dissabte, 18 de desembre de 2010

Com eixir de la crisi segons Loclar

A l'editorial d'aquesta setmana, Loclan ens planteja un panorama apocaliptic; "Pienso que no hace falta decretarlo. Toda España está en alarma total y nuestros gobernantes no quieren enterarse" . La doctrina del shock... "No soy nada optimista con el panorama que se adivina"

I ara que ja estem preparats, ens revel.la el nou testament de la patronal, manaments curts i dirèctes que ací reproduim comentats pel nostre traductor de llenguatge empresarial;

" La única verdad es que el trabajo produce trabajo" 
La veritat és unica i la tenim nosaltres; el treball produeix beneficis.

"Hay que trabajar más y mejor si queremos salir de la crisis."
Quan més i millor es treballe més gent podrem fer fora i menys cotitzacions pagarem. Quanta més gent hi haja a l'atur més apretat tindran el cul els que encara treballen.

A les imatges; un treballador ideal per als moments actuals;

Be, seguim;

" La productividad es un concepto ignorado en nuestro pais."
Ja ho diu la dita; Ningú s'ha fet ric treballant

 "Nuestros productos tienen que abaratarse si queremos que se vendan, y por tanto, hay que producir mas con el mismo o menor coste. No hay otra manera"
La verdad, no hay otra manera... això s'ha de repetir com un mantra; producir mas con menor coste; el cost ix de la ma d'obra (i la productivitat de les hores extres). Mai direm res d'abaratar beneficis només els costos. És la "internacionalització"; posar la fàbrica a un país amb jornals misèria i convertir açò en un xiringuito de reexportació.

"Los convenios no pueden ser colectivos, deben ajustarse a cada centro laboral." 
Amb açò tindrem a grupets de treballadors amb el cul apretat i sense capacitat de negociació per poder posar les condicions laborals que ens done la gana ( i si no t'apanya fora hi ha una cua). Els sindicalistes, eixos entranyables gangsters.

"las fiestas entre semana deben ser trasladadas al lunes. Los puentes laborales rompen la inercia en el trabajo y son un nido de accidentes laborales el dia de antes y el de después."
Els dies festius distrauen a les persones de l'autèntica raó de la seva existència, fins al punt que alguns es lesionen fent activitats a l'aire lliure, un entorn clarament nociu per l'èsser huma, que gaudeix de major qualitat de vida en entorns laborals. 



Ilustrant la situació de la que estem parlant vejem les portades d'aquesta setmana; El periodic d'Ontinyent destaca que Manterol farà fora 50 treballadors. Loclar destaca  "Ontinyent a -5º", i deixa una finestreta per als treballadors, al costat del  que pareix una sugèrencia als mateixos; " La cosecha de la aceituna de este año muy buena en cantidad y en calidad" (pareix dir " a fer olives "). 

Una altra qüestió (ara ens posem en plan Germà Rateret);
Lo de les olives apareix en l'apartat de cultura, s'haurà perdut "agri" o  es tracta de la nova cultura de les olives?


És cultura fer olives amb les veles congelades? Quants quilos d'olives haurà collit el Germà  Rateret? Quants diners negres hi han escampats per masos?


 Perqué els treballadors de manterol, en canvi són "economía" i no "cultura" (del despido)? Quantes empreses estàn dedicant-se a la importació exportació?

I qué fa l'ajuntament d'Ontinyent per solucionar la situació social? en propers episòdis, la respòsta; 
El túnel de medio millon de dólares.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada