dilluns, 26 de març de 2012

Bourbon i el compadreo empresarial

Com tots sabeu, Juanca no pot dormir per culpa de l'atur juvenil i la crisi. Si tan preocupat està, podria renunciar als diners que costa mantindre'l, però clar, ell és rei i té idees molt millors.
Ha anat al lloc on couen les faves, que no és el Congrés dels Diputats, sinó el Consell Empresarial per a la Competitivitat, un contuberni que es reuneix mensualment per decidir que fer amb Espanya. Perquè us feu una idea ací teniu als col·legues:

De izquierda a derecha, Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), Isidoro Álvarez (El Corte Inglés), Pablo Isla (Inditex), Antonio Huertas (Mapfre), que se estrenaba tras sustituir a José Manuel Martínez; Rafael del Pino (Ferrovial), César Alierta (Telefónica), don Juan Carlos, Juan Roig (Mercadona), Emilio Botín (Banco Santander), Simón Pedro Barceló (Grupo Barceló), Francisco González (BBVA), Leopoldo Rodés (Grupo Havas), Isidro Fainé (La Caixa), Isak Andic (Mango), Florentino Pérez (ACS), José Manuel Entrecanales (Acciona), Fernando Casado (director general del CEC) y José Manuel Lara (Planeta). Faltó Antonio Brufau (Repsol), de negocios en Argentina 
Aquest lobby es reuneix per elaborar documents de referència per als governs: amb ells es va reunir Salgado i amb ells es reuneix De Guindos. Per entendre'ns, són la patronal de la patronal, els famosos "mercats", aquells que han marcat la línia per on caminen les reformes que ja comencen a traure el cap (prepareu-vos ara que ha acabat el paripé electoral d'Andalusia). La situació és prou absurda: si Juanca té problemes de son que es prenga unes pastilles, però pensar que per un sermonet (venint, a més, de qui ve) arrancarà la llagrimeta a aquesta colla de manguis és tan ridícul com el codi de bones pràctiques per als bancs que va fer públic el govern.

Mireu com va ser l'esmorçar:
"El Monarca se incorporó a la reunión mensual del consejo, acompañado por Rafael Spottorno, jefe de la Casa del Rey, para luego presidir un almuerzo en el que tuvo sentados a su lado a los presidentes del Banco Santander, Emilio Botín,y del BBVA, Francisco González, y en frente al anfitrión, como presidente del CEC y de Telefónica, César Alierta."
Segur que van parlar de la situació que estan passant moltes famílies, i de com s'havien omplit les butxaques uns i altres venent tòxics, desnonant famílies i sangrant milions d'euros en factures de telèfon.

Quina és la propera cosa absurda que demanarà el rei? Demanarà als espanyols que deixen d'acudir als prostíbuls? Convidarà als polítics a viatjar en transport públic? Demanarà als jutges que lluiten contra la corrupció? Convocarà una manifestació per la tercera república??

El que també resulta fascinant és el compadreo existent entre la banda de Gilitos i els governs. Ací tenim alguns exemples:
Elena Salgado, que ha passat directament a la nòmina d'Endesa. El sector elèctric, que depén de la reglamentació del govern per fer negocis, és dels que més valora l'experiència en política. Com va dir Ignacio Escolar: 
"José María Aznar, Miquel Roca y Elena Salgado están en Endesa; Pedro Solbes, en Enel; Josu Jon Imaz, en Petronor; Felipe González, en Gas Natural; Miguel Boyer, en Red Eléctrica Española… Nuestros expolíticos son gente con energía."
Un altre exemple és el de Luís de Guindos, ex d'una empresa del sector financer que es dedicava a les empastrades, o els més recents casos del fitxatge de l'home de Sáez de Santamaría (i la dona d'Eduardo Madina) per Telefònica... Com veieu els braguetasos no només es peguen amb toreros i futbolistes.
La llista és interminable ací teniu altres exemples, però si busqueu "portes giratòries" (revolving doors) a Google, trobareu més informació de com funcionen les coses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada