El Consell es rearma després de la immolació del taliban Vivancos

Des de que la setmana passada s’immolara el Taliban de Conselleria en la nostra ciutat de fills de frares, el tema ha fet córrer rius de tinta en les redaccions dels diversos periòdics de la terreta. L’integrista radical Mariano Vivancos va alçar tanta polseguera que encara es poden sentir els efectes de l’explosió als corredors de la Generalitat.

Després que el Consell realitzara l’última estocada al moribund cadell de l’Opus Dei, una de les primeres reaccions a la seua destitució la protagonitzà l’irritat sector cristià del PP, pel qual Vivancos s’havia fet un home dret i fet a base de mamar la sangre de Cristo baix la sotana del senyor Cotino.

L’Obscur crea escola, observeu en aquesta notícia com els del Levante recorren al sutil sarcasme:

- “El cese, (...) cayó como una bomba en el PP, sobretodo en el sector cristiano, donde estaba ubicado Vivancos”.

- “Además de considerarse un torpedo en la línea de flotació al sector cristiano”.

Com explica el Levante, Vivancos no era cap pipiolo que acabara d’arribar a l’administració del PP, sinó que era un dels homes de confiança de Cotino (actual president de les Corts) que ja amb Zaplana i Camps va ocupar càrrecs d’importància com a assessor i gestor en diverses conselleries, i a l’hora d’elaborar programes electorals. És per això que des de l’últim congrés del PP valencià, i ara amb aquest nou moviment de fitxes, sembla que estem assistint a una reestructuració interna del Consell, una lluita fraticida entre les diverses famílies populars, un autèntic rearmament de la Generalitat per intentar maquillar la seua cara de rància i apaivagar l’excés de fachonería que havia caracteritzat l’etapa del Beato Camps.

El passat dilluns Serafín Castellano, seguint ordres d’Alberto Fabra, convocava d'urgència la plana major del Consell, que es reuniria a presses i corregudes amb uns objectius ben precisos:

- “unificar el mensaje del partido y de la Generalitat, y evitar situacions como la generada por el ya exalto cargo de la Conselleria d’Educació”.

- “hacer ver al segundo escalón de la administración que el partido se la juega y que es necesario evitar resbalones que puedan hacer que la marca PP sea mal vista por la ciudadanía”.

Sembla ser que lluny quedaren aquells anys d’impunitat pepera, aquella època daurada en què personatges tan entranyables com Alfonso Rus podien proferir insults a viva veu. El PP valencià ja no veu les coses tan fàcils, i tan prompte com sona la flauta planten orelles per corregir el seu discurs i veure la manera d’aferrar-se a un govern que cada vegada més trontolla de la millor manera que pot.

Vivancos IV, la demagògia al poder.

El passat dimarts 29 de maig els assistents a la Sala Gomis d’Ontinyent van poder gaudir de la implacable oratòria de Mariano Vivancos, el ja exdirector general de l’Agència Valenciana i Prospectiva de la Conselleria d’Educació, tot un as en la màniga que ens tenien preparats els assessors de la Generalitat per seduir l’auditori ontinyentí.

Com bé sabeu, l’acte en el qual participava aquest personatge formava part de la campanya “Responem” de la Generalitat, un autèntic tour pepero per desenes de pobles i ciutats del País Valencià amb el qual alguns talibans com este santet han tractat durant les últimes setmanes d’alliçonar, encara més, els seus fidels més acèrrims sobre la necessitat d’acceptar les retallades i altres mesures que el Consell i el govern de Rajoy estan duent a terme amb l’excusa de la crisi.

L’estratègia dels populars per a aquesta campanya era fàcil: “Anem pels pobles, toquem als peperos per telèfono a que vinguen a plenar la sala, els fem una xarraeta com si foren tontos i si això muntem una paella. Si ix algun tocapilotes diem que moatros no tenim culpa de res, la culpa de tot la té Zapatero”. En poques paraules el que porten fent durant anys amb les peperomanis, presentacions de projectes i informatius de Canal 9. El que no sabien és que la cosa se’ls podria complicar en el rigorós directe ontinyentí, i que si se'ls ha complicat! El nostre amic Vivancos ha sigut un autèntic kamikaze! S’ha immolat ell soletes per la glòria de Cotino!

Els que no poguérem acudir a tan memorable cita podem encara delectar-nos de les bones arts del senyor Vivancos (no confondre amb el de la peli del Woyming) gràcies al canal Anmorsigol. En els diversos vídeos que hi ha penjats les perles de l’exdirector es compten a grapats!

Analitzant el seu discurs el primer que no sorprèn és el seu tracte infantil als assistents. Paradigmàtic del que estem dient resulta l’inici de la seua intervenció (vídeo 4/4, minut0:40): “el gobierno valenciano está haciendo una labor didáctica en relación a todas la medidas importantes de ajuste que se han adoptado en los ultimos meses”. Excel·lent! L’exdirector enceta la seua classe magistral situant el govern valencià, i indirectament a ell mateix, com a “professor” davant d’un públic “alumne” al qual pretén instruir: “labor didáctica”. La poca vergonya de dir açò un alt càrrec d’un dels governs rapinyaires i incompetents que ens han portat a la ruïna, i que ara es creu amb la virtut d’anar donant lliçons de com s’han de fer les coses, s’exemplifica amb el somriure burlesc que se li dibuixa a la cara mentre s’espolsa aquestes paraules.

La intervenció continua fins que algunes rialles l’interrompen: “el punto de partida todos lo conocemos, han sido 8 años de gobiernos irresponsables que nos han llevado a una situación catastrófica a nivel nacional”. Argument número 1: “Zapatero és el dimoni, la Generalitat semos el Santo Job”. S'enrecordeu de Camps?

Tot i la indignació d’un dels assistents, que sembla veure’s obligat moralment a deixar la sala, l’exdirector continua tractant com a “monyicots” als que s’hi queden, i diu: “la Comunidad Valenciana es como una familia que ha tenido en los últimos tiempos una merma muy considerable de ingresos”. I continua: “vamos a poder ver en breve los resultados de ese esfuerço col·lectivo que estamos reclamando”. De categoria, però si els resultats de tot plegat ja els estem veient: la prima de risc pels aires, l’estat espanyol a punt de ser intervingut, una de les comunitats més endeutades, amb més atur… Bancaixa? Bankia? Qui ha dit Bankia? “Ese no es el tema del debate” “respon” Vivancos.

Les respostes del “Responem” són totes per exculpar el govern de la Generalitat; les intervencions dels assistents tocacollons són demagògia, discurs ideològic. Un alumne d’ESO (vegeu el vídeo 1/4) li pega un autèntic repàs argumental sobre, entre d’altres, la situació precària de l’educació pública a causa del malbaratament dels nostres diners i el tio li contesta que els grans esdeveniments no han costat ni el 0% de les inversions de la Generalitat. Veges tu d’on ha eixit tot el deute i tots els sobrecostos! Lina Insa només s’enrecorda del paper del vàter...

Com es pot veure si per Vivancos fóra eliminaria l’escola pública:

“Digo yo que tan pública es la concertada como la pública”. És ací quan li agafa el calentón i sense poder evitar-ho solta el masclet que políticament el rebenta: "frenamos a algunos talibanes que estan en algunos centros introduciendo una ideología que no es la que queremos para nuestros hijos". (4/4, minut 5).

Després de tot açò però, ara sí que han sigut hàbils els assessors de la Generalitat, abans que el tema se'ls anara de les mans el Consell ha destituit a aquest impresentable que presumeix d'una alta formació precisament en el moment en què es veu incapaç de respondre a un treballador mileurista que li pregunta perquè no retallen els sous i luxes dels polítics (vegeu d'on ix este figura). Poc tardaran a enxufar-lo en alguna empresa privada d'algun amiguet. I encara tindran la cara de dir que actuen amb contundència contra els actes de terrorisme.

En pròximes edicions, més canya al mono. La Generalitat és una mina.

Furtangarín i el "vivero de sociedades durmientes"

Dir que la muy antigua, muy noble, muy leal y muy caritativa ciudad de Onteniente ha tingut un paper fonamental en la consolidació de la monarquia hispànica en època contemporània no és ninguna novetat.
Bé és sabut que Alfons XII, besavi de l’actual burguer King, fou fill bastard d’Isabel II i, per tant, restaurat com a rei de manera il·legítima després de la Primera República. Era conegut com el Puigmoltejo en honor al seu pare biològic Enrique de Puigmoltó y Mayans, un ontinyentí com la copa d’un pi que mai no es va cansar de pegar xeuaes a una reina nimfòmana, en qualitat d’Oficial del Cuerpo de Ingenieros. Res no és d'estranyar provada la pluma del cosí germà i marit d'Isabel II, Francisco de Asís de Borbón, a qui ja li dedicaven bromes en l'època:

El borbó Francisco de Asís, pare putatiu d'Alfons II,
patenta els primers photoshops.

150 anys després d’aquestes gestes, la família reial espanyola ha tornat al petit país d’Ontinyent per tal de trobar la salvació del seu llinatge, però sobretot del seu patrimoni reial, eixe que ha guanyat durant dècades i segles a base d'extorsionar els súbdits.

En aquest cas ha sigut el gendre del rei Juan Carlos I de Puigmoltó, el duc Iñaki Furtangarín, sabedor de la bona reputació dels ontinyentins, qui ha sol·licitat els serveis urgents d’altre gran conciutadà nostre.

I és que segons ha aparegut darrerament a Las Provincias, i com no, també anuncia lo nostre LoClar, Furtangarín i el seu soci, Diego Torres, recorregueren a tota presa a Internet en busca d’algun mitjà que els permetera l’ejaculació fiscal de les seues fortunes fraudulentes. Com que últimament la Xarxa està plagada d’anuncis de prostitució a Ontinyent, els nostre intrèpid duc topà amb un bordell ontinyentí d’un tal Ramón Cerdá, “novel·lista”, amo i senyor de centenars de belles dorments completament preparades per ser venudes immediatament al millor postor.

Al·legories cavalleresques a banda, ací qui no corre, vola!
Per una part tenim a l’Urdangarín i l’Institut Nóos, uns més que es sumen a la llista de tots aquells rapinyaires que s’han dedicat a saquejar les arques públiques valencianes i balears, uns més d’entre tots els Camps, Fabres, Bigotes, Matas i Calatraves. Uns més d’entre tots els Gürtels, Brugals, Emarses i Palma-Arenes.

A l’altre costat de la jugada, Ramón Cerdá i les seues Sociedades Urgentes, un autèntic "banc de societats" segons defineix al seu web (el qual no té pèrdua) o un “vivero de sociedades durmientes”, com diuen els especialistes.

Furgandarín, perdut, pregunta a la Tourist Info on clavar el paquetorro.

Bon manoll deu haver-se guanyat este tal Ramón des de que fundara aquesta innovadora empresa que frega els límits de la legalitat i l’ètica. Mira per a on, fins i tot el mateix Don Vito havia recorregut a ella en 2005:

“En ese 'vivero de firmas dormidas' Francisco Correa compró en enero de 2005 Good and Better, SL, la firma que solo unos días después ya estaba siendo usada para generar una riada de facturas engordadas a la Comunidad de Madrid.”

“De la 'cuadra' de Cerdá también han salido sociedades como Artemis 2000 (investigada en el caso Fabra), Ekonos Group 2000 y La Luenga Inversiones SL (del 'caso Mercalicante') o Tempero 9000, SL (del caso ITV Valencia).”

Las Provincias

Després que Furgandarín, Correa, fins i tot Fabra, li hagen comprat societats per a escurar-nos les butxaques, al novel·lista Ramón Cerdá li la sua la resta.

Segons les seues pròpies declaracions en LoClar, “con independencia del uso que se le haya podido dar uso a esta sociedad, nuestro servicio es completamente legal y está reconocido en el Real Decreto 1/2010...”, unes raons que l’avalen legalment; però no té pèls en la llengua en admetre que “Sociedades Urgentes ha vendido una gran cantidad de sociedades de las cuales, tan sólo unas pocas se han utilizado para fines fraudulentos”. "Unas pocas" diu!!!
Amb un desvergonyit “son gajes del oficio” aquest Fantasma de los Sueños justifica la seua labor com a empresari en aquest món de corrupteles on, a més a més, ja fa temps que està apuntada la Corona.

Furtangarín, al Llombo, acompanyat pel Bigotes per recomanació de Correa.

Desemmascarant tota aquesta història de grans personatges amb relacions benemèrites amb la nostra vila reial em ve a la ment el cas de Benazir Bhutto, l'antiga Primera Ministra de Pakistan, a qui poc abans de ser assassinada havien arxivat una causa per blanquejar capitals mitjançant una sucursal de Bancaixa al nostre poble.     

Per tancar també amb un símil històrico-local, no estaria de menys que més prompte que tard tornara a sonar de bona gana la melodia que ens va deixar el nostre amic i compositor Melcior Gomis, i que retorne l'honor perdut a aquest prostituït llogaret d'Ontinyent.

Mireu quins esportistes més cultes dona este poble!

L’Ontinyent prostituït (2na part)

No se si recordareu que l’altre dia parlàvem de l’última gran revelació de LoClan i de com les celebracions orgiàstiques obrien l’any marià entre pius encesos en flama i jacuzzis de xampany; titulars que anunciaven que des de que el PP ha guanyat les generals en Ontinyent i comarca, la prostitució ha inundat les nostres vides quotidianes.

Sort que encara queda gent que, lluny de cegar-se amb el lletós sabor de la victòria, ha estat a l’altura de les circumstàncies. Estem parlant del nostre beneit director Jose Luís Suchard, qui amb tota la seua elegància ha pegat un rapapolvo a Lina Pinxa i sus compinxes, als quals va vore diumenge en la font de la rotonda del Salvador arrebossant-se entre l’espuma i jugant amb fruites, carn i peix, com si anaren a menjar d’algun pastís.

Amb un parell de frases eloqüents i algunes cites memorables, però no exemptes d’erotisme, ha fet caure del burro a la camada local pepera que se n’havia pujat als núvols:

“Cada día tiene su afán, se lee en la Biblia, como cada erección tiene el suyo propio (…), de modo que no conviene, como siempre se ha dicho, mezclar peras y manzanas porque el resultado puede ser del todo confuso.” 

“¿No será, me pregunto, una desconsideración hacia la inteligencia del votante hacer comparaciones de ese tipo y manipularlas “pro domo sua”, es decir arrimando el ascua a su sardina?”

“Hecha la recomendación de evitar un más que interesado batiburrillo, lo que deberían hacer quienes caen en semejante tentación es quitarse las legañas que le impiden ver la realidad circundante”

“Si algunos dirigentes del PP de Ontinyent, con Lina Insa a la cabeza, quieren coger el rábano por donde no toca y hacer del resultado de las erecciones generales del 20-N una relectura de las erecciones municipales, estan en su derecho...”

Però si segons Suchard, la victòria dels populars a Ontinyent tampoc ha sigut com per a muntar tals bacanals, com és que han proliferat tants indrets de perversió i anuncis de prostitució al llarg i ample de la nostra localitat? O dit d’altra manera:

Pel que hem pogut descobrir, i obviant l'excusa de la crisi, el que sembla que hi haja darrere d’aquesta incògnita és un putot de nom Mari Ano, a qui se li ha vist últimament per les rotondes, fent escola i seduint a pobres crèduls amb la consigna:

“No te prometo nada y te prometo todo, bribón!

Que te voy a hacer lo que te tengo que hacer”

Mari Ano fent el carrer en la plaça de la Concepció

D’altra banda, i segons marquen les meues càbales, com que dels pecats del piu, Déu se’n riu, i els de la xona, la Maedéu els perdona (i més ara que venen festes de la nostra purissimeta), a l’electorat popular se li ha oblidat com de prostituïts els deixà l’anterior govern local i el nostre ex-presidentíssim dimitit, és a dir, amb un deute astronòmic desorbitat, promeses incomplertes i solars plens de cartells sostinguts per barrots que més bé pareixen barres americanes d’un gran prostíbul parc temàtic, en les quals sempre acaben ballant els ciutadans, amb el cul en pompa i retallades minifaldes, per a goig de mafiosos i proxenetes.

Al final de la correguda, qui vulga que ho entenga... Que vaja de gust!



***Fe de rates: On diu ereccions cal dir eleccions

L'Ontinyent prostituït (1era part)

Si el passat hivern LoClar es presentava al premi Pulitzer amb el reportatge sobre el cognom Onteniente, enguany ho farà amb altre gran treball: la recerca, anàlisi i revelació d’un dels tabús més desconeguts de la societat ontinyentina, la prostitució.

Els reporters de LoClar han descobert recentment que a Internet hi ha pàgines on s’ofereixen serveis sexuals i, mira per a on, han buscat si podrien trobar-ne a Ontinyent...

Pel que hem pogut saber, l’eufòria despresa després de les ereccions generals ha posat als cadells peperos ben calentorros i els instints luxuriosos els inclinen obertament als delits carnals. Com que quan el pardal s’empina s’acaba la doctrina, en la redacció de LoClar, s’han posat a mirar pàgines guarres i ara, com si d’un catàleg es tractara, et deixen en els quioscos tota la informació necessària per aconseguir les "dones" que exclamava Rus, sobretot després que l’abastiment de xampany als supermercats haja quedat completament exhaurit. Pels corredors de la redacció es comenta que bona part dels litres de cava de Requena –mai mos beurém cava catalá!- es consumiren a l’ajuntament de València i la següent tongada ja la tenen reservada per quan es dicte l’ordre d’enderroc del Cabanyal (bé, també diuen que es veien corredisses de falleres procedents del Majestic pel despatx de l’alcaldessa, cosa poc probable...).

Després de l’orgasme del diumenge d’ereccions, l’ofici més antic del món ha pres rellevància i a Ontinyent es mereix la portada del periòdic més seriós de la localitat, que fora de sensacionalismes aborda el tema amb claredat. És per això que il·lustra en la portada les diverses facetes d’un Ontinyent prostituït:

-         A la part de dalt, l’equip d’emboladors que protegirà el mobiliari urbà i les persones de les punxades de tots els cornuts i cornudes haguts i per haver.

-         A la dreta els motius d’esta embranzida de deler pel sexe (lletres i imatge parlen per sí soles)

-         I en la foto de portada, alló que diuen de “se’ns corren damunt i els diaris diuen que plou” (mireu si va fluid Lo Clariano!)

Tot plegat, pareix que als de LoClar se’ls haja oblidat amb què omplia l’horari nocturn la seua televisió germana loba MK Localia, on la pornografia i els anuncis de prostitució i trobades amoroses han corregut durant anys per la pantalla.

I és que com bé diu una dita mallorquina, quan el cap d’abaix s’engalaverna, el de dalt no governa. Mostres de mitjans de comunicació i grans governants puteros en tenim per donar i vendre:

Qui no recorda les històries de l’entranyable Berlusconi? I què direm dels seus canals de televisió de qualitat?

I quants no han volgut ser emperadors Silvios en la nostra terreta de xoriços i llonganisses??

Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiih!!

Què direm del Canal Ou i el seu ex-secretari general Vicente Sanz, el Joganer? 

I que deu ser de les orgies del Bigotes i la Gürtel, i dels “despelotes” de l’alcalde de la Nucia??

Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiihhhhhhhhhhhhhh!!

I què en dieu dels hotels de luxe per a traductores romaneses dels nostres amics d’Emarsa? Parlaven també valencinglish o només francés i grec??

Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiihhhhhhhhhhhhhh!!

En fi, massa per a la carabassa, pròximament més fogassa...

L’enèsim engany del PP-LoClar: la rotonda més gran del món!

Aquesta última setmana, a tocar de les eleccions, ha saltat a la palestra mediatico-pepera local una nova argúcia de Lina Pirulina, candidata a no perdre la cadira des d’on, a tort i a dret, insufla de falses promeses l’opinió pública ontinyentina.

Portada i contraportada
de l'últim LoClar

LoClan, empaperat ara més que mai de propa-ganda electoral del PP, presenta: “Una gran rotonda para la avenida Conde Torrefiel”.

Com que en 4 anys de legislatura ni Pirulina ni el director general d’Obres Públiques no han tingut temps de trebal-lar per la nostra ciutat s’han hagut d’esperar a dues setmanes de les eleccions per parlar d’este projecte que durant anys ha demanat l’Associació de veïns del barri del Llombo. 

Llegint l’article ens hem adonat, però, que darrere de l’ambigüitat dels titulars (en cap d’ells es diu que vaja a fer-se) s’amaga una d’aquelles enganyifes a les quals ens tenen acostumats estos popu-lars especialistes en la “presentació de projec-tes”.

La tàctica de manipulació clànica salta a la vista quan llegim els subtítols de la notícia, tant el de la portada com el de l’article:

“La tan demandada obra tendrá un presupuesto de un millón de euros...”

“El proyecto cuenta con un presupuesto de un millón de euros”

Als ulls dels lectors clànics habituals açò sona realment bé, esperançador, en canvi, si llegim l’article al complet ens adonem que la rotunditat d’estes afirmacions queda en paper mullat quan paràgrafs avall es diu:

“se estima una inversión de un millón de euros...”

Aaaaaah... aleshores la cosa ja no està tan clara, LoClar. No és que el projecte compte ja amb este  pressupost sinó que solament “s’estima” que tindrà aquest pressupost, tant astrònomic i desgavellat per altra banda.

Senyores i senyors, xiquets i xiquetes, podeu esperar-vos sentats perquè la vertadera realitat és que l’execució d’aquest projecte ni tan sols està contemplada en la partida pressupostària d'enguany! I qui sap si estarà per a l'any vinent! Així qualsevol presenta megaprojectes...

Però aleshores, per què eixe empeny de la camarilla en mostrar notícies il·lusòries? De nou no tenen res a vore les eleccions, veritat?

Que més dona la realitat o no d'estes coses quan estem en campanya!

La “lista” del PP

"... Dir que la campanya electoral comença hui és com dir que les visitetes de Camps i Rus fa unes setmanes o el tour d’inauguracions de la nostra AlcaLina foren només paranoies col·lectives, il·lusions sensorials de tot lo nostre poble, com aparicions divines provocades per la imminent fi del món i la nostra desesperació per aconseguir la salvació ..."

Enric Corneli dixit

Ja era hora xe!

Sort que LoClar està en paper, és palpable i ha deixat constància de la realitat d’estes presències, de manera que en la redacció de l'Obscur podem asseverar que tot allò res tenia a vore amb les eleccions... que va... com tampoc tenen res a vore les continues notícies i alusions a la construcció del pont de Sant Vicent en les seues últimes edicions (una setmana més en portada i reportatge).

La setmana passada van tornar a repartir el pamflet electoral que costa un euro, reafirmant el que tots ja sabíem... Si el 8 d’abril el PP presentava una llista per “intentar” revalidar la majoria, ara la llista és sense cap mena de dubte per revalidar la majoria, amb total rotunditat i encert.

LoClar com sempre dient les coses clares, presentant-nos el Partit Popular com a única opció de futur (presteu atenció també a la publicitat, situada de manera totalment aleatòria i inconscient baix la notícia).
De nou tornen a fer copia y pega amb les honestes declaracions de la màxima autoritat ontinyentina, Lina Lista, i es queden tan panxos:

“es el mejor posible, es el equipo que hará avanzar Ontinyent, el equipo que mejor proyecto tiene para la ciudad. Avanzar es revalidar la mayoría del PP, porque ya sabes lo que puede dar de sí seis años de tripartito”

“el 22 de mayo Ontinyent se juega seguir avanzando o volver al pasado y para seguir avanzando sólo hay una manera: que el PP revalide su mayoría, porque és el único que ofrece confianza y que cumple sus compromisos”

Neeem a vore, brother!

Des de la nostra redacció no sabem a què es referirà la nostra eminentís-sima alcaldessa amb tot això que diu de "avanzar" i "seguir avanzando"... per això hem hagut de consultar el nostre amic i analista de listos el Germà Rateret:

Aiiiiiiiiiiiii!!

Es referirà la nostra alcaldessa a l’avanç del formigó als parcs i jardins com en el recent estrenat Ausiàs March??

Aiiiiiiiiiiiiiiii!!

Es referirà a que la Conselleria de Sanitat ens avance nous projectes, maquetes i presentacions del nou hospital? O es referirà a l’avanç en la privatització del mateix abans inclús que s'arribe a construir??

Aiiiiiiiiiiiiii!!

Es referirà a l’avanç de la discriminació cap a col·lectius com els joves, tornant a tancar el Consell Local; els minúsvalids, saltant-se legislacions a la torera i plenant el poble de barreres arquitectòniques; les associacions veïnals, deixant a la gent dels barris sense subvencions...??

Aiiiiiiiii!!

Es referirà a l’avanç de la manipulació i el sectarisme en TVO i lo nostre LoClar?? O es referirà a l'avanç final de les multes contra els ADECOS després de tant haver-les demorat electoralment, dic! infructuosament?

Aiiiiiiiiii!!

Es referirà a continuar augmentant els preus del poliesportiu?? A l’avanç en el tancament de biblioteques com la del carrer Major?? O l’avanç en l’enterrament del servei de publicacions (revista d'estudis Alba: RIP) i del Museu Arqueològic (obert 10 agòniques hores setmanals, al límit de perdre la consideració legal de museu)??

Aiiiiiiiiii!!

Es referirà a l’avanç de les rates i la runa al Poble Nou?? A l'avanç de solars buits plens de brossa i enderrocs?? O a l’avanç del picudo rojo amb la plantació d’una tercera fila de palmeres enmig de Daniel Gil i un nou oasi enmig del nostre desert industrial d'avanç irremediable de naus ruïnoses???

Aiiiiiiiiiii!!

O es referirà a l'avanzadilla de la gran tromba de turistes que han de vindre al bar Miranda a tastar els entrepans de calamars???

Atenció! Crec que ja ho tenim! La solució a tots estos dilemes és l’avanç en l'estalvi energètic nuclear i la construcció de noves línies elèctriques!!

En el LoClar és totalment casual posar anuncis amb frases quasi subliminals baix de notícies interessants

I és que la nostra AlcaLina s’ha reunit amb els “instal·ladors elèctrics” per mirar de crear un nou projecte intel·ligent d'economia sostenible basat en energies inesgotables: la Lina-Línia. Consisteix en enganxar-se a ella mateixa una línia d'alta tensió i així, aprofitant tot el seu potencial energètic alcalí, abastir la nostra ciutat d’electricitat sense córrer el risc que els cables siguen robats per alguna panda de lladres de coure. D'esta manera podrà assegurar-se que des de la seua butaca de l’ajuntament serà tan capaç d’enviar senyals a TVO com d’apagar les llums del Consell Local o mantindre ben il·luminat l’etern cartell de l’hospital.

El curiós cas de l'ONG pepera i altres missatges subliminals

Fa un parell de setmanes LoClar anunciava “La primera jornada de sensibilización para el desarrollo” promoguda per l’ONG H+D amb la inestimable col·laboració de l’ajuntament d’Ontinyent i la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida.

H+D, al contrari del que puga parèixer, no s’ha de confondre amb les sigles de High Definition, ni de Harley Davidson, ni molt menys amb les del xampú anticaspa HS; en tot cas es tractaria d’un xampú que provoca caspa, o millor dit, casposos...

La tipologia i el disseny de la "ONG" són sospitosament identics als d'una campanya electoral del PP.

Bromes a banda, H+D és la manera que té la fashion people del PP de dir Humanismo y Democracia. Si es fixeu, en aquest anunci tot són paraules la mar de guatxis amb les quals als neocon els agrada omplir-se la boca per a després excretar una immunda merda gegant. I és que els xicons de LoClan no han caigut en que aquesta ONG té un passat una mica obscur, tèrbol. Només algun periòdic de la zona s’ha fet ressò d’açò, però clar, per a LoClar això és massa faena.

Fragment de la xarrada on, com no, participaren els nostres superregidors  (els puntals d'este poble)

Salve Déu a qui acudira a tan memorable cita! No vull ni imaginar la de pirulines i altres rondalles que contarien en eixes conferències i “debates”. Segurament es desfogarien a base de llançar milongues, jugant alegrement amb paraules com pobresa i solidaritat, quan després són els primers a lladrar com dobermans pels "interessos españols" quan les republiques bananeres troben un Chavéz que diu el nom del porc.

Hi ha algú que encara no conega els trapis sobre estos temes del nostre benvolgut conseller de Solidaritat i Ciutadania el senyor Blasco, més conegut com el guerrillero pepero o el rey de la chaqueta?

Que no sabeu que aquesta ONG no només treballa per la solidaritat, sinó també té altres atribucions, com la recerca de la perduda ciutat de Onteniente?

Per a més informació podeu vore “l’encreuament d’acusacions” entre els pseudosocialistes locals i estos humanistes megademòcrates, i per si a cas, vos deixem altre article interessant sobre estos germans de la caritat. 

Però açò dels missatges subliminals ens porta per altres “retroteros”.

Just sota la notícia de l'ONG apareix una xicoteta reflexió, aparentment espiritual, la qual l’autor anomena -amb gran claredat, com no- “Tensión”. Al contrari del que podríem pensar, no parla de la línia d’Alta Tensió que ens volen colar, almenys això sembla en primera instància. Però en l’Obscur, que ens agrada furgar i malpensar, hem analitzat l’articulet i hem descobert subtils pinzellades d’allò que es diu popularment “parlar a mitges” i enganyar la percepció.

“Se tiende a pensar que estar en tensión es malo...” Així comença un breu escrit on es repeteix 10 vegades la paraula “tensió” i es descriuen artificiosament tots els beneficis que aquesta ens aporta en la nostra vida quotidiana, amb el seu just equilibri, clar està. Interessant és la manera com contraposa aquest concepte front a un altre: el concepte de “passió”. Però el més curiós de tot en este circumloqui és la manera com acaba equiparant els dos conceptes per acabar fent-nos un enredro de por.

Des de l’Obscur demanem llegir amb la psique ben desperta l’escrit del senyor Cambra. Pareu-vos a pensar en frases com les següents, realment dignes d’un anunci publicitari d’Ibertrola. De segur que trobareu molts altres valuosos consells!

-         “No te pases, ni te quedes corto”

-         “con una tensión corta, la sensación que te transmite el cuerpo es insuficiente”

-         “si no pones algo de tensión en lo que haces (...) esto te lleva a (...) un estado de tristeza por la ausencia de entusiasmo i proyectos”

-         “un exceso de pasión te puede llevar a la obsesión, a la ansiedad...”

-         “Esta tensión no se pasa causando sufrimiento, ni se queda corta dejandote indiferente, siendo una tensión agradable y gustosa”

-         “La tensión o la pasión, es la gasolina necesaria para movernos y hacer cualquier cosa en la vida”

Ben mirat només li falta concloure l’escrit dient:

“Amigos de la Plataforma Antitensión, por favor, ser felices, pasad de todo, no os paséis con la pasión”

L'obscurantisme arrasa muntanyes

per Enric Corneli Agripa de Nettesheim

Especialista en Ciències Ocultes

Darrerament, capficat entre les meues càbales, reflexionant sobre com Déu deixa als dimonis actuar de la manera que els plau, arribà a les meues mans una notícia ben oculta, dic! curiosa...  

Sent molt haver de recórrer a la premsa més jocosa i frívola, però aquesta vegada m'hi he vist obligat, donat que la seriositat de Lo Clan m’impedeix tractar un assumpte que es presta poc a la broma.

La notícia en qüestió diu així:

“Anuncian la expropiación de los terrenos del incendio para la línea eléctrica”

És revelador per al meu estudi la manera com ha passat de desapercebut aquest esdeveniment als ulls de les persones clàniques, dic! clares... sobretot tenint en compte l’olor de cendra que feien certes notícies en el seu moment.

El passat 6 de setembre la vall més blanca de la contornà es convertia en “El Infierno en Ontinyent”, com cridaven espaordits els titulars de Lo Clar. Ràpidament MandoLina Insa reclutava els seus cavallers, Beato Camps i el seus consellers perjuraven la medecina de la curació, la war-minister Machacón també arribava per fer-se la foto...

Però després de la tempesta sempre arriba la calma, i ja poc més s’ha sentit parlar d’açò en la premsa del Règim, en canvi, només grups d’enfurismats, conspiranoics, fills de la incultura i extremistes radicals han escridassat alguna cosa.

Després de regirar fulles i fulles, ni l’alquímia ni la nigromància m’han permès arribar a cap conclusió sobre perquè aquest desinterès de la comandància PPClar per traure a la llum l’obscuritat dels fets que es relaten.

PiruLina, TeleLina i PapeLina callen. Deu ser que atorguen?

Ni al nostre Lobezno particular se’l sent ja udolar tot i cremar-li la morada. Que no desitja esbrinar si hi ha gat amagat?

Només la premsa més coenta i sensacionalista (diguem-li la no-clànica) dona mostres de com l’ocultació amaga més obscures intencions. La meua feina continuarà constant, amb l’afany per resoldre les grans incògnites del nostre temps, tals com el treball exemplar del regidor Vicent Vila, aquell que es torrava al sol a la platja, mentre les serres cremaven sense pausa.