la perspectiva intercomarcal!

el comentari dels companys de la Valldigna és prou aclaridor a la vista de les notícies que es troben a poc que busquem a la xarxa...
http://lacotorradelavall.blogspot.com/2010/09/iberdrola-augmentara-220-kv-la-linia.html


moltes gràcies cotorres!

L'obscurantisme arrasa muntanyes

per Enric Corneli Agripa de Nettesheim

Especialista en Ciències Ocultes

Darrerament, capficat entre les meues càbales, reflexionant sobre com Déu deixa als dimonis actuar de la manera que els plau, arribà a les meues mans una notícia ben oculta, dic! curiosa...  

Sent molt haver de recórrer a la premsa més jocosa i frívola, però aquesta vegada m'hi he vist obligat, donat que la seriositat de Lo Clan m’impedeix tractar un assumpte que es presta poc a la broma.

La notícia en qüestió diu així:

“Anuncian la expropiación de los terrenos del incendio para la línea eléctrica”

És revelador per al meu estudi la manera com ha passat de desapercebut aquest esdeveniment als ulls de les persones clàniques, dic! clares... sobretot tenint en compte l’olor de cendra que feien certes notícies en el seu moment.

El passat 6 de setembre la vall més blanca de la contornà es convertia en “El Infierno en Ontinyent”, com cridaven espaordits els titulars de Lo Clar. Ràpidament MandoLina Insa reclutava els seus cavallers, Beato Camps i el seus consellers perjuraven la medecina de la curació, la war-minister Machacón també arribava per fer-se la foto...

Però després de la tempesta sempre arriba la calma, i ja poc més s’ha sentit parlar d’açò en la premsa del Règim, en canvi, només grups d’enfurismats, conspiranoics, fills de la incultura i extremistes radicals han escridassat alguna cosa.

Després de regirar fulles i fulles, ni l’alquímia ni la nigromància m’han permès arribar a cap conclusió sobre perquè aquest desinterès de la comandància PPClar per traure a la llum l’obscuritat dels fets que es relaten.

PiruLina, TeleLina i PapeLina callen. Deu ser que atorguen?

Ni al nostre Lobezno particular se’l sent ja udolar tot i cremar-li la morada. Que no desitja esbrinar si hi ha gat amagat?

Només la premsa més coenta i sensacionalista (diguem-li la no-clànica) dona mostres de com l’ocultació amaga més obscures intencions. La meua feina continuarà constant, amb l’afany per resoldre les grans incògnites del nostre temps, tals com el treball exemplar del regidor Vicent Vila, aquell que es torrava al sol a la platja, mentre les serres cremaven sense pausa.

estrenem "viñeta"!

Si, quan veieu una obra pública amb un pressupost desobritat es deu al 1%cultural del ministeri de cultura, que es gasta fent espectacles als llocs on es fan obres dels plans E, C, D y calcio.

L'obscur és disculpa per la pèssima qualitat artística dels nostres dibuixants, hem estat parlant amb Manel Fondevila i MartínMorales, però els honoraris eren massa elevats.

Ontinyent muestra sus atractivos turisticos en Fitur

Ho han tornat a fer!
Si! L'ajuntament està traguent rendiment de les estàtues de cera de Lina i Filiberto, i com no, Lo Clar està ahi per donar fe. Veient l'èxit que van tindre a la fira de Cocentaina es van encarregar les figures d'Imma Martí, Rafa Ferrero (el de festers) i la de Rus (per donar-li un toc exòtic), que ben segur que ens faran arrassar a Fitur.

Per si no hi haguera prou amb la portada, la foto torna a apareixer a dins (l'stand casi que ni es veu de tants que volen eixir en la foto) i lo Clar, seguint el seu llibre d'estil li posa títol;

A la tourist info estàn tremolant només de pensar en el poder de convocatòria d'aquest museu de cera ambulant... Lina ha declarat que "el turismo es un sector necesario para la divulgación del abanico de posibilidades de ocio que podemos ofrecer al visitante".

Si, ara convertirem açò en una fira per a guirs com estàn fent a la resta del País Valencià.

Retalls de la premsa seria

La setmana passada, Lo Clar ens va deixar algunes joies dignes de la nostra vitrina periodística...

Començem per Enrique Arias Vega amb aquest article sobre caritat i valors cristians ("aquellos chinitos de antaño") . L'article val la pena només per l'expressió "orgiasticos rendibúes" que empra per descriure el tracte que reben els xinesos per part dels nostres polítics i empresaris.
Arias (que no és el de Malaga) es lamenta;

L'oritge del miracle xinés.

"Hace sólo unas décadas, las Misiones católicas aún recolectaban entre nosotros fondos para “los pobres chinitos”, en cuestaciones con huchas que imitaban cabezas con coleta y tocadas con gorro mandarín. ¡Menudo rendimiento que han sabido sacarle aquellos chinitos de antaño que nos lo devuelven ahora multiplicado por mil!"

 Ai si s'haguerem guardat les vidrioles... la caritat eleva a qui la dispensa i humilia a qui la reb i pareix que ens hauríen de rendir pleitesia eterna (per a orgíasticos rendibues els de les canoneres britàniques i les guerres del opi... )
La conclusió que n'extreu, després de recordar les vulneracions dels drets humans -per no dir laborals- dels xinesos, Arias (que no és el del formatge) extreu una brillant conclusió:

"Haríamos bien, pues, en imitar su esfuerzo y su espíritu de sacrificio, en vez de lamentarnos por los recortes de un estado de bienestar al que muellemente nos habíamos acostumbrado."

Molts ho pensavem, però ara està confirmat, Enriquito està a nòmina d'un Think Tank neoliberal que difon a tort i a dret aquesta idea; la destrucció de l'estat de benestar i la universalització de la laboriositat xinesa... i de fons la musiqueta aquella de "imagine all the world in a Bank" mentre Diaz Ferran balla la Macarena.

A un pam, l'editorial de lo Clar resa.... " Es por ello, que una vez mas és necesàrio pedir a todas las administraciones que tomen las medidas necesarias para que se reduzca la tasa de paro(...) y así se evitaràn situaciones realmente angustiosas por las que muchas personas y empresas estan pasando"
La situació actual és angusitosa, però el món que estos tenen en ment és per fer-se l'arakiri.

Per acabar, Jose Ramón Torró ens descriu l'heroica actuació de Lina Insa per salvar la línia de tren; us deixem un fragment de la narració;
"Lina Insa puso al ministro en un brete tras mostrar su preocupación por el asunto, y (...) le arrancó un compromiso: Blanco aseguró que no había motivos para la alarma y que la línea Xàtiva-Alcoi estava entre las prioridades de la administración que dirige". Torró obvia els 5 minuts d'hilaritat general que seguiren a aquesta declaració i comença a reflexionar...
" ¿Fué providencial la iniciativa de Insa de colocar al ministro ante la obligación de dar una respuesta que contentara a los allí presentes? ¿Estaba esta decisión tomada de antemano? Eso seguramente, no lo sabremos pero, sea como fuere, lo que importa es que el tren seguirá circulando por nuestra comarca."

Filiberto, Lina i Maria Abad reben instruccions per salvar la línia de Tren.

L'hermano lobo fa escola... i això de la providèncial Lina? Se li va apareixer la purissimeta per mostrarli el camí (en aquest cas la via)? En tal cas, perqué no li va avisar que furtarien el boli car?
Hem enviat un becari a parlar amb la puríssima per esclarir qué va passar realment però ella ha ignorat totes les nostres qüestions.

Pirulinas

Honorable Doctor Faustí Barberà i Martí.

PIRULINAS (1ª PART) Hui amb el temps que em deixa des d’Alaquàs, fer la meves disquisicions sobre valentinicultura, de gos perdiguer, faré un breu anàlisi, que suposa la primera incursió a lOobscur meua, incursió molt docta de una enfermetat que hi ha a Ontinyent. La Pirulina. És molt contagiosa.

Analitze el seu programa electoral de 2008, que va donar imatge a la victoria de Fililina i la afoto famosa de l’abracada amb el torró, insigne derictor de LoClan. En el programa de Electoral del PP-LOCLAN podem llegir les pirulines que ens han contat el partit que doverna i el seu LocLan que ens difama:

-Construirem un HOSPITAL amb tots els serveis i especialitats per a no desplaçar-se a Xàtiva. (Serà referent de la medicina homeopàtica, al igual que te l’has d’imaginar, l’hospital també. Que millor que el contacte amb la natura i les broses i bitxets per millorar de salut, vinga aneu a visitar el descampat hospitalero d’Ontinyent)

-Baixarem els impostos: Un 5% la contribució i 10% l’impost de vehicles. (No comentem a més el deute de 20.000.000 d’Euros)

-Ampliarem les carreres universitaries i farem el CAMPUS Universitari. (No si, ampliades están, tan tan ampliades que a simple vista no es poden vore, necesites una càmera panotàmica)

-Crearem un POLÍGON d’OCI. (Es un oci per als ociosos desfrutar de la vista de un políguno completament buit i sense vida industrial, xé tú, en una vesprada no acabes de vore naus industrials buides)

-Construirem un CONSERVATORI. (Ah si? Quin quin?On està aqueixa fàbrica de Tomaques en conserva que farà també al estilo KiKo?

-Construirem un CENTRE DE SALUT en Sant Josep per evitar coles. (los coles es referiran a los corticoles, grans descomptes en grans magatzems?)

Ha fet Fililina alguna cosa d’estes? Ens van mentir? Evidentment que obrir el pograma electoral de LOCLAN-PePi, et dona ganes de riure’s amb molta gana. La gent obrirà els ulls de les Pirulines que ens van contar? Al año que viene u al otro, quisá.

Inculthura i Mala fe.

Lo Torbador a Camelot.

Lo trobador del Túria, Lo croniste de lo regne de valència.

L’artichle de l’altra kalenda ha estat un clàssic de les expressions amb més ressò que s’han produïtch a la Vila i Regne de Lo València. I jo, com soc bon gos perdiguer i pose l’orella en quelcom cau de conillchs, he trobach que més que Lo Trobador Del Túria, deuriach dir-me a llavorens, a partir d’arah el Torbador de Lo Túria, per allò de Torbar les ànimes vomitives dels feichistechs, neoliberalchs i torbes de chent molt purissimera de boca i molt mala puta d’espatlla.
La meva crhònica d’enllà del Túria es centra a la desaparechuda revista d’estudis Albach, i els seus comentaris innexistechs en Lo Hermano Lobo. Tant de fer la rabosa, el lobo i pocha cosa ha dich sobre lo tema de lo cultura. El tarannà habitual de Loclan és vesteix pel sastre de la mala fe: en lo valencià pla, ser un fill de rabosa.

La rabosa de les rondalles.

Simplementch adchunte lo coincidència d’actorhs i la nul·la defusió mediàticha de la desaparichió de 3 senyora de totes les revischtes de’echstudis chomarcals Albach amb la confluènchia de la vichtoria de la LinaPincha i sus “secuaches”, eichos del pamflet dels cheudónims. Lo Albach, aquella publichació controlada i teledirichida per los nacionalistes (catalanichstes malparichs cauchants de tot lo mal del món del nostre senyor) i la torba de rochos intelechuals universitaris que lo donaren molta defusió a la Albach, era un tot lo mal milenarista per a lo villa d’Ontenyent i los poders intelechuals de tota lo vida. La germanor del hermano Lobo no ha entrach en lo pregunta de perché la revischta no cha tornat a publicar perche considera que es lo bo i lo que tocha.

Ai, ai, ai, mera! Que meravella torbadora a lo riu túria quan m’echpliquen que tot té a vore amb les ánsiens d’altrechs crhonistes de crhòniques baiches, de femer històrich, i d’enveches per ser lo Crhoniste Ofichial de la PinchaLisa e tindre una plaça amb lo seu nom.

Arqueología cultural

Ui, sí, el seu ansomnio fet rialitatch, i la revischta Albach completament abochada al femer. Si no potchs jugar tu amb lo juguet, lo trenques i no chua ningú més. L’aplech de forces vives i neoliberalchs de provínchies, organitzades al seu plamflet “Lo Clan” han oblidat la defencha de la cultura i la reivindichació de la Albach.

Però jo, lo pregunté: Acás no será lo motiu de callar perche entre los redactors s’amaguen los de mala fé que, en guanyar lo LinaPincha, la primera comanda de lo rebut pendent, per tota la tremebunda campanya contra lo Tripartich, fou acabar amb la envechada revischta que no controlaven?

I això és el que fan ells, actuar d’amagat i obrar hipòcritament, sent chent tant ignorant que desprechia la seua herenchia per propia envecha. I lo trobador del Túria, hi fa crònica, per a que perdure en ses jocs florals.

El valenciano, nuestro más folclórico dialecto!

Carta enviada per un membre de Lo Clar:

Atentamente al director de Lo Oscur:

No vemos razón de porqué esa crítica a nuestro reportaje sobre el ilustre apellido de Onteniente, sobretodo después de haber realizado tal costoso trabajo de investigación periodística por la causa ontinyentina.

Hemos puesto todo nuestro empeño en darle voz a esos olvidados, portadores aún de nuestra sangre. Hasta ellos nos llevó nuestro presupuesto y estuvimos en el centro de la noticia: en Crevillente, en Alcázar de San Juan, en el resto de España… No olvidamos que en sus días más florecientes, la populosa ciudad de Onteniente gozaba de abundante riqueza y importancia, y de ello, el legado de esta estirpe milenaria.

Pero no me remito a ustedes para defender nuestra más esbelta denominación, esa que aun resiste en los apellidos de algunas gentes, tan dispersas por la geografía española por otro lado; si no para haceros saber que valoramos enormemente la labor llevada a cabo por la recuperación de tan gráciles palabrejas vernáculas, tales como el nombre Ontinyent. No solo eso, si no que en nuestra ardua voluntad por mantener la cultura autóctona viva, bien que utilizamos en nuestras publicaciones muchos de estos viejos palabros tan majos conservados como preciada herencia de nuestros ancestros. El nombre de nuestro periódico es el más claro ejemplo de esta ambición!

Trabajamos para que nuestras fiestas y tradiciones crezcan y obtengan el reconocimiento que se merecen. En recientes números publicados durante las últimas fiestas, actos como el Toro en Cuerda, el Cante de los Angelitos o el Cante de la Sibila son citados en nuestras páginas en dialecto valenciano y defendidos a ultranza. Nuestro afamado director dedicó una sólida columna de opinión, en su Calle Mayor, para reclamar que el Cante de los Angelitos sea declarado bien de interés cultural, y también hicimos lo propio con una extensa editorial sobre el Cante de la Sibila.

Que bueno es recuperar esos nombres perdidos, esos símbolos patrimoniales que tanto nos enorgullecen! Son la dicha de nuestra tradición!

Jose Luis Turrón, fiel garante del Poder Valensiano (tivi chow), incluso fue capaz de descubrirnos algunos versos en esta lengua tan singular, procedentes del Cante de los Angelitos. Como bien dice nuestro guía mayoral:

“Una singularidad que viene reforzada en sus versos valencianos, nacidos de autor anónimo en época foral, y que cuentan con una antigüedad contrastada que va más allá de los trescientos sesenta años, y que pese a ello ha conseguido superar las mismas adversas vicisitudes que las sufridas por la propia Lengua Valenciana a lo largo de los tiempos. Y lo ha conseguido gracias al empeño y la fidelidad mostrada por los ontinyentins, que le han sido trasmitido oralmente como preciada herencia de padres a hijos.”  

Los ontenienses, por nuestra parte, seremos fieles a esta lengua de encuentro que es el español, idioma páter de la nación, el cual tiene que regir nuestra voluntad de informar, como bien merece el más gran lenguaje patrio. Aún así, nunca olvidaremos el linaje y el folclore de tan insigne ciudad la nuestra, y daremos cuenta de ello, pues bien merecen ser pieza de museo.

Onteniense de Pura Cepa

Relaciones Públicas del clan

I per acabar, vos deixem amb altra de les perles d’este cinisme hipòcrita instal·lat a la redacció de Lo clan, apareguda ara fa un mes:

 aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!

No es diu Onteniente, cal dir Ontinyent

Aquesta setmana Lo Clar ens sorprén amb un reportatge d'investigació mereixedor d'un Pulitzer que ens introdueix en el món de l'heràldica "onteniense".

Hi ha 33 Onteniente fent un creuer al sud de Portugal.

M.Reig, el Kapuchinski de Lo Clar, ha indagat infatigablement les bústies de tota la península a la recerca del cognom "Onteniente", el nom d'una misteriosa ciutat que cap explorador ha aconseguit trobar però que es pot trobar situat en molts mapes per aquestes latituds.

El resultat de la investigació és impactant: 355 persones porten el cognom "Onteniente", amb casos sorprenents com el d'Higinio Onteniente que viu a Crevillent i que fa uns anys va arribar a visitar les runes de la ciutat perduda (no ha revelat com s'hi arriba).

Gravat d'Onteniente fet per un explorador del s. XIX

Però tot no són alegries per als Onteniente... Manuel Onteniente, de Guardamar ens va mostrar una amarga realitat: el cognom "se perderá, porque yo tengo hijas y mi hermano tiene hijos que no han tenido descendencia".

A la redacció de l'Obscur ens pareix una llàstima que es perda aquesta estirp de supervivents de la ciutat perduda d'Onteniente. Per a conservar aquest patrimoni cultural fem una crida a les patriotes ontinyentines que s'oferisquen voluntàries per a engendrar criatures i, qui sap, potser acaba eixint algun futbolista o premi nobel apellidat Onteniente (podem rescatar els plans nazis de fer superhomes apellidats Onteniente que porten el nostre nom pel món).

En l'article apareix "Onteniente" 21 vegades, una denominació que els temps passats (que sempre foren millors), curiós és que apareix ben escrit nomes en dues ocasions, malgrat que membres de la redacció de ben segur que tenen el llibre sobre el nom d'Ontinyent.

Serà tan difícil de pronunciar per a les laringes mesetàries?

I per acabar, un poquet de mala baba del Germa Rateret, aquest entranyable "cruze de ratero valenciano" que vam adoptar de la protectora.

Aiiiii!!! Serà Onteniente la ciutat perduda de la nova entrega d'Indiana Jones?? José Luís Torró farà de templari??


Aiiiiiiiii!! Vol tindre motius per agafar un cabreig? Consulte on puga les adjudicacions del Pla E a Ontinyent i vorà com i de quina manera les han repartides i l`'absurditat d-'algunes de les més sucoses.

Aiiiiiiiiiiiiii!!! Ara que ha tocat la papereta de Fabra... quina vergonya passarà cert concejal del govern ontinyenti per anar a cobrar la bona sort?

Aiiiiiiiiiiiiii!!Que li pareix a Jose Antonio Burriel, el sibarita del pernil, que Déu es clave en questions culinàries per la quaresma?? no trencara cap estaca per poder menjar pernil els divendres??