Resacón en las Vegas

Per, Lo noi de la Sacarina

Un tsunami ha recorregut les urnes d'Ontinyent, emportant-se per davant el PSOE, C's, EU i deixant un ajuntament amb 17 regidors del partit Jorge Ens Uneix.

Després de vore truncada la seva carrera política quan ja tenia un peu a valència, ha volgut convertir les eleccions en un plebiscit, i aprofitar el rèdit de 8 anys d'auto bombo pagats per les arques de l'ajuntament a tots els pseudo-mitjans de comunicació de la contornada, incapaços de mossegar la mà que els dona de menjar (shame on you).

Ahir però, la victòria no va anar acompanyada del postureo de posar "la Internacional" i fer com si s'emocionaren amb l'himne, la cort de palmeros va rebre al guanyador entre crits de "Campeones, campeones oe oe oe" i "Ontinyent Ontinyent" com si d'un partit de futbol es tractara . Un acòlit el felicita "-Jorge pareix que estiguem en la època de Jesús Gil "(no comment).

Amb un discurs de la victòria carregat de recaos cap al seu ex va dir que "els alcaldes d'Ontinyent els elegim a Ontinyent"(...) "perquè la gent d'Ontinyent si algo sap és la veritat del seu alcalde, no fa falta que li la conten fora".
La veritat sobre el nostre alcalde ja la vorem aclarida quan pertoque en el procés judicial que te en marxa, però de moment tenim 4 anys més de partit únic, de comprar publireportatges d'ell amb els diners de tots (MALVERSACIÓ) , de pressions i telefonades als mitjans cuan alguna notícia no acaba d'enaltir com toca al líder.

Partit	Cadires	Vots	%
LAVALL	17	12.223	65,55 %
COMPROMIS	2	2.032	10,9 %
PP	2	2.032	10,9 %
Cs	0	855	4,59 %
PSOE	0	736	3,95 %
PODEM-EUPV	0	613	3,29 %

Tot i ser un resultat indiscutible, amb només 144 vots més que al 2015 ha aconseguit 17 regidors, tants que n'han eixit algun que no sap ni escriure. Dit açò, el panorama dels altres partits era bastant desolador, cadascú pels seus motius.

El Partit Popular no alça el cap des de que Lina Insa va fer les maletes, s'els ha ajuntat amb aixo de la divisió de la dreta. De fet han tingut sort de que no es presentaven els de Vox, que amb 2000 vots a les generals i 997 a les europees hagueren pogut esborrar al PP del mapa... donen llastimeta pobrets, en lo que han sigut ells en este poble de purissimeros.

Compromís; la candidatura del Pequeño Nicolàs venia envoltat-se de un "discurs de guanyador" i triumfalista, amb de la seua "connexió directa" amb el botànic a mode d'estandard i va vore en els resultats de les autonòmiques clau on agafar-se.

Resultats a Ontinyent de les eleccions autonòmiques

El resultat final és una diferència d'entre vora 4000 i 600 vots que han migrat en les eleccions locals respecte a altres convocatòries.  Com a bon "polític professional" Nicolau te la habilitat de vore-ho en positiu, diu que son "la segona força política per primera vegada en la història" i que tenen "mig punt percentual més" de vots que al 2015.
Un "mig punt percentual" que no es deu a cap increment de votants (8 menys de fet) sinó a la menor participació ...
I és precisament això el que ens destorbava d'aquesta candidatura, els aires de polític professional, el cultiu de l'ego i les entranyables auto entrevistes, el traje i eixa impressió de que han tancat un senyor de 50 anys dins un xiquet,  i la percepció d' Ontinyent com a trampolí d'una fulgurant campanya política, un nou Jorge en definitiva.
Ara haurà de barallar-se amb el PP per vore qui es queda la Regidoria d'Enllumenat i Cementeri, (per allò de donar li al ajuntament un toc de pluralitat, ja sabeu)

PSPV- Presentant una cap de llista de fora (com als pobles xicotets) que parla en castellà i amb una militància que havia abandonat la nau en massa, haguerem pogut estalviar-se alguns sobres i paperetes.

Esquerre Unida-Podemos; no entenem com una formació sorgida al bar Tambor i encapçalada per una catequista ha fagocitat Esquerre Unida, on el búnker barraqueta s'havia encarregat de cremar la poca gent amb un mínim de visió política i habilitats comunicatives que quedava a l'agrupació local.

UNIDES PODEM LEVITAR /obrim Fil
És probablement un dels cartells més hilarants que hem vist mai a les el.leccions locals, un photosop patatero que en aquesta ocasió no hem fet nosaltres...#ObrimFil#CartellsElectoralsDelsPoblesdeMoatros pic.twitter.com/LLPGWFEW88

— l'Obscur (@LoObscur) May 12, 2019

Ciudadanos la veleta naranja, tal com venen s'en van.

Mentre la oposició  jugava al bon rollet constructiu i el fair-play, desaprofitant la condició d'investigat i sobretot el "perqué" ( la consolidació de xarxes clientelars repartint càrrecs),  Jorge s'ha posat medalles pròpies i alienes ( com la reducció del deute, el passeig de benarrai, el treball a l'àrea d'igualtat i un llarg etc.) i ha jugat la carta del victimisme apelant a un patriotisme local acèrrim de caseta i provesó "no mos diràn en València lo que tenim que fer açí".
I amb aquestos ingredients i l'ajuda dels seus altaveus ha aconseguit inocular la idea de que ELL és  l'unic capaç de gestionar els "62 milions d'euros d'inversions" i que tot açò ho fa per responsabilitat amb el gloriós poble de Ontenient.

Ara ens quedem amb una altra majoria absoluta, amb un projecte polític fonamentat no sobre les idees o un model de ciutat sinó sobre una persona i les seues ànsies seguir a la butaca.
I a tot açò un dubte, en cas d'inhabilitació de l'actual superalcalde .... quien maneja mi barca?

Fabra busca faves

En la setmana gran de Paco Camps, al mediàtic judici es sumen també les conseqüències de l'inmens deute amassat als anys d'alegria i compadreo. El seu successor va convocar el passat dimecres una reunió d'urgència amb la cúpula empresarial valenciana per demanar-los que invertiren en els bons Nueva Rumasa de la Generalitat.

Fabra intentat col.locar bons patriotics.

Resulta que en set dies han de tornar el deute públic emés fa un any al 4'5% d'interés en forma de "bons patriòtics"(més coneguts com "bons el Palleter"). Els il·luminats pretenien tapar aquest forat emetent més paperets, però pareix que aquesta vegada els "inversors" no han picat. Si no arrepleguen 1800 milions d'euros estaran en bancarrota: és sabut que a tota republica bananera li arriba el seu sant martí.

Podriem estar hores repassant les empastrades i deliris de "grandea" que han posat València en el mapa (al cost d'hipotecar-la), però és més rellevant el que passa ara mateix entre les bambalines del món financer.

La Generalitat està fent rodar el deute per la neu a un interés rècord per als inversors; el creixement del deute però també serà de rècord i no pareix que d'ací un any la situació siga millor que l'actual. Però... qui compra aquestos "bons patriòtics"? Mel Gibson? Albelda? És possible, però la major part del deute públic està en mans dels bancs, de fet dels 1.000 milions que han "col·locat", 800 corresponen al que tenien compromés amb entitats financeres, que ve a ser un " ja m'ho pagaràs demà amb més interessos".

Menos mal que era un agarrat,
perquè el deute el té ben empinat

De totes maneres, la suma és una minúcia comparada amb els 20.547 milions d'euros de deute que acumulem tots els valencians, i pagarem, vaja si ho pagarem!

Mariano li diu "hacer lo que hay que hacer", el telenotícies "hacer los deberes", ací no diuen res però bé que van fent... La Generalitat està acumulant un deute amb el poder financer i empresarial que tots pagarem ben car.

Un exemple és el de l'intent de modificar lleis sobre construcció de sòl cremat després que Iberdrola avançara el pagament de les nòmines de la Generalitat en vistes d'eleccions. Abans d'eleccions Camps ja es va mostrar receptiu a modificar qualsevol normativa que impedira fer negoci a les empreses: "Cavallers, lo que faça falta!".

Però no parlem només de pelotasos especulatius (als quals ja estem acostumats), ara es tracta de la precaritzarització sistemàtica de serveis públics, posar-los en mans de gestors privats (ja sabem que passa quan fan estes coses, i si no que li pregunten a Zaplana, que cobra 600.000 euros a Telefònica per exercir un càrrec creat ex profeso). I la sanitat, segur que la posaran en mans de patriotes, com els constructors que gestionen l'hospital d'Alzira.

Les farmàcies es posaran en vaga la setmana que ve pels 120 milions d'euros que els deu la Generalitat. I el copago, eixa paraula màgica que fa un parell d'anys ni coneixíem, té pinta d' estar entre "lo que hay que hacer" per a poder pagar els interessos de l'any vinent.

Es veu que els mercats són extremadament perillosos quan s'enfaden, imagineu-vos tindre una legió de Botín-Hulks arrassant el país a lo Gengis Khan .

És preferible putejar a la resta de la societat, perquè ja sabem que quan se li deuen diners a la màfia les conseqüències solen ser molt doloroses.

Vist el panorama amb el deute, el desmantellament dels serveis públics i la lucrativa corrupció a la que estan aficionats, podríem comparar la tratgectòria de la Generalitat amb la d'una empresa d'aquelles que compren a  hipotecar-la, no pagar als proveïdors per a, un cop esmunyida la vaca, tancar la paradeta.

L'Obscur compleix un any

Hui estem de celebració, just ara fa un any va vore la llum aquesta publicació, tot coincidint amb el culebrón del boli de 300 euros que va xurrimangar José Blanco (qui ara pareix que té problemes més grossos que un boli de tal calibre). Ha estat un any ple de canvis i sorpreses que es tanca amb l'alegria de vore assegut (i no en cap poltrona) al molt ex-honorable ex-president Camps.

Però volem aprofitar l'efemèride per recuperar algunes portades hilarants que van fer aparéixer aquesta tribuna de tir al plat anomenada l'Obscur. Allà va la primera:

Organigrama del complot internacional que va acabar amb la brillant trajectòria de l'Ontinyent C.F. en l'últim partit d'ascens a Segona Divisió A.

Aquesta és una de les millors portades de Lo Clar, en un intent d'associar a ZP (el dimoni) amb el polèmic partit de l'Alcorcón plantejant un quinteto de cabecilles de la trama.

I no era la primera portada on aquestos deixebles de Pavlov associaven a Zapatero amb l'amargor de la derrota futbolística; quan l'Ontinyent va perdre una altra eliminatòria contra la Cultural Leonesa (que va acabar jugant contra el Barça) el titular va ser "El equipo de Zapatero nos apea de la copa" (ací encara no se'ls havia ocorregut açò de la mano negra es veu).

Altre distintiu de Lo Clar és el seu rigor informatiu i la seva visió de futur, com veiem a les següents portades que podeu consultar a la biblioteca del carrer Major:

4-6-2010-. Lo clar que sí! Tururut tururut!

Maqueta que igual et serveix per presentar l'hospital
que una nova estació de ferrocarril. 

El "morbo", un altre ingredient bàsic de tota publicació "amarillenta".

Esperem que els de Lo Clan no tarden massa en traure a relluir a les seves portades la creativitat del photoshop ultramontà i rememoren l'esplendorosa etapa en la que dominaren la desapareguda revista Crònica per tal de demonitzar lo tripartito ontinyentí i exalçar la nostra ex-AlcaLina a nivells divins d'omnipresència. Nosaltres, de moment hem ampliat plantilla amb un mític de la comunicació comarcal, Joachim Mc Knight, de qui ben aviat tindreu notícies.

Ací el nostre agraïment per la vostra fidelitat al llarg d'aquest any gloriós...


Salutacions obscures!

Crema antiarrugues Gonzalez Pond's

Si tot segueix així d'ací poc el nostre amic Esteban Gonzalez Pond's es convertirà en portaveu, ministre o alguna cosa semblant. Serà un privilegi per a tots els valencians haver presenciat (gràcies a canal Ou) l'ascensió fulgurant d'un caradura de tal calibre, que de ben segur que ens deixarà frases mítiques per a la posteritat.

És un humanista, un liberal de pedra picada que de no ser polític estaria fent surf a la costa californiana.

Li hem pegat una ullada al programa electoral del PP per veure el tipus de canvis que proposen. A primera vista són tot bones intencions i plans infalibles (mera que els tenien calladets eh! això és sentit d'estat!). Mirant la part dedicada a educació ens hem topat amb aquest propòsit d'any nou dels Populars:

A hores d'ara, ignorem si la RAE ha editat un altre diccionari on canvien substancialment les definicions de "Respeto", "independencia" o "Interferencias" o si realment el PP de València és un ent autònom vingut d'una gal·làxia llunyana per saquejar el planeta, perquè situacions com la de la dimissió de Román de la Calle per la retirada d'una exposició de fotos o la prohibició d'actuacions de Xavi Castillo en més d'un feu local, plantegen un savoir faire molt distint del que prodiguen (i de fet tenen un bon currículum).

Del tema educatiu però, hi ha un altre punt al seu programa que tracta de dissipar els "sambenitos" que, diuen, els han penjat. El punt és el següent:

Aquest punt, l'onzé de la llista (recordem que el primer era l'eliminació del partidisme en la cultura...) és dret bàsic, innegociable, que no hauria d'estar a cap programa. Però de nou ens topem amb una realitat distinta a les bones intencions, veient els llocs on estan duent a terme les seues polítiques: a Madrid per exemple hi ha una estratègia de foment de l'educació concertada que és analitzada per una professora de sociologia de la educació de la Complutense de Madrid en un article al País o també podem vore directament a Lucía Figar, consellera d'Educació de la Comunitat de Madrid, on explica el que està fent amb l'educació madrilenya a un congrés de quicos italians.

El panorama és sumament obscur, però per donar-vos un poc d'optimisme (i veieu que estarem en bones mans), vos deixem amb algunes frases cèlebres d'Esteban Gonzalez Pond's, que passarà als anals de la història al costat de grans oradors com Winston, Adolf o Chiquito de la Calzada:

" Yo creo que Camps es claramente inocente ". (19.09.11) 

" Si bien hoy ha sido el límite de velocidad, mañana podría apagar la luz a las diez de la noche, limitar el consumo de carne, u obligarnos a vivir dos familias por casa....son unas  medidas soviéticas"

"Si me hubiera tocado vivir en 1212"no habría mirado la batalla [de las Navas de Tolosa] desde la grada sino que habría luchado en ella hasta quizá dar allí la vida. Habría sido un español de mi tiempo, tan honesto y entregado como procuro serlo del presente y ¿quién no?"( 15/10/10 )

I per acabar, una cosa que sabem que molts de vosaltres farieu:

 " Me tatuaría a Rajoy en la mano"( El País.21.11.10 ) ( 25.02.11 )  

Ante viento y marea! Bipartidisme!

La casta està en plena cursa, al bombardeig habitual es suma l'esforç sobrehumà de tornar-se omnipresents i omnipotents (resulta que tenien les solucions i les idees més brillants guardades per a la campanya). Van de gira com els Rolling Stones, aclamats per multituds extasiades de vore'ls en carn i osos.

Però algú els escolta? Són tot castells en l'aire; ilusió, confiança i demés retòrica de film Disney, polèmiques sobredimensionades que tracten d'ocultar que el 90% dels programes el.lectorals d'aquestos partits són idèntics i mantenen la ruta del neoliberalisme per la que amb tanta alegría passeja europa.

Els mateixos que ara es plantejen com dos opcions oposades, amb retrets i discussions de parvulari, són els que fa uns mesos reformaren la constitució (eixa que era tan complicada de tocar) a toc de trompeta i sense consultar la reforma del text amb els afectats, en una clara violació de la nostra sobirania.

El panorama del era per guardar-lo a la video-teca per vore'l els diumenges passats per aigua; 

D'una banda Rubalcaba, advertint del futur de Mad Max que espera a la sanitat pública. Pareix ser que fa uns mesos se li va apareixer Pablo Iglesias en un somni i li  va mostrar el futur marianesc i la senda de la socialdemocràcia. La pantomima de les primàries té una explicació; Chacón va afirmar recentment en una entrevista concedida a L'obscur, que Rubalcaba es va presentar a la moncloa vestit com Moisés amb una barba com la de Karl Marx i el programa el.lectoral picat en pedra, ara molts podem entendre les llàgrimes de la ministra. Després de vuit anys menjant de la mà dels mercats financers, pactant a la nova constitució reformes ben obscures ara ho volen arreglar amb un volantí.

A l'altre costat tenim a Rajoy, una altra jove promesa de la política que de ministre d'Aznar ja va demostrar el seu sentit del humor dient que lo del prestige eran "unas galletitas" (ell si que pareix el monstruo de las galletas) i que després de 8 anys liderant l'oposició va ser incapaç d'eixirse'n del guió que duia escrit, de fet no podia dir més de 4 paraules sense mirar la taula (tants diners que es gasten a la campanya i no li posen un telepromter!). Això si, pel discurs que duia, parlant de la seua consideració pels treballadors i els drets socials en alguns moments pareixía que Rajoy havia tingut la mateixa aparició que Rubalcaba.

I l'endemà la batalla per les molles a "59 segundos", això si, la mostra del pluralisme polític es limitava a un tercer partit d'àmbit estatal i alguns perifèrics (per a que es se senten representats i no els pegue per separarse)... això i uns videos recalentats del grup mixte... 

Gaudiu de la ilusió de la festa de la democràcia! 

El poder de decidir quin paper tires a les urnes cada 4 anys!

Paganini, una òpera per a tots els públics.

El tribunal superior de Justicia presenta...

Una òpera que farà les delícies de grans i menuts que, després d'anys gaudint de les gires triomfals arreu del món del president,el podran vore en una Opera les aventures del tio Paco. L'ajuntament de Picassent ja ha iniciat els tramits per construir una rèplica del palau de les arts Reina Sofia al costat del centre penitenciari per impulsar el projecte.

 L'obra encara està pendent d'alguns tramits als tribunals, però segons el seu director, Leo Bassi, Camps es troba molt motivat amb el projecte (ha dit d'ell que és un animal escènic i que mai havia vist res semblant). L'obra farà un repàs a la trajectòria des de l'ajuntament de valència fins a la presidència, amb números musicals que rememoraràn les gestes del molt honorable.

Segons l'Hermano Lobo, que ja ha vist el muntatge, es tracta d'una extranya barreja entre Jesucristo Superstar i el cantar del mio Cid que el va tindre empalmat fins al tercer acte. A més a més les aportacions transgressores de Leo Bassi li donen un toc genial al conjunt. La càrrega emotiva i simbòlica culmina al tercer acte, quan els protagonistes fan un banquet de merda seca per simbolitzar el calvari que es va encetar amb l'eixida a la llum del cas Gürtel.

En plan confianza... 

Tots els beneficis que s'obtinguen de l'obra aniran destinats costejar la fiança de 55.000 euros de Francesc Camps, que no te ni un gallet.

I heus ací un dels misteris que deixarà Camps per al s.XXI; com és possible tindre 4.000 euros al banc si li regalen la roba i  s'alimenta a base de canapés de tot lo que inaogura?
És adicte a la teletienda? dona els diners a Greenpeace i a Medicos Sin fronteras?
Açò és cosa d'Iker Jimenez...

Una oferta que no podrá rechazar

La política és una cosa ben estranya; a Ontinyent, per exemple, mentre el PSOE celebrava la victòria (malgrat perdre dos regidors) al PP les cares llargues i la desil·lusió protagonitzaven la portada del Periòdic, ja ho deien ben clar als anuncis, necessitaven la majoria absoluta (això que és tan bo per a la democràcia).

L'alcaldíssima es preguntava que havia eixit malament..

No havien inaugurat prou coses? 

Haurien d'haver manipulat un poc més la TVO?

Hagueren hagut de fer-li cas a Rus i haver empadronat a tota la família de Hirsto Stoichkov??

Això mai ho sabrem.

També victoriosos estaven Compromís (que encara no havien tastat la Junta Electoral) i EU (que recuperava la representació), que esdevenien la clau del cetre municipal.

Lo Clan ontinyentí tremolava davant la catàstrofe apocalíptica que suposa per a les seves ments medievals el "tripartito" (es menjaran els xiquets, cremaran les esglésies i l'Ontinyent C.F. baixarà a la lliga d'empreses). 

Un clàssic del futurisme
apocalíptic espanyol.

Però gràcies a déu, les forces vives de la comarca poden estar tranquiles, alguns han entés allò de "no digues blat fins que no siga al sac i ben lligat"... i és que res és tan simple quan entren en joc les ambicions i les passions humanes més baixes (l'ànsia de poder).

El resultat (la no-majoria absoluta) ha fet que entrem en una partida de pòker (pareix que està de moda), amb farols i distrac-cions...  assistim al joc del gat i la rata, i pareix que va per a llarg, doncs han dit que no es constituirà l'ajuntament fins al mes de juliol.

Representants dels diversos partits miren d'arribar a un acord .

Però anem per parts:

El dia de les eleccions pareixia que el PP havia perdut l'ajuntament. Això semblava, però no. Alguns estan cagats davant la situació, pareix que no s'ho esperaven, i s'obliden de sobte del canvi que propugnaven. Potser ara cauen en la situació en què es troba l'ajuntament: els 20 milions de deute i les amenaces de no rebre ni un euro de València ni (d'ací un anyet) de Madrid. Això ja ho sabien quan es van presentar.

Entra en joc la rumorologia ontinyentina: alguns diuen que Filiberto va a per totes, altres diuen que alguns demanen el cetre i la terra (per demanar que no quede). Es plantegen diversos horitzons: deixar governar a Lina en minoria mentre disfruten còmodament des de l'oposició veient com s'ho fa per complir el seu programa de fantasies i il·lusions sense un duro a les arques públiques. Això o formar un govern en una situació econòmica precària que no permetrà inaugurar coses grans i boniques, sobretot amb l'obsessa posant pals a les rodes de la resta d'administracions.

Davant la situació, els de Compromís han proposat un govern de concentració, amb repartiment entre tots els grups de responsabilitats. La proposta tindria sentit en una situació de crisi si no fóra per la ingenuïtat del plantejament.

Demanen que l'omnipresent Lina Insa es retire, però xoquen amb una executiva local del Partit Popular modelada per ella mateixa, qui s'ha encarregat de rodejar-se de gent tan brillant que és l'única amb perfil "alcaldable" (una situació fruit d'un personalisme extrem i acaparador que la situa en el centre de tot). De fet seria absurd retirar-la ja que la gent l'ha votada a ella (haurien tret el mateix Maria Abad o Vicent Vila?? Mulloret??).

La idea de passar pàgina també és prou curiosa, ja sabem com se les gasta amb la dissidència (ni aigua) i en qualsevol dels kafkians plenaris emesos per la TVO es podia veure la prepotència i el despreci exhibit per la "moderadora" a l'hora de donar la paraula (no parlem ja de les intervencions). 

Ella mateixa es va afanyar a comparèixer acompanyada dels seus "retoños" per negar que anara a retirar-se.

Per què hauria de negociar? A efectes pràctics si no hi ha cap pacte el PP obté l'alcaldia, i això li dona prerrogatives per mantindre el control de l'ajuntament, encara que hagueren de suar tinta per aprovar els pressupostos. En aquest cas, ja coneixem el discurs victimista:  l'oposició només fa que posar pals a les rodes i tots els problemes i promeses incomplertes es justificaran amb la crisi ("en la que mos ha clavat Sapatero").

Pepe Pla, a la televisió comarcal (la de Rus) assenyalava l'altre dia que els resultats del PP a Ontinyent contrastaven amb els que havien obtingut a la resta de l'Estat i que el partit hauria de buscar recanvis... (ho diu qui està 20 punts per baix i signa alegrement les actes electorals).

Sí, esta vegada s'ha escapat la majoria absoluta, però vorem com pinten les coses amb 4 anys més de PP, que va camí de dominar totes les administracions amb amplies majories, amb una corrupció galopant "absolta per les urnes" i un panorama de reformes davant la crisi que faria les delícies de més d'un economista del FMI.

A Ontinyent, l'oposició s'ha trobat amb moltes casualitats que han desgastat els populars i que de ben segur no estaran d'ací 4 anys: el tema de les casetes, per exemple, que va aupar a Lina a la majoria absoluta, ha donat lloc a 2 partits (que han restat vots) i a un malestar que poc o gens ha beneficiat aquells que feren falses promeses. El paper d'alguns periòdics i ràdios que ara han posat la mà en el foc per desallotjar el PP possiblement estiguen cremats a la propera. I el més important, tots els que s'han molestat en anar a votar, possiblement es queden a casa o voten a la mare que els va parir a tots, després de vore com amaguen el cap baix de terra.

La tàctica del "avestrus", molt efectiva en cas de tronà.

La gestió de la crisi que hem vist fins el moment per part dels "partits majoritaris" ha estat pèssima; aprofitant uns i altres per introduir mesures neoliberals (retallades de drets socials, privatització de la sanitat i l'educació, etc., etc.) i desviant el centre d'atenció a base de denigrar-se mútuament.

Ens esperen uns anys durs, en un parell de setmanes ja hem vist com se les gasten a la "Cheneralitat", i açò acaba de començar. El marc local i comarcal és al cap i a la fi el lloc on s'apliquen les polítiques i des del mateix ajuntament es poden posar en marxa moltes iniciatives que, sense dependre de "grans inversions", articulen i integren la societat per fer possible alternatives que solucionen els problemes de la població.

Hi ha centenars d'experiències on buscar solucions:

- Horts urbans: amb 4000 parats no hauria d'haver cap centímetre per cultivar, això suposaria una millora de la balança comercial local i de la sostenibilitat del territori.

- Cooperativisme com a model empresarial: estan desmantellant les indústries davant dels nostres nassos i enviant-les a llocs amb mà d'obra barata mentre en la universitat d'empresarials estudien com fer negocis amb Xina.

- Gestió municipal dels residus i aprofitament dels orgànics per a produir compost i biogàs. Reciclatge de tots els residus per minimitzar els materials desaprofitats.

- Deixar d'invertir en obres inútils i fer inversions productives, com l'autoabastiment d'energia (que suposaria a llarg termini un estalvi milionari). Inversió en el poble de l'herència Nadal.

- Programes d'autoconstrucció de vivendes: en aquest cas aplicat a la rehabilitació, que ja en tenim prou de cases fetes.

- Canviar el paradigma de les festes: passar d'unes festes basades en el consum a altres basades en la participació ciutadana, que siguen integradores per la societat i enriquisquen el teixit associatiu del poble.

- Fomentar la participació ciutadana pot fer créixer aquesta implicació de la societat en una "política" desprestigiada i que viu de cul a la ciutadania.

Aquestes són algunes de les coses que es poden fer si realment es tenen ganes de canviar les coses. Ara falta que els qui tenen al seu abast les eines necessàries tinguen el valor d'arriscar-se a fracassar amb dignitat o asseure's còmodament a la butaca a criticar durant 4 anys l'autoritarisme i la gestió de Lina Insa i la seva cohort pretoriana.

L'espectacle està assegurat.

Font de Mora I el Terrible

Alejandro Font de Mora s'ha tornat a lluir, ara que les urnes els han absolt de totes les empastrades anteriors. I és que pareix que van llançats: lleven les ajudes per a vivenda, es carreguen les línies en valencià a l'escola (dins l'estratègia d'ofegament a Escola Valenciana i Acció Cultural), etcètera. 

Auca d'Alejandro Font de Mora

Però la cosa no es queda ací... el pocavergonya este també té planificat privatitzar els centres públics de nova construcció (ja hi tindrà una fila d'amics preparats per rebre les claus dels instituts que tant li agrada inaugurar...). És el model d'Alzira aplicat a l'ensenyament... vorem com les empreses de la construcció invertixen en educació i s'encarreguen de formar a les noves generacions.

Precaritzant l'educació pública estan malbaratant el futur del país, amb l'únic objectiu de crear ciutadans passius i estúpids, que es meravellen amb les paraules grandiloqüents i grans il·lusions...

Aiiiiiiiii!!! Si no tenien prou mestres d'anglés per donar la citizenship eixa com volen donar un 30% de les classes en anglés??


Aiiiiiiii!!! Coneixent al Simbad este, quines assignatures es faran en valencià? Llengua i educació física?
I el que és més intrigant... quines assignatures pretén donar en anglés??


Aiiiiiiiii!!!! Si tenim un fracàs escolar de rècord guiness com es pot explicar que Blackberry Fountain es pose a fer experiments posant assignatures en anglés?? Unes matemàtiques o ciències naturals en anglés facilitaran la comprensió de l'alumnat??


Aiiiiii!!! Veient les idees de bomber del conseller i l'estat de les arques públiques acabarà tot com allò de l'Opening English School, que van estirar més la mà que la màniga??

Vos deixem amb aquest increïble i revelador document gràfic pujat al Youtube pel mateix Alejandro Font de Mora.

Atenció a la Policia Linguística del PP!!!

Alí Babá i el saqueig de les arques públiques.

La corrupció de la Gürtel està distraent la nostra atenció d'un saqueig molt més important, aquell que suposarà la privatització encoberta de la sanitat pública, i les reformes que va anunciar el president per a quan guanye les eleccions.

Camps va presentar el seu programa econòmic envoltat de grans amics:

Francisco Camps juga a les privatitzacions
amb els que manegen el cotarro.

Rodrigo Rato, expresident del FMI (qui va sembrant neoliberalisme per allà on passa) i actual president de Bankia (la fusió entre Bancaja i Caja Madrid) i Sánchez Galán, president d'Iberdrola (redéu Paco, amb lo consternat que pareixies quan es va cremar la serra).

Enmig de tan selecte auditori, el president parla sense complexos:

"Apostamos por incrementar la utilización de nuevos modelos de gestión, externalización y colaboración público-privada, siguiendo los ejemplos aplicados en sanidad con el modelo Alzira y en educación con los centros de iniciativa social"

Això que vol dir?  És estendre el model Alzira, que consisteix en deixar els hospitals en mans de grups empresarials com Ribera Salud (format en bona part per empreses del "pelotaso" urbanístic) perquè es facen càrrec dels hospitals.

És a dir, s'arrenden unes instal·lacions que han costat milions d'euros perquè aquestes empreses facen negoci. El benefici està assegurat, la Generalitat s'encarrega de cobrir el que faça falta, de privatitzar la gestió de la sanitat primària (perquè tot quede a casa)...

La cosa també s'estén a l`àmbit educatiu, ja ho deia Rus, "anem a rematar-los". Si segueixen per aquest camí d'ací res tenim a Alejandro I el Inaugurador muntant una agència de lloguer d'instituts, i al sector de la construcció reconvertit en gestor de la sanitat i l'educació públiques.

Apliquem ara els seus criteris empresarials: guanyar diners, "per on passa banya", manca d'escrúpols... a uns àmbits regits per criteris molt distints: l'educació i la sanitat. No es poden aplicar criteris de rendibilitat econòmica, els beneficis que donen no es reflecteixen immediatament.

Anem cap al model nord-americà, la gestió privada és el primer pas, després vindran les assegurances (tot són avantatges, pots triar l'assegurança que vullgues i no depens de la sanitat socialitzada).

Altre fragment del seu discurs també és prou significatiu:

"reducir el gasto, reestructurar el sector público de la Generalitat, modernizar la Administración, no duplicar los servicios y exigir financiación adecuada, estrechar lazos con el sector privado y simplificar la normativa autonómica"

Sánchez Galán sap bé del que parla Paco, està prometent barra lliure a les Corts per fer "lo que faja falta" simplificant la normativa autonòmica. 

Pel que fa a "estrechar lazos con el sector privado", és que encara es poden "estrechar" més? Però si per Nadal rebien regals fins i tot els seus fills!!!

"Otras privatizaciones, como la prestación del servicio del metro y las nuevas líneas que se pondrán en funcionamiento ya han sido anunciadas por el Consell actual."

No només han endeutat a tots els valencians durant dècades, estan desballestant poc a poc tot el que és públic i susceptible de convertir-se en "negoci". 

 Seguint la notícia del País: 

"buena parte de las empresas públicas, que pasarán a depender de Industria; se reconvertirá en Consejería de Hacienda y Administración Pública, aunque contará con una central de compras que canalizará todas las contrataciones de productos y servicios de la Generalitat con el objetivo de mejorar la gestión del capítulo dos del presupuesto de la Generalitat. Una central que decidirá sobre la contratación de servicios como informática, limpieza, viajes, material de oficina, seguridad y asistencias técnicas, entre otros servicios."

Central on es decidiran les contractacions de la Generalitat.

Els polítics han decidit privatitzar la gestió pública, llevant-se de damunt la responsabilitat que tenen amb els ciutadans de fer funcionar les coses. Menys feina per a ells, que poden dedicar-se a gaudir de la vida i els canapés.

Ja posats, podria funcionar tot amb un reduït grup de funcionaris que es dedicaren a cobrar els impostos i repartir-los entre les empreses encarregades dels serveis públics:

- La policia la podríem deixar en mans de la Levantina, que ja tenen experiència i una exquisida sintonia amb els governants.

- La sanitat en mans de Ribera Salud i dels altres consorcis de la rajola comarcals i regionals que aplicaren amb tant èxit el seu model econòmic a la gestió de la salut.

- L'educació la deixarem en mans de les ordres religioses i dels diferents sectors productius, que tindran llibertat completa per formar als treballadors en aquella tasca necessària, sense perdre el temps en disciplines i coneixements innecessaris per al món laboral.

- Aumar s'encarregarà de mantindre la xarxa de carreteres i camins, instal·larem un xip a cada ciutadà perquè cadascú pague només per l'ús que en fa (hi haurà diverses tarifes i descomptes de grup).

- Amb la irrupció d'Intereconomia i els berlusconians, Canal 9 és prescindible ( i acabarà en mans dels mateixos si el privatitzen).

Com sempre, els préstecs els demana el públic, però els beneficis són privats.

Per què Camps guanyarà les eleccions?

Pareix ser que als de Lo Clar els ha sentat mal la mona. En el número d'aquesta setmana trobem dos exemples sorprenents, vista la línia a què ens té acostumats el nostre periòdic preferit.

En primer lloc trobem l'article de Concha Andreu "Nuestro amigo Gaddafi", on repassa la trajectòria mediàtica del rockstar magrebí (amb una foto acompanyant a Jose Mari Matamoros).

Gaddafi li ensenya a Aznar una rèplica del passeig del Clariano.

A part de carregar contra José María Aznar, al seu article Concha fa referència a Stephane Hessel, autor d'Indigneu-vos (el segon llibre més venut del dia del llibre). Fa molta gràcia vore que s'ha convertit en un referent inclús per als mitjans que més manipulen i tergiversen la realitat per tal de mantindre l'estatus contra el qual precisament carrega el manifest de Hessel.

Però açò és una menudència comparat amb l'article d'Enrique Arias Vega, titulat: "Por qué ganará Paco Camps".

Un article molt aclaridor.

Segons Rappel, Paco el Corrupte guanyarà "de calle" les eleccions malgrat el Gürtel, "aunque cueste entenderlo fuera de su feudo territorial". Com diria Xavi Castillo, açò és molt medieval.

Esquema explicatiu del feudalisme valencià del segle XXI (molt millor que el socialisme del segle XIX)

Però el més impressionant de tot és com tracta aquella frase mítica, tantes vegades repetida per la premsa del Règim, del “total, són quatre tratges!”. Es pren a broma les contundents afirmacions dels seus colegues i diu que això sols és una “idea inoculada”!
Inocular: Introduir (microorganismes patògens vius, morts o atenuats o llurs toxines) en un organisme, d'una manera natural, voluntària o accidental.

"Total, ¿qué serían tres trajes frente a todo esto?" esa es la idea inoculada en la opinión pública valenciana, alimentada por los agravios reales o ficticios de Rodríguez Zapatero a esa Comunidad.

Més clar aigua: feudo territorial (això és el que som), inoculacions diàries en l'opinió pública (Canal 9 i cia), i una realitat esquizofrènica bastida sobre greuges històrics contra la nostra "Comunitat" i grans èxits i miracles ppopulars.

Però seguim amb allò de "los tres trajes”:
I es que si al final de tot resulta que només eren tres vestidets el que va rebre el Molt Honorable, resulta que a part de corrupte és el tonto del poble (i mira que és gran la ciutat de València). Sí, la trama Gürtel ha estat traent diners amb carretilla de l'administració pública (Fiturs, sonoritzacions papals, etc.) i tot a canvi de quatre regals.

Resulta que Paco no és com Matas, a qui va perdre l'ostentació de la cobdícia. Paco és un pobret de la mitja corfa i no creu en les coses materials, és com els indis que canviaren les seues terres per un baül ple de miralls i ampolles de whisky.  Total si la corrupció és generalitzada!

Més endavant parla més clar encara:

"De ello se beneficia Paco Camps, quien ha convertido su partido casi en una secta de estricta obediencia al líder, laminando los últimos vestigios zaplanistas y cualquier disidencia".

Açò de Lo Clar pareix un butlletí intern de la banda! És l'Stalinisme Tatcherià a la italiana, l'aportació del president Camps a les ciències polítiques, un Frankestein amb vida pròpia.

A Ontinyent podem trobar la versió cutre del sectarisme mediàtic (Lo Clar, TVO), i la versió provinciana del sectarisme polític amb la dama de roig local liderant el cotarro.
Per tal d'assegurar-se la fidelitat, Lina s'ha rodejat d'un equip de govern escrupolosament seleccionat, que fa d'ella l'única capaç de ser alcaldessa (algú s'imagina a algun dels que van darrere com a alcalde? participeu a la votació per decidir el successor de Lina!). Que farien sense tu?

Amb un gir digne del mateix Le Carré, Arias remata l'article amb un gir sorprenent:

"Sus problemas (els de Camps) solo comenzarán con el calvario procesal posterior al 22-M (...) Entonces los electores descubrirán atónitos que las arcas públicas no tienen un duro ni visos de lograrlo. Y Camps, a diferencia de Artur Mas, no podrá escudarse en la herencia recibida, porque toda la basura que se encuentre bajo la alfombra la habrá puesto él."

Sí, això ha eixit a Lo Clar!! Pareix que la dreta ja s'està plantejant el relleu del líder, però després de tot el que ha empastrat quasi seria una llàstima no vore'l menjar-se el marrón del les "hipoteques basura" que pagarem durant dècades, tot per haver construït clòtxines i piràmides més buides de contingut que les arques de la Generalitat.

Des de la redacció de l'Obscur vos invitem a que reflexioneu i ens comenteu els vostres "perquès":
Per què guanyarà Camps les eleccions?
O, per què les guanyarà Lina?

Mentrestant nosaltres, si amb tres vestits i alguns espills els gurtelios aconseguiren aquella morterada, ens n'anem a València a regalar-li un parell de calcetins al president, que amb els rèdits tindrem per passar l'any!

Paco Camps presenta...... El nou hospital!!

Paco Camps, Paquito per als amigos del alma, ve hui a presentar el nou hospital d'Ontinyent, bé, més bé el projecte, unes simulacions per ordinador i, amb els més de 900.000 euros que ha costat el projecte, supose que tindran alguna maqueta. A LoClar pareix que també ho veuen tot de colors i anuncien la flamant presentació amb l'assistència del Presi.

Ells mateixos diuen que l'hospital "fue uno de los temas estrella de la pasada legislatura" (com si açò no fóra part de la campanya), i es limiten a reproduir la informació del cartell que porta plantat allà des del 2009.

Els mitjans seriosos (que no s'automediquen) ja tenen la mosca en el nas, i és que açò pareix el dia de la marmota, venen eleccions i ells presenten el projecte del nou hospital, OTRA VEZ, com remarca el titular.

El dia de la marmota.

Recomanem la lectura de l'article, fa llenya per fer una bona torrà. En alguns passatges podem vore que és un hospital mutant, que en comptes d'apropar-se s'allunya en el temps, al ritme de les urnes (mañana se fia). I el pitjor de tot és que apareixen partides de fins 17 milions d'euros al 2009 que s'han quedat en 1'5 milions d'euros, que han donat per a comprar els terrenys, plantar el cartell i encomanar un projecte de més de 900.000 euros a Ramón Esteve (que pareix que està com Francés, imparable).

Aiiiiii!! Serà el nou hospital d'Ontinyent una altra de les franquícies sanitàries del model sanitari del PP? Deixaran de nou les inversions públiques perquè les empreses dels seus amics facen negoci amb la nostra salut??

Aiiiii!!! Com es pot confiar en la paraula de Camps després de vore'l firmar contra la corrupció i fer tornar al pijales del Costa??

Aiiiiii!!! Són més importants les inversions en grans esdeveniments que els hospitals i escoles??? Quants hospitals s'hagueren pogut construir amb el que paguen tots els valencians per mantindre la campanya electoral permanent de Canal 9?? No és això un delicte flagrant de financiació irregular del partit??

Servihabitat, la crisi i el cinisme de la gent obscura.

Hi ha alguns que no tenen vergonya, ploren mentre paren la mà per arreplegar les despulles. Aquesta setmana, els mateixos que es lamenten de la dramàtica situació que travessen moltes famílies s'han lluit amb un publireportatge del "Servihabitat" de la Caixa ("que són molt bona gent").

La notícia està signada per "redacción" però pareix que han copiat al peu de la lletra la propaganda del banc. El lema publicitari, la pàgina web, els descomptes... i indiquen fins i tot quin dia s'acaben les ofertes (només els falta dir: "Corre a pillar-te un piso que van barats!!")

Els amics de la Caixa tenen 64 vivendes ofertades a Ontinyent, i és que resulta que els bancs són uns dels majors propietaris immo-biliaris (i cada vegada més amb la crisi i les hipoteques impagades). L'article va rematat amb un "Con esta innovadora fórmula, Servihabitat re-fuerza, todavía más su estrategia". Quina estratègia? la de llevar-se de damunt els pisos morts de la gent que han deixat sense casa (i encara paga la hipoteca de la casa imaginària) per a poder vendre-les (i concedir noves hipoteques als pardillos de torn?).

Aquestos propietaris hipotecats gràcies a Servihabitat no saben que el diumenge hi ha paella.

Si mirem la portada de Loclar trobarem l'explicació de la falla... Els amics de la Caixa han pagat l'espai publicitari de la part inferior, i d'alguna manera havien de tornar-los el favor. I quina millor manera que explicar amb pèls i senyals la campanya que estaven pagant?!

Això sí, per llevar-se la mala consciència, l'editorial d'aquesta setmana va dedicat a Caixa Ontinyent, "l'única caja 100% valenciana" (com els posa a estos el tema del pedigrí!), la qual ha superat els requisits imposats pel govern, una cosa així com les 12 proves d'Astèrix, que han convertit les caixes d'estalvis en bancs de la nit al matí. Des de l'Obscur també els donem l'enhorabona per seguir sent una caixa on els beneficis reverteixen en la societat i no esdevinga una maquinària àvida de diners com els "amics" del Kriteria Kaixa Korps i el Servihabitat, que obra social, el que es diu obra social... tampoc serien.

Record d'un congrés al qual va assistir L'obscur.