Furtangarín i el "vivero de sociedades durmientes"

Dir que la muy antigua, muy noble, muy leal y muy caritativa ciudad de Onteniente ha tingut un paper fonamental en la consolidació de la monarquia hispànica en època contemporània no és ninguna novetat.
Bé és sabut que Alfons XII, besavi de l’actual burguer King, fou fill bastard d’Isabel II i, per tant, restaurat com a rei de manera il·legítima després de la Primera República. Era conegut com el Puigmoltejo en honor al seu pare biològic Enrique de Puigmoltó y Mayans, un ontinyentí com la copa d’un pi que mai no es va cansar de pegar xeuaes a una reina nimfòmana, en qualitat d’Oficial del Cuerpo de Ingenieros. Res no és d'estranyar provada la pluma del cosí germà i marit d'Isabel II, Francisco de Asís de Borbón, a qui ja li dedicaven bromes en l'època:

El borbó Francisco de Asís, pare putatiu d'Alfons II,
patenta els primers photoshops.

150 anys després d’aquestes gestes, la família reial espanyola ha tornat al petit país d’Ontinyent per tal de trobar la salvació del seu llinatge, però sobretot del seu patrimoni reial, eixe que ha guanyat durant dècades i segles a base d'extorsionar els súbdits.

En aquest cas ha sigut el gendre del rei Juan Carlos I de Puigmoltó, el duc Iñaki Furtangarín, sabedor de la bona reputació dels ontinyentins, qui ha sol·licitat els serveis urgents d’altre gran conciutadà nostre.

I és que segons ha aparegut darrerament a Las Provincias, i com no, també anuncia lo nostre LoClar, Furtangarín i el seu soci, Diego Torres, recorregueren a tota presa a Internet en busca d’algun mitjà que els permetera l’ejaculació fiscal de les seues fortunes fraudulentes. Com que últimament la Xarxa està plagada d’anuncis de prostitució a Ontinyent, els nostre intrèpid duc topà amb un bordell ontinyentí d’un tal Ramón Cerdá, “novel·lista”, amo i senyor de centenars de belles dorments completament preparades per ser venudes immediatament al millor postor.

Al·legories cavalleresques a banda, ací qui no corre, vola!
Per una part tenim a l’Urdangarín i l’Institut Nóos, uns més que es sumen a la llista de tots aquells rapinyaires que s’han dedicat a saquejar les arques públiques valencianes i balears, uns més d’entre tots els Camps, Fabres, Bigotes, Matas i Calatraves. Uns més d’entre tots els Gürtels, Brugals, Emarses i Palma-Arenes.

A l’altre costat de la jugada, Ramón Cerdá i les seues Sociedades Urgentes, un autèntic "banc de societats" segons defineix al seu web (el qual no té pèrdua) o un “vivero de sociedades durmientes”, com diuen els especialistes.

Furgandarín, perdut, pregunta a la Tourist Info on clavar el paquetorro.

Bon manoll deu haver-se guanyat este tal Ramón des de que fundara aquesta innovadora empresa que frega els límits de la legalitat i l’ètica. Mira per a on, fins i tot el mateix Don Vito havia recorregut a ella en 2005:

“En ese 'vivero de firmas dormidas' Francisco Correa compró en enero de 2005 Good and Better, SL, la firma que solo unos días después ya estaba siendo usada para generar una riada de facturas engordadas a la Comunidad de Madrid.”

“De la 'cuadra' de Cerdá también han salido sociedades como Artemis 2000 (investigada en el caso Fabra), Ekonos Group 2000 y La Luenga Inversiones SL (del 'caso Mercalicante') o Tempero 9000, SL (del caso ITV Valencia).”

Las Provincias

Després que Furgandarín, Correa, fins i tot Fabra, li hagen comprat societats per a escurar-nos les butxaques, al novel·lista Ramón Cerdá li la sua la resta.

Segons les seues pròpies declaracions en LoClar, “con independencia del uso que se le haya podido dar uso a esta sociedad, nuestro servicio es completamente legal y está reconocido en el Real Decreto 1/2010...”, unes raons que l’avalen legalment; però no té pèls en la llengua en admetre que “Sociedades Urgentes ha vendido una gran cantidad de sociedades de las cuales, tan sólo unas pocas se han utilizado para fines fraudulentos”. "Unas pocas" diu!!!
Amb un desvergonyit “son gajes del oficio” aquest Fantasma de los Sueños justifica la seua labor com a empresari en aquest món de corrupteles on, a més a més, ja fa temps que està apuntada la Corona.

Furtangarín, al Llombo, acompanyat pel Bigotes per recomanació de Correa.

Desemmascarant tota aquesta història de grans personatges amb relacions benemèrites amb la nostra vila reial em ve a la ment el cas de Benazir Bhutto, l'antiga Primera Ministra de Pakistan, a qui poc abans de ser assassinada havien arxivat una causa per blanquejar capitals mitjançant una sucursal de Bancaixa al nostre poble.     

Per tancar també amb un símil històrico-local, no estaria de menys que més prompte que tard tornara a sonar de bona gana la melodia que ens va deixar el nostre amic i compositor Melcior Gomis, i que retorne l'honor perdut a aquest prostituït llogaret d'Ontinyent.

Mireu quins esportistes més cultes dona este poble!

Fabra busca faves

En la setmana gran de Paco Camps, al mediàtic judici es sumen també les conseqüències de l'inmens deute amassat als anys d'alegria i compadreo. El seu successor va convocar el passat dimecres una reunió d'urgència amb la cúpula empresarial valenciana per demanar-los que invertiren en els bons Nueva Rumasa de la Generalitat.

Fabra intentat col.locar bons patriotics.

Resulta que en set dies han de tornar el deute públic emés fa un any al 4'5% d'interés en forma de "bons patriòtics"(més coneguts com "bons el Palleter"). Els il·luminats pretenien tapar aquest forat emetent més paperets, però pareix que aquesta vegada els "inversors" no han picat. Si no arrepleguen 1800 milions d'euros estaran en bancarrota: és sabut que a tota republica bananera li arriba el seu sant martí.

Podriem estar hores repassant les empastrades i deliris de "grandea" que han posat València en el mapa (al cost d'hipotecar-la), però és més rellevant el que passa ara mateix entre les bambalines del món financer.

La Generalitat està fent rodar el deute per la neu a un interés rècord per als inversors; el creixement del deute però també serà de rècord i no pareix que d'ací un any la situació siga millor que l'actual. Però... qui compra aquestos "bons patriòtics"? Mel Gibson? Albelda? És possible, però la major part del deute públic està en mans dels bancs, de fet dels 1.000 milions que han "col·locat", 800 corresponen al que tenien compromés amb entitats financeres, que ve a ser un " ja m'ho pagaràs demà amb més interessos".

Menos mal que era un agarrat,
perquè el deute el té ben empinat

De totes maneres, la suma és una minúcia comparada amb els 20.547 milions d'euros de deute que acumulem tots els valencians, i pagarem, vaja si ho pagarem!

Mariano li diu "hacer lo que hay que hacer", el telenotícies "hacer los deberes", ací no diuen res però bé que van fent... La Generalitat està acumulant un deute amb el poder financer i empresarial que tots pagarem ben car.

Un exemple és el de l'intent de modificar lleis sobre construcció de sòl cremat després que Iberdrola avançara el pagament de les nòmines de la Generalitat en vistes d'eleccions. Abans d'eleccions Camps ja es va mostrar receptiu a modificar qualsevol normativa que impedira fer negoci a les empreses: "Cavallers, lo que faça falta!".

Però no parlem només de pelotasos especulatius (als quals ja estem acostumats), ara es tracta de la precaritzarització sistemàtica de serveis públics, posar-los en mans de gestors privats (ja sabem que passa quan fan estes coses, i si no que li pregunten a Zaplana, que cobra 600.000 euros a Telefònica per exercir un càrrec creat ex profeso). I la sanitat, segur que la posaran en mans de patriotes, com els constructors que gestionen l'hospital d'Alzira.

Les farmàcies es posaran en vaga la setmana que ve pels 120 milions d'euros que els deu la Generalitat. I el copago, eixa paraula màgica que fa un parell d'anys ni coneixíem, té pinta d' estar entre "lo que hay que hacer" per a poder pagar els interessos de l'any vinent.

Es veu que els mercats són extremadament perillosos quan s'enfaden, imagineu-vos tindre una legió de Botín-Hulks arrassant el país a lo Gengis Khan .

És preferible putejar a la resta de la societat, perquè ja sabem que quan se li deuen diners a la màfia les conseqüències solen ser molt doloroses.

Vist el panorama amb el deute, el desmantellament dels serveis públics i la lucrativa corrupció a la que estan aficionats, podríem comparar la tratgectòria de la Generalitat amb la d'una empresa d'aquelles que compren a  hipotecar-la, no pagar als proveïdors per a, un cop esmunyida la vaca, tancar la paradeta.

L'Obscur compleix un any

Hui estem de celebració, just ara fa un any va vore la llum aquesta publicació, tot coincidint amb el culebrón del boli de 300 euros que va xurrimangar José Blanco (qui ara pareix que té problemes més grossos que un boli de tal calibre). Ha estat un any ple de canvis i sorpreses que es tanca amb l'alegria de vore assegut (i no en cap poltrona) al molt ex-honorable ex-president Camps.

Però volem aprofitar l'efemèride per recuperar algunes portades hilarants que van fer aparéixer aquesta tribuna de tir al plat anomenada l'Obscur. Allà va la primera:

Organigrama del complot internacional que va acabar amb la brillant trajectòria de l'Ontinyent C.F. en l'últim partit d'ascens a Segona Divisió A.

Aquesta és una de les millors portades de Lo Clar, en un intent d'associar a ZP (el dimoni) amb el polèmic partit de l'Alcorcón plantejant un quinteto de cabecilles de la trama.

I no era la primera portada on aquestos deixebles de Pavlov associaven a Zapatero amb l'amargor de la derrota futbolística; quan l'Ontinyent va perdre una altra eliminatòria contra la Cultural Leonesa (que va acabar jugant contra el Barça) el titular va ser "El equipo de Zapatero nos apea de la copa" (ací encara no se'ls havia ocorregut açò de la mano negra es veu).

Altre distintiu de Lo Clar és el seu rigor informatiu i la seva visió de futur, com veiem a les següents portades que podeu consultar a la biblioteca del carrer Major:

4-6-2010-. Lo clar que sí! Tururut tururut!

Maqueta que igual et serveix per presentar l'hospital
que una nova estació de ferrocarril. 

El "morbo", un altre ingredient bàsic de tota publicació "amarillenta".

Esperem que els de Lo Clan no tarden massa en traure a relluir a les seves portades la creativitat del photoshop ultramontà i rememoren l'esplendorosa etapa en la que dominaren la desapareguda revista Crònica per tal de demonitzar lo tripartito ontinyentí i exalçar la nostra ex-AlcaLina a nivells divins d'omnipresència. Nosaltres, de moment hem ampliat plantilla amb un mític de la comunicació comarcal, Joachim Mc Knight, de qui ben aviat tindreu notícies.

Ací el nostre agraïment per la vostra fidelitat al llarg d'aquest any gloriós...


Salutacions obscures!

Camps tornava tots els regals a la trama Gürtel

El judici a l'ex-president està deixant noves perles del Joan Sense Por del segle XXI, que no perd ocasió per afirmar (que per alguns ve a ser el mateix que demostrar) la seua innocència. Ara diu que tornava tots els vestits a la trama Gürtel i que això no va influïr de cap manera en les seues decisions.

Camps va aprofitar un bis a bis a Alcalà Meco per tornar-li els regals a Correa

Com podem vore a les imatges, pareix ser cert que Camps tornava els regals (ací podeu escoltar com de cabrejat estava pels regals de nadal que li va fer el Bigotes), però ves a saber perquè s'ha quedat mut quan li han mostrat les factures dels seus tratges (aquells que s'havia pagat ell) pagats amb talons d'una empresa gürteliana.

Ha estat durant mesos preparant aquesta interpretació brillant, esquivant les preguntes de talles i mesures, negant-se a respondre preguntes a l'acusació popular (ni en un tribunal contesta xè!). En el transcurs del matinal Paco ha aportat raons de pes per convèncer al jurat que va tornar els vestits.

Camps explica gràficament el problema.

Esperarem impacients noves aparicions estel·lars del tio Paco, el forjador d'una llegenda que traspassa fronteres. La televisió judicial nordamericana ja està barallant la producció d'un capítol de Crimenes imperfectos, de la sèrie celebrities titulat: "De presidente a presidiario". És com la història de Nelson Mandela però al revés.

Ara, en cas de que el veredicte li done la raó, prepareu-vos per un telefilm d'Antena 3 que reinterpreta "el Conde de Montecristo" amb Paquito de protagoniste.

Lo BOO: Patinades artístiques

Aquesta setmana lo BOO ha anunciat la instal·lació d'una pista de patinatge sobre gel a la plaça de Sant Domingo. El que ve a dir el bando és que enguany s'estalviarà en el betlem, cavallers, estem en crisi, enguany la Concepció no pareixerà l'arca de Noé valorada en 30.000 euros d'altres anys (valorat perquè el muntatge entrava en el paquet de serveis de la Baronia, per això deien altres anys que havia eixit gratis).

Un gran gest d'estalvi el que han fet posant figuretes que acumulaven pols al magatzem de l'ajuntament per a que "els ontinyentins no es queden sense betlem", si no remataren la nota de premsa de la següent manera (i que han colat punt per coma a la web del periòdic d'Ontinyent):

"Per altra banda, el regidor de Serveis Municipals explicava que també des de hui dilluns està procedint-se a la instal·lació d’una pista de patinatge a la Plaça de Sant Domingo, una iniciativa que va a dur-se a terme estos nadals per primera vegada a la ciutat. Aquest matí s’ha procedit a la descàrrega de diversos materials i maquinària i a l’inici de la posada a punt de l’espai on a finals d’esta setmana es presentarà públicament la pista, en un acte que comptarà amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez."

Jorge i Rebeca no saben que un proveïdor de l'ajuntament  està a punt de cobrar un pagaré endarrerit.

Sí, estem en crisi, però enguany tindrem una pista de gel, amb un deute de 20 milions d'euros, que més dona si amb un poquet més d'estirar el braç podem tindre un bloc de gel enmig de Sant Domingo... perquè diuen el que costava el betlem però no la pista de patinatge artístic.

Les reaccions no s'han fet esperar, entre els cercles pro-botellón de la comarca han rebut la notícia amb gran alegria, han dit que posaran una vela a Sant Sonet en agraïment al miracle del gel i han convocat una trobada a les xarxes socials per a fer un macrobotellón amb el reclam de gel gratuit i emocions fortes.

De fet a totes les persones que els hem preguntat els ha paregut fantàstica la iniciativa, destacant la consecució d'una reivindicació històrica. Alguns ontinyentins han lloat també els esforços que s'estan fent per contribuïr a la lluita contra el canvi climàtic mitjançant la instal·lació de pistes de gel que baixen la temperatura ambient del planeta. Això és diu fer un ús racional de l'energia elèctrica.

Esquema explicatiu aparegut en la revista Science el mes passat.

 El testimoni que més ens ha impactat ha estat el de Maruja, de 72 anys ha dit que sempre havia volgut  fer el Valisnikov (mentre feia una espècie de giro Bisbal que ha acabat en fractura). Mentre l'atenien a Urgències Maruja ens ha comentat que no sap com havia pogut viure sense una pista de gel i que espera que la lesió no la prive de complir els seus somnis. Des d'ací una llarga recuperació que previnga futurs intents acrobàtics de la senyora Maruja.

Última hora! Fonts de l'ajuntament han deixat caure que si la iniciativa funciona és possible que es plantegen revitalitzar la piscina coberta reconvertint-la en una pista de patinatge sobre gel els caps de setmana.

L’Ontinyent prostituït (2na part)

No se si recordareu que l’altre dia parlàvem de l’última gran revelació de LoClan i de com les celebracions orgiàstiques obrien l’any marià entre pius encesos en flama i jacuzzis de xampany; titulars que anunciaven que des de que el PP ha guanyat les generals en Ontinyent i comarca, la prostitució ha inundat les nostres vides quotidianes.

Sort que encara queda gent que, lluny de cegar-se amb el lletós sabor de la victòria, ha estat a l’altura de les circumstàncies. Estem parlant del nostre beneit director Jose Luís Suchard, qui amb tota la seua elegància ha pegat un rapapolvo a Lina Pinxa i sus compinxes, als quals va vore diumenge en la font de la rotonda del Salvador arrebossant-se entre l’espuma i jugant amb fruites, carn i peix, com si anaren a menjar d’algun pastís.

Amb un parell de frases eloqüents i algunes cites memorables, però no exemptes d’erotisme, ha fet caure del burro a la camada local pepera que se n’havia pujat als núvols:

“Cada día tiene su afán, se lee en la Biblia, como cada erección tiene el suyo propio (…), de modo que no conviene, como siempre se ha dicho, mezclar peras y manzanas porque el resultado puede ser del todo confuso.” 

“¿No será, me pregunto, una desconsideración hacia la inteligencia del votante hacer comparaciones de ese tipo y manipularlas “pro domo sua”, es decir arrimando el ascua a su sardina?”

“Hecha la recomendación de evitar un más que interesado batiburrillo, lo que deberían hacer quienes caen en semejante tentación es quitarse las legañas que le impiden ver la realidad circundante”

“Si algunos dirigentes del PP de Ontinyent, con Lina Insa a la cabeza, quieren coger el rábano por donde no toca y hacer del resultado de las erecciones generales del 20-N una relectura de las erecciones municipales, estan en su derecho...”

Però si segons Suchard, la victòria dels populars a Ontinyent tampoc ha sigut com per a muntar tals bacanals, com és que han proliferat tants indrets de perversió i anuncis de prostitució al llarg i ample de la nostra localitat? O dit d’altra manera:

Pel que hem pogut descobrir, i obviant l'excusa de la crisi, el que sembla que hi haja darrere d’aquesta incògnita és un putot de nom Mari Ano, a qui se li ha vist últimament per les rotondes, fent escola i seduint a pobres crèduls amb la consigna:

“No te prometo nada y te prometo todo, bribón!

Que te voy a hacer lo que te tengo que hacer”

Mari Ano fent el carrer en la plaça de la Concepció

D’altra banda, i segons marquen les meues càbales, com que dels pecats del piu, Déu se’n riu, i els de la xona, la Maedéu els perdona (i més ara que venen festes de la nostra purissimeta), a l’electorat popular se li ha oblidat com de prostituïts els deixà l’anterior govern local i el nostre ex-presidentíssim dimitit, és a dir, amb un deute astronòmic desorbitat, promeses incomplertes i solars plens de cartells sostinguts per barrots que més bé pareixen barres americanes d’un gran prostíbul parc temàtic, en les quals sempre acaben ballant els ciutadans, amb el cul en pompa i retallades minifaldes, per a goig de mafiosos i proxenetes.

Al final de la correguda, qui vulga que ho entenga... Que vaja de gust!



***Fe de rates: On diu ereccions cal dir eleccions