El nacionalisme banal inunda el país cada vegada que juga un torneig la selecció, i ara més que mai. Serà casualitat que anunciaren el rescat al mateix temps que inauguraven l'Eurocopa?
Malgrat l'anunci de Coca-cola, que ens convida a oblidar la crisi i disfrutar del futbol, les orelles de Marianico xiulaven de mala manera cada vegada que eixia a la retransmissió. Allà estava Rajoy, amb els paràsits reials, pegant salts i abraçant-se per la pressió que els lleva de damunt "la Roja".
Als brillants redactors de la premsa cavernària els ha faltat l'aire per barrejar velocitat i cansalada i s'han afanyat a establir un paral·lelisme entre la remontada i el rescat: "al loro! que no estamos tan mal".
"Reacció", "guanyar crèdit", adobat amb anuncis de vi i viagra, molt taurins ells.
El BCE ha anunciat que descomptarà 1.000 euros del deute per cada gol que clave la selecció.
No sabem si parlen del furbol o d'economia, estos també estan en la "Champions league"
Des de que la
setmana passada s’immolara el Taliban de Conselleria en la nostra ciutat de
fills de frares, el tema ha fet córrer rius de tinta en les redaccions
dels diversos periòdics de la terreta. L’integrista radical Mariano Vivancos va
alçar tanta polseguera que encara es poden sentir els efectes de l’explosió als
corredors de la
Generalitat.
Després que el
Consell realitzara l’última estocada al moribund cadell de l’Opus Dei, una de
les primeres reaccions a la seua destitució la protagonitzà l’irritat sector
cristià del PP, pel qual Vivancos s’havia fet un home dret i fet a base de
mamar la sangre de Cristo baix la
sotana del senyor Cotino.
L’Obscur crea
escola, observeu en aquesta notícia com els del Levante recorren al sutil sarcasme:
- “El
cese, (...) cayó como una bomba en el PP, sobretodo en el sector cristiano,
donde estaba ubicado Vivancos”.
- “Además de considerarse un torpedo en la línea
de flotació al sector cristiano”.
Com explica el
Levante, Vivancos no era cap pipiolo
que acabara d’arribar a l’administració del PP, sinó que era un dels homes de
confiança de Cotino (actual president de les Corts) que ja amb Zaplana i Camps va ocupar càrrecs d’importància
com a assessor i gestor en diverses conselleries, i a l’hora d’elaborar programes
electorals. És per això que des de l’últim congrés del PP valencià, i ara amb
aquest nou moviment de fitxes, sembla que estem assistint a una reestructuració
interna del Consell, una lluita fraticida entre les diverses famílies populars, un autèntic
rearmament de la
Generalitat per intentar maquillar la seua cara de rància i apaivagar
l’excés de fachonería que havia caracteritzat l’etapa del Beato Camps.
El passat dilluns
Serafín Castellano, seguint ordres d’Alberto Fabra, convocava d'urgència la plana major
del Consell, que es reuniria a presses i corregudes amb uns objectius ben
precisos:
- “unificar el mensaje del partido y de la Generalitat, y evitar
situacions como la generada por el ya exalto cargo de la Conselleria d’Educació”.
- “hacer
ver al segundo escalón de la administración que el partido se la juega y que es
necesario evitar resbalones que puedan hacer que la marca PP sea mal vista por
la ciudadanía”.
Sembla ser que lluny
quedaren aquells anys d’impunitat pepera, aquella època daurada en què
personatges tan entranyables com Alfonso Rus podien proferir insults a viva
veu. El PP valencià ja no veu les coses tan fàcils, i tan prompte com sona la flauta planten orelles per corregir el seu discurs i veure la manera d’aferrar-se a un
govern que cada vegada més trontolla de la millor manera que pot.
El Camalleó de la Ribera ha aparegut a la portada del Levante trucant des d'una cabina telefònica!
Per què un senyor amb tanta categoria truca des d'una cabina telefònica?
Estes imatges ens recorden a les d'una sèrie que retratava els bajos fondos de Baltimore. Ací la teniu:
El superconseller protagonitza una sèrie de culte.
Un polític de prestigi fa mans i mànigues per desfer-se de les persecucions d'una de les poques unitats de policia que no es dedica a repartir garrot entre la ciutadania. És possible que estiguera intentant tindre una de les converses tan interessants i lucratives com les que veiem reproduides en aquest article del diari "información". D'entre les escoltes policials hi ha el ja cèlebre "priorizemos lo nuestro antes que lo de los negratas" o els plans per violar a una diputada de Compromís que tenien Tauroni i un advocat de la trama.
Avarícia, racisme i violència de gènere entre els qui dominaven la conselleria de Solidaritat, res d'estranyar però si veiem la trajectòria d'aquest animal polític (una autèntica bèstia parda de la política regional) que és Don Rafael Blasco. Pel que hem pogut saber, Tauroni i la resta d'aprofitats que rodejaven a Blasco, ja fa temps que li feien la cort, i l'han seguit en plan comparsa, muntant xiringuitos a la porta de les conselleries per on passava el camaleón.
Blasco clava mà a una conselleria en la seua època de socialiste
Blasco és la màxima representació del cèlebre "estos son mis principios, si no le gustan tengo otros" de Groucho Marx. Des dels seus inicis al FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic), va botar al PSPV quan va veure d'on bufava el vent i va ser conseller amb Lerma fins que es va destapar una requalificació de terrenys a Calp i fou destituït.
Després del fallit intent de crear un partit nacionalista que agrupara blaveros i catalanistes, Blasco recorre un altre tram de l'arc parlamentari i entra de nou al govern valencià de la mà de Zaplana, l'empastrador intocable.
El recorregut de Blasco però, no s'ha limitat a canviar de jaqueta segons qui ostentara el poder, també ha fet un periple per diverses conselleries: Obres Públiques, Sanitat, Territori i Habitatge...
Dios los crea y ellos se juntan
A Blasco li devem la polèmica Llei Valenciana d'Urbanisme del 2005, que va rebre crítiques de la Unió Europea i feia possible la proliferació de PAI's i pelotasos urbanístics (ara pareix que ningú sap perquè va rebentar la bombolla inmobiliària...). Blasco va recordar els seus temps de revolucionari i va fer una llei que posava per davant de l'interés privat un interés col·lectiu: el dret a l'habitatge.
Sobre el paper és una gran idea, però la facilitat amb què els constructors untaven els ajuntaments, feia que les urbanitzacions residencials passaren a ser "interés públic". Això obligava als propietaris a urbanitzar o vendre els terrenys (com si anaren a fer un hospital o una carretera). Allò va ser pitjor que una plaga de conills.
Quantes empastrades s'han fet al caliu d'aquesta llei? I amb les que fera quan era conseller socialista?
Blasco en posició de cagar en pena.
D'una cosa estem segurs, en cas que triomfara la revolució dels indignats o sofrirem una invasió interplanetària, Rafel Blasco trobaria la manera de tindre un paper important en la forma de govern que poguera resultar. Blasco no és de ningun partit, la seua ideologia és el poder, i les sucoses prebendes que se'n deriven.
El passat dimarts
29 de maig els assistents a la Sala Gomis
d’Ontinyent van poder gaudir de la implacable oratòria de Mariano Vivancos, el ja exdirector general de l’Agència Valenciana i Prospectiva de la Conselleria d’Educació,
tot un as en la màniga que ens tenien preparats els assessors de la Generalitat per seduir
l’auditori ontinyentí.
Com bé sabeu,
l’acte en el qual participava aquest personatge formava part de la campanya
“Responem” de la
Generalitat, un autèntic tour pepero per desenes de pobles i
ciutats del País Valencià amb el qual alguns talibans com este santet han
tractat durant les últimes setmanes d’alliçonar, encara més, els seus fidels
més acèrrims sobre la necessitat d’acceptar les retallades i altres mesures que
el Consell i el govern de Rajoy estan duent a terme amb l’excusa de la crisi.
L’estratègia dels
populars per a aquesta campanya era fàcil: “Anem pels pobles, toquem als
peperos per telèfono a que vinguen a plenar la sala, els fem una xarraeta com si foren tontos i si això muntem una paella. Si ix algun tocapilotes diem que moatros
no tenim culpa de res, la culpa de tot la té Zapatero”. En poques
paraules el que porten fent durant anys amb les peperomanis, presentacions de
projectes i informatius de Canal 9. El que no sabien és que la cosa se’ls
podria complicar en el rigorós directe ontinyentí, i que si se'ls ha complicat! El
nostre amic Vivancos ha sigut un autèntic kamikaze! S’ha immolat ell soletes per
la glòria de Cotino!
Els que no
poguérem acudir a tan memorable cita podem encara delectar-nos de les bones
arts del senyor Vivancos (no confondre amb el de la peli del Woyming) gràcies
al canal Anmorsigol. En els diversos vídeos que hi ha penjats les perles de
l’exdirector es compten a grapats!
Analitzant el seu
discurs el primer que no sorprèn és el seu tracte infantil als assistents. Paradigmàtic
del que estem dient resulta l’inici de la seua intervenció (vídeo 4/4, minut0:40): “el gobierno valenciano está haciendo una labor didáctica en relación a
todas la medidas importantes de ajuste que se han adoptado en los ultimos
meses”. Excel·lent! L’exdirector enceta la seua classe magistral situant el govern valencià, i indirectament a ell mateix, com a “professor” davant d’un
públic “alumne” al qual pretén instruir: “labor didáctica”. La poca vergonya
de dir açò un alt càrrec d’un dels governs rapinyaires i incompetents que ens
han portat a la ruïna, i que ara es creu amb la virtut d’anar donant lliçons de
com s’han de fer les coses, s’exemplifica amb el somriure burlesc que se li dibuixa
a la cara mentre s’espolsa aquestes paraules.
La intervenció
continua fins que algunes rialles l’interrompen: “el punto de partida todos lo
conocemos, han sido 8 años de gobiernos irresponsables que nos han llevado a
una situación catastrófica a nivel nacional”. Argument número 1:
“Zapatero és el dimoni, la Generalitat semos el Santo Job”. S'enrecordeu de Camps?
Tot i la
indignació d’un dels assistents, que sembla veure’s obligat moralment a deixar
la sala, l’exdirector continua tractant com a “monyicots” als que s’hi queden,
i diu: “la Comunidad Valenciana
es como una familia que ha tenido en los últimos tiempos una merma muy
considerable de ingresos”. I continua: “vamos a poder ver en breve los resultados de ese esfuerço col·lectivo
que estamos reclamando”. De categoria, però si els resultats de tot
plegat ja els estem veient: la prima de risc pels aires, l’estat espanyol a
punt de ser intervingut, una de les comunitats més endeutades, amb més atur… Bancaixa? Bankia? Qui ha dit Bankia? “Ese no es el tema del debate” “respon”
Vivancos.
Les respostes del
“Responem” són totes per exculpar el govern de la Generalitat; les
intervencions dels assistents tocacollons són demagògia, discurs ideològic. Un alumne
d’ESO (vegeu el vídeo 1/4) li pega un autèntic repàs argumental sobre, entre d’altres, la situació
precària de l’educació pública a causa del malbaratament dels nostres diners i
el tio li contesta que els grans esdeveniments no han costat ni el 0% de les
inversions de la
Generalitat. Veges tu d’on ha eixit tot el deute i tots els sobrecostos! Lina Insa només s’enrecorda del paper del vàter...
Com es pot veure
si per Vivancos fóra eliminaria l’escola pública:
“Digo yo que tan
pública es la concertada como la pública”. És ací quan li agafa el calentón i sense
poder evitar-ho solta el masclet que políticament el rebenta: "frenamos a algunos talibanes que estan en algunos centros introduciendo una ideología que no es la que queremos para nuestros hijos". (4/4, minut 5).
Després de tot açò però, ara sí que han sigut hàbils els assessors de la Generalitat, abans que el tema se'ls anara de les mans el Consell ha destituit a aquest impresentable que presumeix d'una alta formació precisament en el moment en què es veu incapaç de respondre a un
treballador mileurista que li pregunta perquè no retallen els sous i luxes dels polítics (vegeu d'on ix este figura). Poc tardaran a enxufar-lo en alguna empresa privada d'algun amiguet. I encara tindran la cara de dir que actuen amb contundència contra els actes de terrorisme.
En pròximes edicions, més canya al mono. La Generalitat és una mina.