dilluns, 10 de gener de 2011

Inculthura i Mala fe.


Lo Torbador a Camelot.
Lo trobador del Túria, Lo croniste de lo regne de valència.

L’artichle de l’altra kalenda ha estat un clàssic de les expressions amb més ressò que s’han produïtch a la Vila i Regne de Lo València. I jo, com soc bon gos perdiguer i pose l’orella en quelcom cau de conillchs, he trobach que més que Lo Trobador Del Túria, deuriach dir-me a llavorens, a partir d’arah el Torbador de Lo Túria, per allò de Torbar les ànimes vomitives dels feichistechs, neoliberalchs i torbes de chent molt purissimera de boca i molt mala puta d’espatlla.
La meva crhònica d’enllà del Túria es centra a la desaparechuda revista d’estudis Albach, i els seus comentaris innexistechs en Lo Hermano Lobo. Tant de fer la rabosa, el lobo i pocha cosa ha dich sobre lo tema de lo cultura. El tarannà habitual de Loclan és vesteix pel sastre de la mala fe: en lo valencià pla, ser un fill de rabosa.


La rabosa de les rondalles.
Simplementch adchunte lo coincidència d’actorhs i la nul·la defusió mediàticha de la desaparichió de 3 senyora de totes les revischtes de’echstudis chomarcals Albach amb la confluènchia de la vichtoria de la LinaPincha i sus “secuaches”, eichos del pamflet dels cheudónims. Lo Albach, aquella publichació controlada i teledirichida per los nacionalistes (catalanichstes malparichs cauchants de tot lo mal del món del nostre senyor) i la torba de rochos intelechuals universitaris que lo donaren molta defusió a la Albach, era un tot lo mal milenarista per a lo villa d’Ontenyent i los poders intelechuals de tota lo vida. La germanor del hermano Lobo no ha entrach en lo pregunta de perché la revischta no cha tornat a publicar perche considera que es lo bo i lo que tocha.


Ai, ai, ai, mera! Que meravella torbadora a lo riu túria quan m’echpliquen que tot té a vore amb les ánsiens d’altrechs crhonistes de crhòniques baiches, de femer històrich, i d’enveches per ser lo Crhoniste Ofichial de la PinchaLisa e tindre una plaça amb lo seu nom.

Arqueología cultural
Ui, sí, el seu ansomnio fet rialitatch, i la revischta Albach completament abochada al femer. Si no potchs jugar tu amb lo juguet, lo trenques i no chua ningú més. L’aplech de forces vives i neoliberalchs de provínchies, organitzades al seu plamflet “Lo Clan” han oblidat la defencha de la cultura i la reivindichació de la Albach.

Però jo, lo pregunté: Acás no será lo motiu de callar perche entre los redactors s’amaguen los de mala fé que, en guanyar lo LinaPincha, la primera comanda de lo rebut pendent, per tota la tremebunda campanya contra lo Tripartich, fou acabar amb la envechada revischta que no controlaven?

I això és el que fan ells, actuar d’amagat i obrar hipòcritament, sent chent tant ignorant que desprechia la seua herenchia per propia envecha. I lo trobador del Túria, hi fa crònica, per a que perdure en ses jocs florals.

1 comentari:

  1. pareix que per l'interior som prou medievals encara

    ResponElimina