Furtangarín i el "vivero de sociedades durmientes"

Dir que la muy antigua, muy noble, muy leal y muy caritativa ciudad de Onteniente ha tingut un paper fonamental en la consolidació de la monarquia hispànica en època contemporània no és ninguna novetat.
Bé és sabut que Alfons XII, besavi de l’actual burguer King, fou fill bastard d’Isabel II i, per tant, restaurat com a rei de manera il·legítima després de la Primera República. Era conegut com el Puigmoltejo en honor al seu pare biològic Enrique de Puigmoltó y Mayans, un ontinyentí com la copa d’un pi que mai no es va cansar de pegar xeuaes a una reina nimfòmana, en qualitat d’Oficial del Cuerpo de Ingenieros. Res no és d'estranyar provada la pluma del cosí germà i marit d'Isabel II, Francisco de Asís de Borbón, a qui ja li dedicaven bromes en l'època:

El borbó Francisco de Asís, pare putatiu d'Alfons II,
patenta els primers photoshops.

150 anys després d’aquestes gestes, la família reial espanyola ha tornat al petit país d’Ontinyent per tal de trobar la salvació del seu llinatge, però sobretot del seu patrimoni reial, eixe que ha guanyat durant dècades i segles a base d'extorsionar els súbdits.

En aquest cas ha sigut el gendre del rei Juan Carlos I de Puigmoltó, el duc Iñaki Furtangarín, sabedor de la bona reputació dels ontinyentins, qui ha sol·licitat els serveis urgents d’altre gran conciutadà nostre.

I és que segons ha aparegut darrerament a Las Provincias, i com no, també anuncia lo nostre LoClar, Furtangarín i el seu soci, Diego Torres, recorregueren a tota presa a Internet en busca d’algun mitjà que els permetera l’ejaculació fiscal de les seues fortunes fraudulentes. Com que últimament la Xarxa està plagada d’anuncis de prostitució a Ontinyent, els nostre intrèpid duc topà amb un bordell ontinyentí d’un tal Ramón Cerdá, “novel·lista”, amo i senyor de centenars de belles dorments completament preparades per ser venudes immediatament al millor postor.

Al·legories cavalleresques a banda, ací qui no corre, vola!
Per una part tenim a l’Urdangarín i l’Institut Nóos, uns més que es sumen a la llista de tots aquells rapinyaires que s’han dedicat a saquejar les arques públiques valencianes i balears, uns més d’entre tots els Camps, Fabres, Bigotes, Matas i Calatraves. Uns més d’entre tots els Gürtels, Brugals, Emarses i Palma-Arenes.

A l’altre costat de la jugada, Ramón Cerdá i les seues Sociedades Urgentes, un autèntic "banc de societats" segons defineix al seu web (el qual no té pèrdua) o un “vivero de sociedades durmientes”, com diuen els especialistes.

Furgandarín, perdut, pregunta a la Tourist Info on clavar el paquetorro.

Bon manoll deu haver-se guanyat este tal Ramón des de que fundara aquesta innovadora empresa que frega els límits de la legalitat i l’ètica. Mira per a on, fins i tot el mateix Don Vito havia recorregut a ella en 2005:

“En ese 'vivero de firmas dormidas' Francisco Correa compró en enero de 2005 Good and Better, SL, la firma que solo unos días después ya estaba siendo usada para generar una riada de facturas engordadas a la Comunidad de Madrid.”

“De la 'cuadra' de Cerdá también han salido sociedades como Artemis 2000 (investigada en el caso Fabra), Ekonos Group 2000 y La Luenga Inversiones SL (del 'caso Mercalicante') o Tempero 9000, SL (del caso ITV Valencia).”

Las Provincias

Després que Furgandarín, Correa, fins i tot Fabra, li hagen comprat societats per a escurar-nos les butxaques, al novel·lista Ramón Cerdá li la sua la resta.

Segons les seues pròpies declaracions en LoClar, “con independencia del uso que se le haya podido dar uso a esta sociedad, nuestro servicio es completamente legal y está reconocido en el Real Decreto 1/2010...”, unes raons que l’avalen legalment; però no té pèls en la llengua en admetre que “Sociedades Urgentes ha vendido una gran cantidad de sociedades de las cuales, tan sólo unas pocas se han utilizado para fines fraudulentos”. "Unas pocas" diu!!!
Amb un desvergonyit “son gajes del oficio” aquest Fantasma de los Sueños justifica la seua labor com a empresari en aquest món de corrupteles on, a més a més, ja fa temps que està apuntada la Corona.

Furtangarín, al Llombo, acompanyat pel Bigotes per recomanació de Correa.

Desemmascarant tota aquesta història de grans personatges amb relacions benemèrites amb la nostra vila reial em ve a la ment el cas de Benazir Bhutto, l'antiga Primera Ministra de Pakistan, a qui poc abans de ser assassinada havien arxivat una causa per blanquejar capitals mitjançant una sucursal de Bancaixa al nostre poble.     

Per tancar també amb un símil històrico-local, no estaria de menys que més prompte que tard tornara a sonar de bona gana la melodia que ens va deixar el nostre amic i compositor Melcior Gomis, i que retorne l'honor perdut a aquest prostituït llogaret d'Ontinyent.

Mireu quins esportistes més cultes dona este poble!

Fabra busca faves

En la setmana gran de Paco Camps, al mediàtic judici es sumen també les conseqüències de l'inmens deute amassat als anys d'alegria i compadreo. El seu successor va convocar el passat dimecres una reunió d'urgència amb la cúpula empresarial valenciana per demanar-los que invertiren en els bons Nueva Rumasa de la Generalitat.

Fabra intentat col.locar bons patriotics.

Resulta que en set dies han de tornar el deute públic emés fa un any al 4'5% d'interés en forma de "bons patriòtics"(més coneguts com "bons el Palleter"). Els il·luminats pretenien tapar aquest forat emetent més paperets, però pareix que aquesta vegada els "inversors" no han picat. Si no arrepleguen 1800 milions d'euros estaran en bancarrota: és sabut que a tota republica bananera li arriba el seu sant martí.

Podriem estar hores repassant les empastrades i deliris de "grandea" que han posat València en el mapa (al cost d'hipotecar-la), però és més rellevant el que passa ara mateix entre les bambalines del món financer.

La Generalitat està fent rodar el deute per la neu a un interés rècord per als inversors; el creixement del deute però també serà de rècord i no pareix que d'ací un any la situació siga millor que l'actual. Però... qui compra aquestos "bons patriòtics"? Mel Gibson? Albelda? És possible, però la major part del deute públic està en mans dels bancs, de fet dels 1.000 milions que han "col·locat", 800 corresponen al que tenien compromés amb entitats financeres, que ve a ser un " ja m'ho pagaràs demà amb més interessos".

Menos mal que era un agarrat,
perquè el deute el té ben empinat

De totes maneres, la suma és una minúcia comparada amb els 20.547 milions d'euros de deute que acumulem tots els valencians, i pagarem, vaja si ho pagarem!

Mariano li diu "hacer lo que hay que hacer", el telenotícies "hacer los deberes", ací no diuen res però bé que van fent... La Generalitat està acumulant un deute amb el poder financer i empresarial que tots pagarem ben car.

Un exemple és el de l'intent de modificar lleis sobre construcció de sòl cremat després que Iberdrola avançara el pagament de les nòmines de la Generalitat en vistes d'eleccions. Abans d'eleccions Camps ja es va mostrar receptiu a modificar qualsevol normativa que impedira fer negoci a les empreses: "Cavallers, lo que faça falta!".

Però no parlem només de pelotasos especulatius (als quals ja estem acostumats), ara es tracta de la precaritzarització sistemàtica de serveis públics, posar-los en mans de gestors privats (ja sabem que passa quan fan estes coses, i si no que li pregunten a Zaplana, que cobra 600.000 euros a Telefònica per exercir un càrrec creat ex profeso). I la sanitat, segur que la posaran en mans de patriotes, com els constructors que gestionen l'hospital d'Alzira.

Les farmàcies es posaran en vaga la setmana que ve pels 120 milions d'euros que els deu la Generalitat. I el copago, eixa paraula màgica que fa un parell d'anys ni coneixíem, té pinta d' estar entre "lo que hay que hacer" per a poder pagar els interessos de l'any vinent.

Es veu que els mercats són extremadament perillosos quan s'enfaden, imagineu-vos tindre una legió de Botín-Hulks arrassant el país a lo Gengis Khan .

És preferible putejar a la resta de la societat, perquè ja sabem que quan se li deuen diners a la màfia les conseqüències solen ser molt doloroses.

Vist el panorama amb el deute, el desmantellament dels serveis públics i la lucrativa corrupció a la que estan aficionats, podríem comparar la tratgectòria de la Generalitat amb la d'una empresa d'aquelles que compren a  hipotecar-la, no pagar als proveïdors per a, un cop esmunyida la vaca, tancar la paradeta.

L'Obscur compleix un any

Hui estem de celebració, just ara fa un any va vore la llum aquesta publicació, tot coincidint amb el culebrón del boli de 300 euros que va xurrimangar José Blanco (qui ara pareix que té problemes més grossos que un boli de tal calibre). Ha estat un any ple de canvis i sorpreses que es tanca amb l'alegria de vore assegut (i no en cap poltrona) al molt ex-honorable ex-president Camps.

Però volem aprofitar l'efemèride per recuperar algunes portades hilarants que van fer aparéixer aquesta tribuna de tir al plat anomenada l'Obscur. Allà va la primera:

Organigrama del complot internacional que va acabar amb la brillant trajectòria de l'Ontinyent C.F. en l'últim partit d'ascens a Segona Divisió A.

Aquesta és una de les millors portades de Lo Clar, en un intent d'associar a ZP (el dimoni) amb el polèmic partit de l'Alcorcón plantejant un quinteto de cabecilles de la trama.

I no era la primera portada on aquestos deixebles de Pavlov associaven a Zapatero amb l'amargor de la derrota futbolística; quan l'Ontinyent va perdre una altra eliminatòria contra la Cultural Leonesa (que va acabar jugant contra el Barça) el titular va ser "El equipo de Zapatero nos apea de la copa" (ací encara no se'ls havia ocorregut açò de la mano negra es veu).

Altre distintiu de Lo Clar és el seu rigor informatiu i la seva visió de futur, com veiem a les següents portades que podeu consultar a la biblioteca del carrer Major:

4-6-2010-. Lo clar que sí! Tururut tururut!

Maqueta que igual et serveix per presentar l'hospital
que una nova estació de ferrocarril. 

El "morbo", un altre ingredient bàsic de tota publicació "amarillenta".

Esperem que els de Lo Clan no tarden massa en traure a relluir a les seves portades la creativitat del photoshop ultramontà i rememoren l'esplendorosa etapa en la que dominaren la desapareguda revista Crònica per tal de demonitzar lo tripartito ontinyentí i exalçar la nostra ex-AlcaLina a nivells divins d'omnipresència. Nosaltres, de moment hem ampliat plantilla amb un mític de la comunicació comarcal, Joachim Mc Knight, de qui ben aviat tindreu notícies.

Ací el nostre agraïment per la vostra fidelitat al llarg d'aquest any gloriós...


Salutacions obscures!

Camps tornava tots els regals a la trama Gürtel

El judici a l'ex-president està deixant noves perles del Joan Sense Por del segle XXI, que no perd ocasió per afirmar (que per alguns ve a ser el mateix que demostrar) la seua innocència. Ara diu que tornava tots els vestits a la trama Gürtel i que això no va influïr de cap manera en les seues decisions.

Camps va aprofitar un bis a bis a Alcalà Meco per tornar-li els regals a Correa

Com podem vore a les imatges, pareix ser cert que Camps tornava els regals (ací podeu escoltar com de cabrejat estava pels regals de nadal que li va fer el Bigotes), però ves a saber perquè s'ha quedat mut quan li han mostrat les factures dels seus tratges (aquells que s'havia pagat ell) pagats amb talons d'una empresa gürteliana.

Ha estat durant mesos preparant aquesta interpretació brillant, esquivant les preguntes de talles i mesures, negant-se a respondre preguntes a l'acusació popular (ni en un tribunal contesta xè!). En el transcurs del matinal Paco ha aportat raons de pes per convèncer al jurat que va tornar els vestits.

Camps explica gràficament el problema.

Esperarem impacients noves aparicions estel·lars del tio Paco, el forjador d'una llegenda que traspassa fronteres. La televisió judicial nordamericana ja està barallant la producció d'un capítol de Crimenes imperfectos, de la sèrie celebrities titulat: "De presidente a presidiario". És com la història de Nelson Mandela però al revés.

Ara, en cas de que el veredicte li done la raó, prepareu-vos per un telefilm d'Antena 3 que reinterpreta "el Conde de Montecristo" amb Paquito de protagoniste.

Lo BOO: Patinades artístiques

Aquesta setmana lo BOO ha anunciat la instal·lació d'una pista de patinatge sobre gel a la plaça de Sant Domingo. El que ve a dir el bando és que enguany s'estalviarà en el betlem, cavallers, estem en crisi, enguany la Concepció no pareixerà l'arca de Noé valorada en 30.000 euros d'altres anys (valorat perquè el muntatge entrava en el paquet de serveis de la Baronia, per això deien altres anys que havia eixit gratis).

Un gran gest d'estalvi el que han fet posant figuretes que acumulaven pols al magatzem de l'ajuntament per a que "els ontinyentins no es queden sense betlem", si no remataren la nota de premsa de la següent manera (i que han colat punt per coma a la web del periòdic d'Ontinyent):

"Per altra banda, el regidor de Serveis Municipals explicava que també des de hui dilluns està procedint-se a la instal·lació d’una pista de patinatge a la Plaça de Sant Domingo, una iniciativa que va a dur-se a terme estos nadals per primera vegada a la ciutat. Aquest matí s’ha procedit a la descàrrega de diversos materials i maquinària i a l’inici de la posada a punt de l’espai on a finals d’esta setmana es presentarà públicament la pista, en un acte que comptarà amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez."

Jorge i Rebeca no saben que un proveïdor de l'ajuntament  està a punt de cobrar un pagaré endarrerit.

Sí, estem en crisi, però enguany tindrem una pista de gel, amb un deute de 20 milions d'euros, que més dona si amb un poquet més d'estirar el braç podem tindre un bloc de gel enmig de Sant Domingo... perquè diuen el que costava el betlem però no la pista de patinatge artístic.

Les reaccions no s'han fet esperar, entre els cercles pro-botellón de la comarca han rebut la notícia amb gran alegria, han dit que posaran una vela a Sant Sonet en agraïment al miracle del gel i han convocat una trobada a les xarxes socials per a fer un macrobotellón amb el reclam de gel gratuit i emocions fortes.

De fet a totes les persones que els hem preguntat els ha paregut fantàstica la iniciativa, destacant la consecució d'una reivindicació històrica. Alguns ontinyentins han lloat també els esforços que s'estan fent per contribuïr a la lluita contra el canvi climàtic mitjançant la instal·lació de pistes de gel que baixen la temperatura ambient del planeta. Això és diu fer un ús racional de l'energia elèctrica.

Esquema explicatiu aparegut en la revista Science el mes passat.

 El testimoni que més ens ha impactat ha estat el de Maruja, de 72 anys ha dit que sempre havia volgut  fer el Valisnikov (mentre feia una espècie de giro Bisbal que ha acabat en fractura). Mentre l'atenien a Urgències Maruja ens ha comentat que no sap com havia pogut viure sense una pista de gel i que espera que la lesió no la prive de complir els seus somnis. Des d'ací una llarga recuperació que previnga futurs intents acrobàtics de la senyora Maruja.

Última hora! Fonts de l'ajuntament han deixat caure que si la iniciativa funciona és possible que es plantegen revitalitzar la piscina coberta reconvertint-la en una pista de patinatge sobre gel els caps de setmana.

L’Ontinyent prostituït (2na part)

No se si recordareu que l’altre dia parlàvem de l’última gran revelació de LoClan i de com les celebracions orgiàstiques obrien l’any marià entre pius encesos en flama i jacuzzis de xampany; titulars que anunciaven que des de que el PP ha guanyat les generals en Ontinyent i comarca, la prostitució ha inundat les nostres vides quotidianes.

Sort que encara queda gent que, lluny de cegar-se amb el lletós sabor de la victòria, ha estat a l’altura de les circumstàncies. Estem parlant del nostre beneit director Jose Luís Suchard, qui amb tota la seua elegància ha pegat un rapapolvo a Lina Pinxa i sus compinxes, als quals va vore diumenge en la font de la rotonda del Salvador arrebossant-se entre l’espuma i jugant amb fruites, carn i peix, com si anaren a menjar d’algun pastís.

Amb un parell de frases eloqüents i algunes cites memorables, però no exemptes d’erotisme, ha fet caure del burro a la camada local pepera que se n’havia pujat als núvols:

“Cada día tiene su afán, se lee en la Biblia, como cada erección tiene el suyo propio (…), de modo que no conviene, como siempre se ha dicho, mezclar peras y manzanas porque el resultado puede ser del todo confuso.” 

“¿No será, me pregunto, una desconsideración hacia la inteligencia del votante hacer comparaciones de ese tipo y manipularlas “pro domo sua”, es decir arrimando el ascua a su sardina?”

“Hecha la recomendación de evitar un más que interesado batiburrillo, lo que deberían hacer quienes caen en semejante tentación es quitarse las legañas que le impiden ver la realidad circundante”

“Si algunos dirigentes del PP de Ontinyent, con Lina Insa a la cabeza, quieren coger el rábano por donde no toca y hacer del resultado de las erecciones generales del 20-N una relectura de las erecciones municipales, estan en su derecho...”

Però si segons Suchard, la victòria dels populars a Ontinyent tampoc ha sigut com per a muntar tals bacanals, com és que han proliferat tants indrets de perversió i anuncis de prostitució al llarg i ample de la nostra localitat? O dit d’altra manera:

Pel que hem pogut descobrir, i obviant l'excusa de la crisi, el que sembla que hi haja darrere d’aquesta incògnita és un putot de nom Mari Ano, a qui se li ha vist últimament per les rotondes, fent escola i seduint a pobres crèduls amb la consigna:

“No te prometo nada y te prometo todo, bribón!

Que te voy a hacer lo que te tengo que hacer”

Mari Ano fent el carrer en la plaça de la Concepció

D’altra banda, i segons marquen les meues càbales, com que dels pecats del piu, Déu se’n riu, i els de la xona, la Maedéu els perdona (i més ara que venen festes de la nostra purissimeta), a l’electorat popular se li ha oblidat com de prostituïts els deixà l’anterior govern local i el nostre ex-presidentíssim dimitit, és a dir, amb un deute astronòmic desorbitat, promeses incomplertes i solars plens de cartells sostinguts per barrots que més bé pareixen barres americanes d’un gran prostíbul parc temàtic, en les quals sempre acaben ballant els ciutadans, amb el cul en pompa i retallades minifaldes, per a goig de mafiosos i proxenetes.

Al final de la correguda, qui vulga que ho entenga... Que vaja de gust!



***Fe de rates: On diu ereccions cal dir eleccions

L'Ontinyent prostituït (1era part)

Si el passat hivern LoClar es presentava al premi Pulitzer amb el reportatge sobre el cognom Onteniente, enguany ho farà amb altre gran treball: la recerca, anàlisi i revelació d’un dels tabús més desconeguts de la societat ontinyentina, la prostitució.

Els reporters de LoClar han descobert recentment que a Internet hi ha pàgines on s’ofereixen serveis sexuals i, mira per a on, han buscat si podrien trobar-ne a Ontinyent...

Pel que hem pogut saber, l’eufòria despresa després de les ereccions generals ha posat als cadells peperos ben calentorros i els instints luxuriosos els inclinen obertament als delits carnals. Com que quan el pardal s’empina s’acaba la doctrina, en la redacció de LoClar, s’han posat a mirar pàgines guarres i ara, com si d’un catàleg es tractara, et deixen en els quioscos tota la informació necessària per aconseguir les "dones" que exclamava Rus, sobretot després que l’abastiment de xampany als supermercats haja quedat completament exhaurit. Pels corredors de la redacció es comenta que bona part dels litres de cava de Requena –mai mos beurém cava catalá!- es consumiren a l’ajuntament de València i la següent tongada ja la tenen reservada per quan es dicte l’ordre d’enderroc del Cabanyal (bé, també diuen que es veien corredisses de falleres procedents del Majestic pel despatx de l’alcaldessa, cosa poc probable...).

Després de l’orgasme del diumenge d’ereccions, l’ofici més antic del món ha pres rellevància i a Ontinyent es mereix la portada del periòdic més seriós de la localitat, que fora de sensacionalismes aborda el tema amb claredat. És per això que il·lustra en la portada les diverses facetes d’un Ontinyent prostituït:

-         A la part de dalt, l’equip d’emboladors que protegirà el mobiliari urbà i les persones de les punxades de tots els cornuts i cornudes haguts i per haver.

-         A la dreta els motius d’esta embranzida de deler pel sexe (lletres i imatge parlen per sí soles)

-         I en la foto de portada, alló que diuen de “se’ns corren damunt i els diaris diuen que plou” (mireu si va fluid Lo Clariano!)

Tot plegat, pareix que als de LoClar se’ls haja oblidat amb què omplia l’horari nocturn la seua televisió germana loba MK Localia, on la pornografia i els anuncis de prostitució i trobades amoroses han corregut durant anys per la pantalla.

I és que com bé diu una dita mallorquina, quan el cap d’abaix s’engalaverna, el de dalt no governa. Mostres de mitjans de comunicació i grans governants puteros en tenim per donar i vendre:

Qui no recorda les històries de l’entranyable Berlusconi? I què direm dels seus canals de televisió de qualitat?

I quants no han volgut ser emperadors Silvios en la nostra terreta de xoriços i llonganisses??

Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiih!!

Què direm del Canal Ou i el seu ex-secretari general Vicente Sanz, el Joganer? 

I que deu ser de les orgies del Bigotes i la Gürtel, i dels “despelotes” de l’alcalde de la Nucia??

Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiihhhhhhhhhhhhhh!!

I què en dieu dels hotels de luxe per a traductores romaneses dels nostres amics d’Emarsa? Parlaven també valencinglish o només francés i grec??

Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiihhhhhhhhhhhhhh!!

En fi, massa per a la carabassa, pròximament més fogassa...

El que el lector vota, va a missa!

La votació ha estat molt més renyida que no pas les eleccions així que hem decidit desempatar amb els vots dels 34 milions de votants, en uns comicis on el sofà s'ha plantat com la segona força política del país (amb més de 9.000.000 milions de persones que no s'alçaren)...

La decisió presa pel lectorat a la pregunta "Com t'agraden els xoriços" ha estat: si porten càrrec públic millor...

A la sidra són deliciosos.

Als qui havien votat l'opció "em repeteixen, estic fins als nassos", podem avançar-los que si no volien caldo, ara tindran quatre tasses ben plenes, i que passat el vendaval, no es descarta que tornen a coronar al rei del levante feliz després de les seves aventures judicials (que ben segur s'arreglen ara que el vent va tot de cara).

Perquè no hem d'oblidar que l'actual president del govern va dir que sempre està al costat, darrere, davant o qui sap si inclús orbitant en Paco Camps, el rei Sol.

Alfonso Rus ja celebra la victòria del PP

Alfonso Rus ha anunciat aquesta setmana la seva intenció de celebrar el tsunami azul del 20N amb "dones i xampany" (el que a Italia es diu festa "bunga bunga").

Alfonso Rus celebrant la seua reelecció com alcalde de Xàtiva fa uns mesos.

Les polèmiques declaracions han provocat una onada de crítiques des del passat dimarts, un grup de dones  que no compartien la ilusió de passar una vetlada triomfal bevent xampany amb Rus, organitza pires de sostenidors a la porta del ajuntament de Xàtiva.

Alfonso Rus, com sempre, ha matitzat posteriorment les declaracions afirmant que es referia al ball de les ames de casa de Benigànim, que sempre que guanya unes eleccions  li preparen una vetllada amb cucanyes coca d'almela i un bingo.El moment estelar de la nit és un bingo especial, en el qual la guanyadora ix a cantar el karaoke amb Alfonso Rus (que rememora els seus dies de showman orquestril).

Rus en un moment de la cançó "Soy un truhan soy un señor" de Julio Iglesias.

L'obscur s'ha posat en contacte amb ADENA-WWF per informar-los del avistament d'un "macho ibérico" de pura cepa, una espècie en perill d'extinció que ha suscitat recentment l'interés dels ecologistes. Ens han comunicat que ja el tenien censat i que de fet estàn estudiant el seu ADN per introduir-lo en un programa de fertilització invitro que repoble la costa mediterrània i acabe amb la plaga de metrosexuals que està assolant la conca mediterrània.

Crema antiarrugues Gonzalez Pond's

Si tot segueix així d'ací poc el nostre amic Esteban Gonzalez Pond's es convertirà en portaveu, ministre o alguna cosa semblant. Serà un privilegi per a tots els valencians haver presenciat (gràcies a canal Ou) l'ascensió fulgurant d'un caradura de tal calibre, que de ben segur que ens deixarà frases mítiques per a la posteritat.

És un humanista, un liberal de pedra picada que de no ser polític estaria fent surf a la costa californiana.

Li hem pegat una ullada al programa electoral del PP per veure el tipus de canvis que proposen. A primera vista són tot bones intencions i plans infalibles (mera que els tenien calladets eh! això és sentit d'estat!). Mirant la part dedicada a educació ens hem topat amb aquest propòsit d'any nou dels Populars:

A hores d'ara, ignorem si la RAE ha editat un altre diccionari on canvien substancialment les definicions de "Respeto", "independencia" o "Interferencias" o si realment el PP de València és un ent autònom vingut d'una gal·làxia llunyana per saquejar el planeta, perquè situacions com la de la dimissió de Román de la Calle per la retirada d'una exposició de fotos o la prohibició d'actuacions de Xavi Castillo en més d'un feu local, plantegen un savoir faire molt distint del que prodiguen (i de fet tenen un bon currículum).

Del tema educatiu però, hi ha un altre punt al seu programa que tracta de dissipar els "sambenitos" que, diuen, els han penjat. El punt és el següent:

Aquest punt, l'onzé de la llista (recordem que el primer era l'eliminació del partidisme en la cultura...) és dret bàsic, innegociable, que no hauria d'estar a cap programa. Però de nou ens topem amb una realitat distinta a les bones intencions, veient els llocs on estan duent a terme les seues polítiques: a Madrid per exemple hi ha una estratègia de foment de l'educació concertada que és analitzada per una professora de sociologia de la educació de la Complutense de Madrid en un article al País o també podem vore directament a Lucía Figar, consellera d'Educació de la Comunitat de Madrid, on explica el que està fent amb l'educació madrilenya a un congrés de quicos italians.

El panorama és sumament obscur, però per donar-vos un poc d'optimisme (i veieu que estarem en bones mans), vos deixem amb algunes frases cèlebres d'Esteban Gonzalez Pond's, que passarà als anals de la història al costat de grans oradors com Winston, Adolf o Chiquito de la Calzada:

" Yo creo que Camps es claramente inocente ". (19.09.11) 

" Si bien hoy ha sido el límite de velocidad, mañana podría apagar la luz a las diez de la noche, limitar el consumo de carne, u obligarnos a vivir dos familias por casa....son unas  medidas soviéticas"

"Si me hubiera tocado vivir en 1212"no habría mirado la batalla [de las Navas de Tolosa] desde la grada sino que habría luchado en ella hasta quizá dar allí la vida. Habría sido un español de mi tiempo, tan honesto y entregado como procuro serlo del presente y ¿quién no?"( 15/10/10 )

I per acabar, una cosa que sabem que molts de vosaltres farieu:

 " Me tatuaría a Rajoy en la mano"( El País.21.11.10 ) ( 25.02.11 )  

Lo BOO: Boletín Ofisial d'Ontinyente

Estrenem la secció del BOO, lo Boletín Ofisial d'Ontinyente, on Lo noi de la Sacarina, assidu lector de la secció de notícies del web de l'ajuntament (una autèntica mina plena de diamants en brut), rebusca perles dins aquest espai d'autobombo, on els polítics juguen ser periodistes, redactant notícies per vore si alguna es cola en el noble l'art del Ctrl+C, Ctrl+V periodístic.

Estrenem la secció amb aquesta imatge:

Micros i càmeres que fotografien altres càmeres, fins i tot pareix que Filiberto fa de reporter!

Menuda sensació d'expectació mediàtica a la Fira Gastronòmica, un brot de salmonela? braves amb E-coli?...

No! És l'alcalde presentant la fira, en una "notícia" on l'alcalde remarca l'impuls econòmic i turístic i es destaca la presència de polítics de la contornà (de picaetes és rar que se'n perden una). Al final afegeix algunes dades dels horaris de la fira... i és que l'autèntica notícia es troba al mateix web un dia abans... i aquesta era un refregit d'autobombo on no se sap ben bé el que es promou.

També està molt bé aquesta notícia, que va colar a la premsa  la grandiloqüent cita de Kennedy (la manida no et preguntes que pot fer el teu país per tu, sinó que pots fer tu pel teu país)... tot resseguit amb una col·lecció de les més intenses i emotives parts del discurs per la unitat de la pàtria.

Rodríguez en un dels moments àlgids del discurs, no sabem qui collons és el que l'interromp.

En properes aparicions i discursos grandiloqüents no descartem que en un futur proper ens sorprenga amb perles com "Ich bin ein Ontinyentí" (Soc un berlinés) o "deu ser possible que tot ontinyentí puga disfrutar dels privilegis de ser ontinyentí sense importar el barri del que vinga".

Sí, han passat els 100 dies de gràcia, i des de la nostra publicació estarem amatents a totes aquelles notícies que seguisquen amb els mals usos als quals ens tenien acostumats de l'agència de premsa municipal. Encara els queda molt per aplegar al nivell autobombístic dels seus predecessors, però ací ens encanten les notícies sobre presentacions i esdeveniments on, en comptes de vore's les instal·lacions o una imatge representativa de l'esdeveniment en qüestió, només es veuen polítics fent-se la foto.

Ante viento y marea! Bipartidisme!

La casta està en plena cursa, al bombardeig habitual es suma l'esforç sobrehumà de tornar-se omnipresents i omnipotents (resulta que tenien les solucions i les idees més brillants guardades per a la campanya). Van de gira com els Rolling Stones, aclamats per multituds extasiades de vore'ls en carn i osos.

Però algú els escolta? Són tot castells en l'aire; ilusió, confiança i demés retòrica de film Disney, polèmiques sobredimensionades que tracten d'ocultar que el 90% dels programes el.lectorals d'aquestos partits són idèntics i mantenen la ruta del neoliberalisme per la que amb tanta alegría passeja europa.

Els mateixos que ara es plantejen com dos opcions oposades, amb retrets i discussions de parvulari, són els que fa uns mesos reformaren la constitució (eixa que era tan complicada de tocar) a toc de trompeta i sense consultar la reforma del text amb els afectats, en una clara violació de la nostra sobirania.

El panorama del era per guardar-lo a la video-teca per vore'l els diumenges passats per aigua; 

D'una banda Rubalcaba, advertint del futur de Mad Max que espera a la sanitat pública. Pareix ser que fa uns mesos se li va apareixer Pablo Iglesias en un somni i li  va mostrar el futur marianesc i la senda de la socialdemocràcia. La pantomima de les primàries té una explicació; Chacón va afirmar recentment en una entrevista concedida a L'obscur, que Rubalcaba es va presentar a la moncloa vestit com Moisés amb una barba com la de Karl Marx i el programa el.lectoral picat en pedra, ara molts podem entendre les llàgrimes de la ministra. Després de vuit anys menjant de la mà dels mercats financers, pactant a la nova constitució reformes ben obscures ara ho volen arreglar amb un volantí.

A l'altre costat tenim a Rajoy, una altra jove promesa de la política que de ministre d'Aznar ja va demostrar el seu sentit del humor dient que lo del prestige eran "unas galletitas" (ell si que pareix el monstruo de las galletas) i que després de 8 anys liderant l'oposició va ser incapaç d'eixirse'n del guió que duia escrit, de fet no podia dir més de 4 paraules sense mirar la taula (tants diners que es gasten a la campanya i no li posen un telepromter!). Això si, pel discurs que duia, parlant de la seua consideració pels treballadors i els drets socials en alguns moments pareixía que Rajoy havia tingut la mateixa aparició que Rubalcaba.

I l'endemà la batalla per les molles a "59 segundos", això si, la mostra del pluralisme polític es limitava a un tercer partit d'àmbit estatal i alguns perifèrics (per a que es se senten representats i no els pegue per separarse)... això i uns videos recalentats del grup mixte... 

Gaudiu de la ilusió de la festa de la democràcia! 

El poder de decidir quin paper tires a les urnes cada 4 anys!

Paganini, una òpera per a tots els públics.

El tribunal superior de Justicia presenta...

Una òpera que farà les delícies de grans i menuts que, després d'anys gaudint de les gires triomfals arreu del món del president,el podran vore en una Opera les aventures del tio Paco. L'ajuntament de Picassent ja ha iniciat els tramits per construir una rèplica del palau de les arts Reina Sofia al costat del centre penitenciari per impulsar el projecte.

 L'obra encara està pendent d'alguns tramits als tribunals, però segons el seu director, Leo Bassi, Camps es troba molt motivat amb el projecte (ha dit d'ell que és un animal escènic i que mai havia vist res semblant). L'obra farà un repàs a la trajectòria des de l'ajuntament de valència fins a la presidència, amb números musicals que rememoraràn les gestes del molt honorable.

Segons l'Hermano Lobo, que ja ha vist el muntatge, es tracta d'una extranya barreja entre Jesucristo Superstar i el cantar del mio Cid que el va tindre empalmat fins al tercer acte. A més a més les aportacions transgressores de Leo Bassi li donen un toc genial al conjunt. La càrrega emotiva i simbòlica culmina al tercer acte, quan els protagonistes fan un banquet de merda seca per simbolitzar el calvari que es va encetar amb l'eixida a la llum del cas Gürtel.

En plan confianza... 

Tots els beneficis que s'obtinguen de l'obra aniran destinats costejar la fiança de 55.000 euros de Francesc Camps, que no te ni un gallet.

I heus ací un dels misteris que deixarà Camps per al s.XXI; com és possible tindre 4.000 euros al banc si li regalen la roba i  s'alimenta a base de canapés de tot lo que inaogura?
És adicte a la teletienda? dona els diners a Greenpeace i a Medicos Sin fronteras?
Açò és cosa d'Iker Jimenez...

Una oferta que no podrá rechazar

La política és una cosa ben estranya; a Ontinyent, per exemple, mentre el PSOE celebrava la victòria (malgrat perdre dos regidors) al PP les cares llargues i la desil·lusió protagonitzaven la portada del Periòdic, ja ho deien ben clar als anuncis, necessitaven la majoria absoluta (això que és tan bo per a la democràcia).

L'alcaldíssima es preguntava que havia eixit malament..

No havien inaugurat prou coses? 

Haurien d'haver manipulat un poc més la TVO?

Hagueren hagut de fer-li cas a Rus i haver empadronat a tota la família de Hirsto Stoichkov??

Això mai ho sabrem.

També victoriosos estaven Compromís (que encara no havien tastat la Junta Electoral) i EU (que recuperava la representació), que esdevenien la clau del cetre municipal.

Lo Clan ontinyentí tremolava davant la catàstrofe apocalíptica que suposa per a les seves ments medievals el "tripartito" (es menjaran els xiquets, cremaran les esglésies i l'Ontinyent C.F. baixarà a la lliga d'empreses). 

Un clàssic del futurisme
apocalíptic espanyol.

Però gràcies a déu, les forces vives de la comarca poden estar tranquiles, alguns han entés allò de "no digues blat fins que no siga al sac i ben lligat"... i és que res és tan simple quan entren en joc les ambicions i les passions humanes més baixes (l'ànsia de poder).

El resultat (la no-majoria absoluta) ha fet que entrem en una partida de pòker (pareix que està de moda), amb farols i distrac-cions...  assistim al joc del gat i la rata, i pareix que va per a llarg, doncs han dit que no es constituirà l'ajuntament fins al mes de juliol.

Representants dels diversos partits miren d'arribar a un acord .

Però anem per parts:

El dia de les eleccions pareixia que el PP havia perdut l'ajuntament. Això semblava, però no. Alguns estan cagats davant la situació, pareix que no s'ho esperaven, i s'obliden de sobte del canvi que propugnaven. Potser ara cauen en la situació en què es troba l'ajuntament: els 20 milions de deute i les amenaces de no rebre ni un euro de València ni (d'ací un anyet) de Madrid. Això ja ho sabien quan es van presentar.

Entra en joc la rumorologia ontinyentina: alguns diuen que Filiberto va a per totes, altres diuen que alguns demanen el cetre i la terra (per demanar que no quede). Es plantegen diversos horitzons: deixar governar a Lina en minoria mentre disfruten còmodament des de l'oposició veient com s'ho fa per complir el seu programa de fantasies i il·lusions sense un duro a les arques públiques. Això o formar un govern en una situació econòmica precària que no permetrà inaugurar coses grans i boniques, sobretot amb l'obsessa posant pals a les rodes de la resta d'administracions.

Davant la situació, els de Compromís han proposat un govern de concentració, amb repartiment entre tots els grups de responsabilitats. La proposta tindria sentit en una situació de crisi si no fóra per la ingenuïtat del plantejament.

Demanen que l'omnipresent Lina Insa es retire, però xoquen amb una executiva local del Partit Popular modelada per ella mateixa, qui s'ha encarregat de rodejar-se de gent tan brillant que és l'única amb perfil "alcaldable" (una situació fruit d'un personalisme extrem i acaparador que la situa en el centre de tot). De fet seria absurd retirar-la ja que la gent l'ha votada a ella (haurien tret el mateix Maria Abad o Vicent Vila?? Mulloret??).

La idea de passar pàgina també és prou curiosa, ja sabem com se les gasta amb la dissidència (ni aigua) i en qualsevol dels kafkians plenaris emesos per la TVO es podia veure la prepotència i el despreci exhibit per la "moderadora" a l'hora de donar la paraula (no parlem ja de les intervencions). 

Ella mateixa es va afanyar a comparèixer acompanyada dels seus "retoños" per negar que anara a retirar-se.

Per què hauria de negociar? A efectes pràctics si no hi ha cap pacte el PP obté l'alcaldia, i això li dona prerrogatives per mantindre el control de l'ajuntament, encara que hagueren de suar tinta per aprovar els pressupostos. En aquest cas, ja coneixem el discurs victimista:  l'oposició només fa que posar pals a les rodes i tots els problemes i promeses incomplertes es justificaran amb la crisi ("en la que mos ha clavat Sapatero").

Pepe Pla, a la televisió comarcal (la de Rus) assenyalava l'altre dia que els resultats del PP a Ontinyent contrastaven amb els que havien obtingut a la resta de l'Estat i que el partit hauria de buscar recanvis... (ho diu qui està 20 punts per baix i signa alegrement les actes electorals).

Sí, esta vegada s'ha escapat la majoria absoluta, però vorem com pinten les coses amb 4 anys més de PP, que va camí de dominar totes les administracions amb amplies majories, amb una corrupció galopant "absolta per les urnes" i un panorama de reformes davant la crisi que faria les delícies de més d'un economista del FMI.

A Ontinyent, l'oposició s'ha trobat amb moltes casualitats que han desgastat els populars i que de ben segur no estaran d'ací 4 anys: el tema de les casetes, per exemple, que va aupar a Lina a la majoria absoluta, ha donat lloc a 2 partits (que han restat vots) i a un malestar que poc o gens ha beneficiat aquells que feren falses promeses. El paper d'alguns periòdics i ràdios que ara han posat la mà en el foc per desallotjar el PP possiblement estiguen cremats a la propera. I el més important, tots els que s'han molestat en anar a votar, possiblement es queden a casa o voten a la mare que els va parir a tots, després de vore com amaguen el cap baix de terra.

La tàctica del "avestrus", molt efectiva en cas de tronà.

La gestió de la crisi que hem vist fins el moment per part dels "partits majoritaris" ha estat pèssima; aprofitant uns i altres per introduir mesures neoliberals (retallades de drets socials, privatització de la sanitat i l'educació, etc., etc.) i desviant el centre d'atenció a base de denigrar-se mútuament.

Ens esperen uns anys durs, en un parell de setmanes ja hem vist com se les gasten a la "Cheneralitat", i açò acaba de començar. El marc local i comarcal és al cap i a la fi el lloc on s'apliquen les polítiques i des del mateix ajuntament es poden posar en marxa moltes iniciatives que, sense dependre de "grans inversions", articulen i integren la societat per fer possible alternatives que solucionen els problemes de la població.

Hi ha centenars d'experiències on buscar solucions:

- Horts urbans: amb 4000 parats no hauria d'haver cap centímetre per cultivar, això suposaria una millora de la balança comercial local i de la sostenibilitat del territori.

- Cooperativisme com a model empresarial: estan desmantellant les indústries davant dels nostres nassos i enviant-les a llocs amb mà d'obra barata mentre en la universitat d'empresarials estudien com fer negocis amb Xina.

- Gestió municipal dels residus i aprofitament dels orgànics per a produir compost i biogàs. Reciclatge de tots els residus per minimitzar els materials desaprofitats.

- Deixar d'invertir en obres inútils i fer inversions productives, com l'autoabastiment d'energia (que suposaria a llarg termini un estalvi milionari). Inversió en el poble de l'herència Nadal.

- Programes d'autoconstrucció de vivendes: en aquest cas aplicat a la rehabilitació, que ja en tenim prou de cases fetes.

- Canviar el paradigma de les festes: passar d'unes festes basades en el consum a altres basades en la participació ciutadana, que siguen integradores per la societat i enriquisquen el teixit associatiu del poble.

- Fomentar la participació ciutadana pot fer créixer aquesta implicació de la societat en una "política" desprestigiada i que viu de cul a la ciutadania.

Aquestes són algunes de les coses que es poden fer si realment es tenen ganes de canviar les coses. Ara falta que els qui tenen al seu abast les eines necessàries tinguen el valor d'arriscar-se a fracassar amb dignitat o asseure's còmodament a la butaca a criticar durant 4 anys l'autoritarisme i la gestió de Lina Insa i la seva cohort pretoriana.

L'espectacle està assegurat.

Font de Mora I el Terrible

Alejandro Font de Mora s'ha tornat a lluir, ara que les urnes els han absolt de totes les empastrades anteriors. I és que pareix que van llançats: lleven les ajudes per a vivenda, es carreguen les línies en valencià a l'escola (dins l'estratègia d'ofegament a Escola Valenciana i Acció Cultural), etcètera. 

Auca d'Alejandro Font de Mora

Però la cosa no es queda ací... el pocavergonya este també té planificat privatitzar els centres públics de nova construcció (ja hi tindrà una fila d'amics preparats per rebre les claus dels instituts que tant li agrada inaugurar...). És el model d'Alzira aplicat a l'ensenyament... vorem com les empreses de la construcció invertixen en educació i s'encarreguen de formar a les noves generacions.

Precaritzant l'educació pública estan malbaratant el futur del país, amb l'únic objectiu de crear ciutadans passius i estúpids, que es meravellen amb les paraules grandiloqüents i grans il·lusions...

Aiiiiiiiii!!! Si no tenien prou mestres d'anglés per donar la citizenship eixa com volen donar un 30% de les classes en anglés??


Aiiiiiiii!!! Coneixent al Simbad este, quines assignatures es faran en valencià? Llengua i educació física?
I el que és més intrigant... quines assignatures pretén donar en anglés??


Aiiiiiiiii!!!! Si tenim un fracàs escolar de rècord guiness com es pot explicar que Blackberry Fountain es pose a fer experiments posant assignatures en anglés?? Unes matemàtiques o ciències naturals en anglés facilitaran la comprensió de l'alumnat??


Aiiiiii!!! Veient les idees de bomber del conseller i l'estat de les arques públiques acabarà tot com allò de l'Opening English School, que van estirar més la mà que la màniga??

Vos deixem amb aquest increïble i revelador document gràfic pujat al Youtube pel mateix Alejandro Font de Mora.

Atenció a la Policia Linguística del PP!!!