Retalls de la premsa seria

La setmana passada, Lo Clar ens va deixar algunes joies dignes de la nostra vitrina periodística...

Començem per Enrique Arias Vega amb aquest article sobre caritat i valors cristians ("aquellos chinitos de antaño") . L'article val la pena només per l'expressió "orgiasticos rendibúes" que empra per descriure el tracte que reben els xinesos per part dels nostres polítics i empresaris.
Arias (que no és el de Malaga) es lamenta;

L'oritge del miracle xinés.

"Hace sólo unas décadas, las Misiones católicas aún recolectaban entre nosotros fondos para “los pobres chinitos”, en cuestaciones con huchas que imitaban cabezas con coleta y tocadas con gorro mandarín. ¡Menudo rendimiento que han sabido sacarle aquellos chinitos de antaño que nos lo devuelven ahora multiplicado por mil!"

 Ai si s'haguerem guardat les vidrioles... la caritat eleva a qui la dispensa i humilia a qui la reb i pareix que ens hauríen de rendir pleitesia eterna (per a orgíasticos rendibues els de les canoneres britàniques i les guerres del opi... )
La conclusió que n'extreu, després de recordar les vulneracions dels drets humans -per no dir laborals- dels xinesos, Arias (que no és el del formatge) extreu una brillant conclusió:

"Haríamos bien, pues, en imitar su esfuerzo y su espíritu de sacrificio, en vez de lamentarnos por los recortes de un estado de bienestar al que muellemente nos habíamos acostumbrado."

Molts ho pensavem, però ara està confirmat, Enriquito està a nòmina d'un Think Tank neoliberal que difon a tort i a dret aquesta idea; la destrucció de l'estat de benestar i la universalització de la laboriositat xinesa... i de fons la musiqueta aquella de "imagine all the world in a Bank" mentre Diaz Ferran balla la Macarena.

A un pam, l'editorial de lo Clar resa.... " Es por ello, que una vez mas és necesàrio pedir a todas las administraciones que tomen las medidas necesarias para que se reduzca la tasa de paro(...) y así se evitaràn situaciones realmente angustiosas por las que muchas personas y empresas estan pasando"
La situació actual és angusitosa, però el món que estos tenen en ment és per fer-se l'arakiri.

Per acabar, Jose Ramón Torró ens descriu l'heroica actuació de Lina Insa per salvar la línia de tren; us deixem un fragment de la narració;
"Lina Insa puso al ministro en un brete tras mostrar su preocupación por el asunto, y (...) le arrancó un compromiso: Blanco aseguró que no había motivos para la alarma y que la línea Xàtiva-Alcoi estava entre las prioridades de la administración que dirige". Torró obvia els 5 minuts d'hilaritat general que seguiren a aquesta declaració i comença a reflexionar...
" ¿Fué providencial la iniciativa de Insa de colocar al ministro ante la obligación de dar una respuesta que contentara a los allí presentes? ¿Estaba esta decisión tomada de antemano? Eso seguramente, no lo sabremos pero, sea como fuere, lo que importa es que el tren seguirá circulando por nuestra comarca."

Filiberto, Lina i Maria Abad reben instruccions per salvar la línia de Tren.

L'hermano lobo fa escola... i això de la providèncial Lina? Se li va apareixer la purissimeta per mostrarli el camí (en aquest cas la via)? En tal cas, perqué no li va avisar que furtarien el boli car?
Hem enviat un becari a parlar amb la puríssima per esclarir qué va passar realment però ella ha ignorat totes les nostres qüestions.