dijous, 5 de maig del 2011

Alí Babá i el saqueig de les arques públiques.

La corrupció de la Gürtel està distraent la nostra atenció d'un saqueig molt més important, aquell que suposarà la privatització encoberta de la sanitat pública, i les reformes que va anunciar el president per a quan guanye les eleccions.

Camps va presentar el seu programa econòmic envoltat de grans amics:

Francisco Camps juga a les privatitzacions
amb els que manegen el cotarro.

Rodrigo Rato, expresident del FMI (qui va sembrant neoliberalisme per allà on passa) i actual president de Bankia (la fusió entre Bancaja i Caja Madrid) i Sánchez Galán, president d'Iberdrola (redéu Paco, amb lo consternat que pareixies quan es va cremar la serra).

Enmig de tan selecte auditori, el president parla sense complexos:
"Apostamos por incrementar la utilización de nuevos modelos de gestión, externalización y colaboración público-privada, siguiendo los ejemplos aplicados en sanidad con el modelo Alzira y en educación con los centros de iniciativa social"
Això que vol dir?  És estendre el model Alzira, que consisteix en deixar els hospitals en mans de grups empresarials com Ribera Salud (format en bona part per empreses del "pelotaso" urbanístic) perquè es facen càrrec dels hospitals.
És a dir, s'arrenden unes instal·lacions que han costat milions d'euros perquè aquestes empreses facen negoci. El benefici està assegurat, la Generalitat s'encarrega de cobrir el que faça falta, de privatitzar la gestió de la sanitat primària (perquè tot quede a casa)...

La cosa també s'estén a l`àmbit educatiu, ja ho deia Rus, "anem a rematar-los". Si segueixen per aquest camí d'ací res tenim a Alejandro I el Inaugurador muntant una agència de lloguer d'instituts, i al sector de la construcció reconvertit en gestor de la sanitat i l'educació públiques.

Apliquem ara els seus criteris empresarials: guanyar diners, "per on passa banya", manca d'escrúpols... a uns àmbits regits per criteris molt distints: l'educació i la sanitat. No es poden aplicar criteris de rendibilitat econòmica, els beneficis que donen no es reflecteixen immediatament.
Anem cap al model nord-americà, la gestió privada és el primer pas, després vindran les assegurances (tot són avantatges, pots triar l'assegurança que vullgues i no depens de la sanitat socialitzada).

Altre fragment del seu discurs també és prou significatiu:

"reducir el gasto, reestructurar el sector público de la Generalitat, modernizar la Administración, no duplicar los servicios y exigir financiación adecuada, estrechar lazos con el sector privado y simplificar la normativa autonómica"


Sánchez Galán sap bé del que parla Paco, està prometent barra lliure a les Corts per fer "lo que faja falta" simplificant la normativa autonòmica. 
Pel que fa a "estrechar lazos con el sector privado", és que encara es poden "estrechar" més? Però si per Nadal rebien regals fins i tot els seus fills!!!


"Otras privatizaciones, como la prestación del servicio del metro y las nuevas líneas que se pondrán en funcionamiento ya han sido anunciadas por el Consell actual."

No només han endeutat a tots els valencians durant dècades, estan desballestant poc a poc tot el que és públic i susceptible de convertir-se en "negoci". 

 Seguint la notícia del País: 
"buena parte de las empresas públicas, que pasarán a depender de Industria; se reconvertirá en Consejería de Hacienda y Administración Pública, aunque contará con una central de compras que canalizará todas las contrataciones de productos y servicios de la Generalitat con el objetivo de mejorar la gestión del capítulo dos del presupuesto de la Generalitat. Una central que decidirá sobre la contratación de servicios como informática, limpieza, viajes, material de oficina, seguridad y asistencias técnicas, entre otros servicios."
Central on es decidiran les contractacions de la Generalitat.

Els polítics han decidit privatitzar la gestió pública, llevant-se de damunt la responsabilitat que tenen amb els ciutadans de fer funcionar les coses. Menys feina per a ells, que poden dedicar-se a gaudir de la vida i els canapés.

Ja posats, podria funcionar tot amb un reduït grup de funcionaris que es dedicaren a cobrar els impostos i repartir-los entre les empreses encarregades dels serveis públics:

- La policia la podríem deixar en mans de la Levantina, que ja tenen experiència i una exquisida sintonia amb els governants.
- La sanitat en mans de Ribera Salud i dels altres consorcis de la rajola comarcals i regionals que aplicaren amb tant èxit el seu model econòmic a la gestió de la salut.
- L'educació la deixarem en mans de les ordres religioses i dels diferents sectors productius, que tindran llibertat completa per formar als treballadors en aquella tasca necessària, sense perdre el temps en disciplines i coneixements innecessaris per al món laboral.
- Aumar s'encarregarà de mantindre la xarxa de carreteres i camins, instal·larem un xip a cada ciutadà perquè cadascú pague només per l'ús que en fa (hi haurà diverses tarifes i descomptes de grup).
- Amb la irrupció d'Intereconomia i els berlusconians, Canal 9 és prescindible ( i acabarà en mans dels mateixos si el privatitzen).

Com sempre, els préstecs els demana el públic, però els beneficis són privats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada