dijous, 10 de novembre de 2011

Ante viento y marea! Bipartidisme!

La casta està en plena cursa, al bombardeig habitual es suma l'esforç sobrehumà de tornar-se omnipresents i omnipotents (resulta que tenien les solucions i les idees més brillants guardades per a la campanya). Van de gira com els Rolling Stones, aclamats per multituds extasiades de vore'ls en carn i osos.

Però algú els escolta? Són tot castells en l'aire; ilusió, confiança i demés retòrica de film Disney, polèmiques sobredimensionades que tracten d'ocultar que el 90% dels programes el.lectorals d'aquestos partits són idèntics i mantenen la ruta del neoliberalisme per la que amb tanta alegría passeja europa.

Els mateixos que ara es plantejen com dos opcions oposades, amb retrets i discussions de parvulari, són els que fa uns mesos reformaren la constitució (eixa que era tan complicada de tocar) a toc de trompeta i sense consultar la reforma del text amb els afectats, en una clara violació de la nostra sobirania.

El panorama del era per guardar-lo a la video-teca per vore'l els diumenges passats per aigua; 
D'una banda Rubalcaba, advertint del futur de Mad Max que espera a la sanitat pública. Pareix ser que fa uns mesos se li va apareixer Pablo Iglesias en un somni i li  va mostrar el futur marianesc i la senda de la socialdemocràcia. La pantomima de les primàries té una explicació; Chacón va afirmar recentment en una entrevista concedida a L'obscur, que Rubalcaba es va presentar a la moncloa vestit com Moisés amb una barba com la de Karl Marx i el programa el.lectoral picat en pedra, ara molts podem entendre les llàgrimes de la ministra. Després de vuit anys menjant de la mà dels mercats financers, pactant a la nova constitució reformes ben obscures ara ho volen arreglar amb un volantí.

A l'altre costat tenim a Rajoy, una altra jove promesa de la política que de ministre d'Aznar ja va demostrar el seu sentit del humor dient que lo del prestige eran "unas galletitas" (ell si que pareix el monstruo de las galletas) i que després de 8 anys liderant l'oposició va ser incapaç d'eixirse'n del guió que duia escrit, de fet no podia dir més de 4 paraules sense mirar la taula (tants diners que es gasten a la campanya i no li posen un telepromter!). Això si, pel discurs que duia, parlant de la seua consideració pels treballadors i els drets socials en alguns moments pareixía que Rajoy havia tingut la mateixa aparició que Rubalcaba.

I l'endemà la batalla per les molles a "59 segundos", això si, la mostra del pluralisme polític es limitava a un tercer partit d'àmbit estatal i alguns perifèrics (per a que es se senten representats i no els pegue per separarse)... això i uns videos recalentats del grup mixte... 

Gaudiu de la ilusió de la festa de la democràcia! 
El poder de decidir quin paper tires a les urnes cada 4 anys!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada