divendres, 8 d’abril de 2011

Que venen els vàndals!!!!

Aquesta setmana LoClar posa en portada una pintada que resa “socialismo para todos” amb el subtítol “Varios edificios públicos han aparecido con pintadas que podrían estar relacionadas con las protestas radicales de los últimos días”.

Socialismo, radicales... es referiran als mateixos del “libertinaje de expresión” que varen rebentar la visita de Camps? O als gamberros que abordaren a Rus? Dona igual, radicals, gamberros i sinvergüenses tots! Que ara van per ací embrutant el poble els vàndals estos.

A algú li podria cridar l’atenció la tipografia rúnica de la pintada, però seguim veient la notícia completa.
Según fuentes consultadas por Lo Clar, estos actos vandalicos podrian estar vinculados a grupos radicales”. A LoClar associen automàticament això a la “panda de tamborileros”, però una lectura atenta dels lemes pot aproximar-nos a l'orientació dels antisistemes.

Anem allà:

“Socialismo para todos”
“SS”
En esa misma calle, se había hecho otra pintada en la que se hacía una alusión a Caixa Ontinyent y a los judíos”


Després de consultar el nostre superordinador (un pentium 100, molt més potent que el 386 de LoClar) els resultats són els següents:
El socialisme del que parlen no és el de Zapatero ni Fidel, es refereixen al que practicaven a l’Alemanya dels anys 30.
Les SS no són la Seguretat Social, mirar punt anterior.
Això dels jueus i Caixa Ontinyent, fa falta comentar-ho?

Però clar, és molt més rentable parlar de vandalisme, criminalitzar, i aprofitar per suggerir coses a la portada (que després no apareixen a la notícia).
Ara, potser és que realment no s’enteren de la pel·lícula, classifiquen la humanitat en dos tipus de persones: la gent de bé (que vota a qui sabeu) i els radicals antisistema.

Com Vicente Pla Vaello, que la setmana anterior ja ens indicava els límits de la llibertat  "que lo nuestro nos costó, nada más (afortunadamente) y nada menos (que ya es decir ) que 40 años de dictadura, de represión de los que no pensaban de la misma forma que el régimen. Tanto costó a nuestros abuelos la libertad, que muchos han olvidado lo que significa".

Fraga, el de "un cañonazo y punto" prenent el bany al pou l'Olleta.
Bé, Pla es presenta en la llista del PP, un partit que destaca per la seua condemna ferma del règim franquista i que va ser fundat per Manuel Fraga, aquell demòcrata de tota la vida. 

Aquest amant de les llibertats qualifica de "libertinaje" la rebuda a Camps i diu que "ahora vienen 40 personas y ensucian el acto". I afegeix: "tenemos suerte de poder pensar de forma distinta a nuestro vecino sin que alguien venga y nos detenga por ello. Pero pensar diferente es una cosa, manifestar tu opinión es otra".
Que gran eres Sento! A la redacció ja tenim ganes de vore't als plens! Així que tenim sort de poder pensar com vullguem però això de manifestar la nostra opinió ja es diferent, no? Clar home, tu has estudiat, i saps que la Transició va ser cosa de Suàrez, mentre tota la gent que pensava diferent es quedava a casa mirant el NODO.

La  gent que opinava a casa durant la Transició.
Un joc: busca al militant del Partit Popular que hi havia amagat entre la multitud. Pista: va de gris.
Ara, en una cosa estem d'acord: "no obstante, llamar ladrones y corruptos (...) solo tiene un nombre: intolerancia". Intolerància sí, a la corrupció i a la poca vergonya.
"Libertinaje de gente que anuncia  los cuatro vientos su progresismo y luego se comporta de forma totalitaria queriendo imponer su visión de la realidad".

Fem una aproximació al totalitarisme: 
Un dels trets bàsics és el culte a la personalitat carismàtica del líder, el de tots i totes. Tothom l'honra i es genuflexa al seu pas. Tots els que l'envolten estan meravellats de poder estar a les seves ordres i li agraeixen sempre que poden que haja decidit entregar-nos la seva vida.

Altre punt és el control sobre la mentalitat (és per això que es diu totalitarisme). Aquest s'aconsegueix mitjançant un ingent esforç propagandístic, on podem vore les excel·lències de la gestió dels líders i els banys de multituds que es peguen (besar xiquets és universal).

Per a aconseguir això juguen un gran paper els mitjans de comunicació: premsa, cinema... i ara, la tele. Canal 9 és l'expressió més perfecta, és el canal d'expressió per on inunden de xovinisme, falles i il·lusions, i conformen la nova imatge del país. Sí, fa 20 anys viviem del turisme de Pajares i Esteso; ara és igual però amb glamour, arròs i tartana.


Aquesta ofensiva intel·lectual requereix llevar d'enmig les veus dissidents: mitjans de comunicació que desapareixen de la nit al matí i periodistes polítics que acaben a la secció d'Esports després de publicar informacions crítiques amb els capitostos.

Per a legitimar les actuacions dels líders, aquestos i la seua "ideologia" s'identifiquen amb el cos nacional (el volksgeist); ells són l'essència, i la seua voluntat, la voluntat del poble (al que prèviament han rentat el cervell a base de telediaris). Tot el que fa el líder és històric, marca un abans i un després, està dins del seu pla per fer ressorgir la nació en un nou món utòpic (el Cancún europeu en el nostre cas).
El cacau mental arriba a suggestionar fins i tot als subalterns, com hem vist últimament aquell que deia que passarà a la història com "Alejandro I el Inaugurador".

El partit s'identifica amb l'Estat i es confon amb la societat civil (dels de dins i els de fora).

Un únic partit posseeix el monopoli de l'activitat política legítima... bé, en el nostre cas només cal canviar un per dos i ens quedem igual (però bé, ací pinta altra victòria "absoluta").

Aquest partit únic està armat d'una ideologia que li confereix una autoridad absoluta (la resta, com diu Vaello, potser ni tenen ideologia). Ací està l'equip d'assessors pagats amb diners públics que articula el discurs del nacionalisme de taronja i falla. Un exemple clar: el de les taronjes podrides, que donaven mala imatge de la Comunitat Valenciana (quan el mal es troba en la putrefacció de la política valenciana).

Ara bé, no fem una valoració precipitada, aquestes són només algunes de les característiques dels règims totalitaris, pinzellades preocupants que ens recorden la imperfecció del sistema "democràtic". 

D'altra banda, algú va dir:
El poder tendeix a corrompre, 
el poder absolut corromp absolutament.

Solució del joc.

10 comentaris:

  1. molt bo, resulta flipant el article del tal Sr.Vicente Pla Vaello, es de eixos que m'encanten perque mentre al autor se li queda ixa cara de "ahora si que me lucido" cuan acaba de fer-lo, als lectors s'ens queda la de "aço no te trellat"

    ResponSuprimeix
  2. Jajaja que bueno el comentario de la cara de: "ahora si que me he lucido" pero realmente, los que lo leemos hacemos cara de WTF! o OWNED!! O_o

    Vicent Plà es trifassic!!! li ho deiem al institut!!

    ResponSuprimeix
  3. Tirada diaria i en paper ja!! jajaja

    ResponSuprimeix