Rubalcaba i la reforma constitucional

Hui al congrés de diputats, els PPirates donaràn llum verda a les mesures que ells diuen que no els agraden. Una sentència de mort que el temps dirà si és per al govern o per als governats, de moment a Madrid, algúns ha segut previsors, i han punxat les rodes a al pàrquing de la central lechera asturiana, per vore si van a repartir garrot pujats dalt d'una bicicleta.

Els del PP ja han dit que no els agraden les reformes (s'ho tindrem que creure) i el PSOE, diu que les retallades són  una barbaritat, com si amb ells no anàra la cosa, no ens referim només a la pèsima gestió que ha fet de la crisi el socialisme de postal.

Reforma constitucional, solat descàrreques elèctriques al president del govern quan el dèficit es dispara.

El 23 d'agost del any passat (no fa ni un any), ZP va emprendre a presses i corregudes una reforma constitucional, aprofitant el despiste estival i el rodillo parlamentari del PPSOE. La constitució passava a inclòure un "principi d'estabilitat pressupostària" que posava el pagament del deute per damunt dels interessos ciutadans (quan ja se sabia que el deute era impagable).

Traduït en fets és el que està passant ara mateix, que es sacrifiquen la sanitat, l'educació, els treballadors, els aturats i pensionistes (és a dir tots nosaltres), per poder pagar el deute exorbitat que ha contret la imparable maquinària del partit únic.



Rubalcaba i Rajoy es van fer la foto amb Zapatero per escenificar el "consens" i la satisfacció que els produïa una reforma constitucional a la que s'oposàren la resta de formacions. Molts assenyalaren que es tractava d'un autèntic cop d'estat, ja que, sota el pretèxt de l'estabilitat pressupostària, es podíen vulnerar tots els drets que la constitució ens assegurava.

La pregunta és, perqué hòsties van dient que no els agrada fer el que estàn fent o que això és la major vulneració dels nostres drets, si uns i altres han piratejat la constitució per fer possible el desballestament del estat de benestar i la intervenció de les autonomíes?

Que no estàn igual d'empastrats en els xiringuitos de les caixes d'estalvis? Que no tenen enxufats i mercenàris de multinacionals que treballen al servei del capital i no dels ciutadans? Que han fet alguna cosa per eliminar despeses absurdes abans de tocar als més desafavorits?

Qui t'ha fet eixe forat? li diu el mort al degollat.
Sou merda i en merda vos convertireu.

Senyor Rajoy, vosté és un inútil

I no ho diguem nosaltres, ho reconeix ell mateix quan afirma que no te poder de decisió ni marge de maniobra... però no sabía "lo que hay que hacer"?

Les retallades d'ahir (65.000 milions d'euros) deixen en una anècdota les retallades que ja estem patint en sanitat i educació. Per a fer-nos una idea, el rescat grec (que ha esclavitzat el país per pagar als inversors) suposa un 2% del PIB, el nostre rescat ronda un 5%...

I els parlamentaris de la clec, acustumats a aplaudir quan parla el líder, aplaudíen cadascuna de les mesures anunciades, amb un entusiasme compartit per la patronal (sera que la reforma laboral els compensa lo del IVA). 

D'entre les anunciades podem destacar la reducció del 30 dels concejals "per trams de població", que es suma a la idea de fusionar ajuntaments i eliminar els "serveis duplicats que ofereixen". 

Al darrere d'aquest estalvi s'amaga un atac dirècte a la sobirania (be, com a la resta d'estalvis que proposa esta gentola). Per una banda la desaparició de concejals  comportaria la desaparició de la diversitat d'opinions als ajuntaments de les poblacions xicotetes, reforçant encara més el bipartidisme (i el sistema "partitocràtic" que imposa les directrius des de dalt i no des d'una reflexió local).

En comptes de netejar de ganduls i tècnics quatre-mil-cincents-euristes les administracions locals, el que faràn serà allunyar encara més la política dels ciutadans i privatitzar serveis. Ara la política estatal la marca Bruseles, la autonòmica Madrid i la local el poble del costat. Totes les polítiques impopulars responen a la "obediència debuda" i la gravetat de la situació. 

Rajoy de fet, ha muntat un número musical que representarà a tots els municipis de més de 10.000 habitants del estat español; ací en teniu un fragment.

Rajoy va triar un mal dia, els miners acabaven d'arribar a Madrid i molta gent va eixir a rebre'ls com a herois, malgrat l'esforç que han fet per criminalitzar la seva lluita i l'estat de setge en el que es troba la conca minera d'Asturies.
La gent va rebre als qui havien tallat carreteres i s'havien enfrontat amb tanta força als antidisturbis. Apología de la ressistència al cor de la capital i càrregues policials (s'acabaven de quedar sense paga extra i per algún lloc s'han de desfogar).

Ací teniu l'únic que impedia al poble defenestrar la política del saqueig,

Pagarem més per menys, mentre ens recorden que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Però arribarà el moment de recordar-los que estàn legislant per damunt de les seues possibilitats (la nostra paciència), i el dia que 100.000 persones intenten entrar al parlament per parar-los els peus, no tindràn gas suficient per ofegar-nos a tots.

La espiral estiuenca

La espiral reformista i socioeconòmica ens ha deixat sense paraules, us deixem amb algunes de les notícies destacades del darrer mes;


Però la F1 no és res comparat amb el volum de negòci que ens duria açò;

Volem un eurovegas en València!