dissabte, 29 de desembre del 2012

Fem fum

Lo fem, eixa tan nostra que es torna invisible quan el llancem al contenidor, està de moda entre els polítics de la comarca, ara no només s'el llancen per damunt (com ens tenen acostumats) ara també s'omplin la boca i s'el refreguen per les parts intimes. Fins ara el tema del fem havia estat còmodament soterrat a centenars de quilòmetres concretament a Múrcia i Villena, amb uns costos polítics més que raonables (la merda pals castellans). Però no comptaven amb la inventiva de Fabra i cia per a anar subhastant al millor postor la gestió de les seues competències. Serem esmunyits com una vaca fins que paguem la morterada que han malgastat la banda de lladres que te segrestada la generalitat. En aquest cas, han creat el "Consorcio" un organisme que a partir d'ara s'encarregarà de gestionar la "valorització i eliminació" de residus d'un grapat de comarques, passant el corresponent rebut a cada casa.

Des de la Mancomunitat de municipis han botat de seguida perque la "valorització" els suposa uns ingressos de vora 300.000 euros al any (que és el que els paguen els fabricants d'envasos per el reciclatge) i només els deixen la gestió de la recollida (on pareix ser que no hi ha mandanga).

 L'empresa encarregada de la "valorització i eliminació" serà FCC, un monstre corporatiu que s'ha especialitzat en l'esmunyir ciutadans i institucions al calor del neoliberalisme campant. Si entreu a la seva web, voreu aquest banner publicitari;
La web d'algúna administració pública? Una ONG? El Pare noel?  No!! és fomentos y contratas, empresa de lo més apanyà.
Ja ho veieu, igual construeixen una ruïnosa línia del AVE, que gestionen la llum, l'aigua i les escombreríes; tres sectos monopolístics, on l'empresa és la que marca el preu de mercat i s'assegura un cobrament casa per casa; la "cartera de clients" està assegurada.

Pensareu... clar, esta gent, amb tantes coses que fan i lo profesionals que pareixen, deuen de convertir la merda en roses a costos rècord i amb la tecnología més adequà.... però no, resulta que el que faràn els professionals de Fomentos y Contratas serà més car que el que s'ha vingut fent fins ara, i la gestió vindrà a ser la mateixa (abocar-ho tot a un clot).

En aquest cas, el rebut que ens arribarà a casa a partir del més vinent, servirà a l'empresa per a construïr el macroabocador de LLanera . Si Gurb, l'entranyable extraterrestre d'Eduardo Mendoza veiera la situació si pareixería ben curiosa:
Entre tots capitalitzarem a una multinacional podrída de diners per a comprar uns terrenys pels quals els directius de l'empresa no senten cap aprèci ni, probablement, voràn en sa vida.
 Els veïns del abocador seguiràn pagant durant anys sumes de diners fabuloses per enterrar les escobreries. 
Quan el forat siga ple, l'empresa posarà cuatre pins, un tobogàn i anirà a buscar altre lloc que rebentar per seguir esmunyint-nos.

Si volem vore un exèmple del que passa quan serveis bàsics, amb xarxes de distribució monopolístiques, passen a mans d'empreses privades, podem mirar el que està passant amb l'aigua a la ciutat de Barcelona
des de la seua torre amb forma de consolador lluminós, van incrementant cada dos per tres el cost de l'aigua potable, i tenen agafats dels ous a milions de persones. 
I el pitjor de tot, és que són empreses massa grans per caure, i que disposen d'una capacitat d'influència i generació de compadreos que fa ben difícil revertir la situació. 
Fabra el subhastador celebra amb el president de FCC l'enviament del primer rebut del consòrci d'escombreríes.

Pel que ens pertoca, a la generalitat pareix que porten un compadreo fenomenal amb els de FCC (si no no s'explica que contracten perque si un servei més car per als ciutadans), i la capacitat recaptatòria de la generalitat passarà per damunt de mancomunitats i ajuntaments. 

Ara venen les ploreres d'última hora, l'intent de campanya que han fet els alcaldes de la mancomunitat per a movilitzar a la població, s'ha topat amb el meninfotisme i l'apatía tradicionals. Ara s'enrecorden del pla de minimització que du 10 anys parat i que si no s'ha aplicat és perque no els ha donat la gana posar-se d'acord.  És precisament ara, quan els lleven la gestió, quan s'enrecorden que teníen un pla de minimització vegetant en algún caixó, i que si s'haguera aplicat arribaríem a reciclar fins un 70% del que es llança....


Preciós sobre el paper, però cuan veiem casos com el del abocador de Bèlgida o el de la Clariana d'Ontinyent (on les empreses fan el que els dona la gana amb  el reciclatge que arrepleguen per a la mancomunitat) hem de preguntar-nos també quina ha estat la gestió que s'ha fet ací del fem.

Mentrestant, això si, anem preparant-nos per a pagar més pel mateix servei, per a que la generalitat puga seguir amb el pagament dels deutes. Al darrere del seu cinisme i falta de vergonya hi ha la mateixa justificació que la de qualsevol negòci brut; "tinc que pagar una hipoteca", i aixi, entre pitos i flautes ens hem trobat tots, amb un futur hipotecat.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Wert, el infiltrat de les CUP?

Pepe Nacho el Falangista, el ministre d'educació, s'acaba de lluïr amb una reforma que lleva les "llengües cooficials" de les assignatures troncals, eliminant la inmersió linguística catalana i la línia en valencià de l'educació pública i passant per damunt de les autonomies.

Wert "Acierta", com Fabra amb la loteria.

Centralisme en plan Primo de Rivera, que arriba a Catalunya en el moment just, amb un parlament amb 2/3 de sobiranistes aquest atac frontal a la identitat (la polvora independentista). L'enèsim pas cap al trencament és aplaudit per la caverna i els ajuda a marejar la perdiu, tapant amb patriotisme el saqueig social que estàn duent a terme.

A valència manen els bons, i Wert s'ha obert a propostes;
Que balensianistes que són els peperos
El valencià ja està encarrilat i en bones mans...  els imputats xanxulleros van a potenciar l'educació concertada. De fet a las provincias s'encarregaven un parell de dies abans de recolzar la campanya contra les llengues vernàcules;
Per cert, el rei pareix que es va curar resant el rosari i cantant avemaries.
"Los alumnos de la linea en valenciano logran mejores resultados academicos" una portada que s'haurà pogut vore arreu del país, una frase lapidaria  que s'extreu d'un estudi de consellería. Però els estudis de consellería són com els que finançen les petroleres sobre el canvi climatic, merda manipulada que els ajude a justificar l'enèsim xanxullo.
La mateixa consellería va fer unes proves de qualitat del ensenyament a tots els centres educatius, passant exàmens a l'alumnat per controlar el nivell. En aquest rigorós estudi, on ben segur que hauràn invertit un bon grapat d'euros i empleat a algún yupi espavilat estil Vivancos, els mestres podien deixar fora de les proves als alumnes amb necessitats educatives especials, o a aquells que vejeren molt verds. No és veia paripé tan gran des de la invenció del carnet de ciclomotor.

I així aniràn justificant, baix el paraigues de la eficiència i la qualitat, la marginalització de l'educació pública i en la nostra llengua, ja ho va dir Rus "anem a rematar-los"... i de passada, van obrint nitxos d'enxufats per arreglar la seua cantera de política local conservadora a tots els centres que volen privatitzar. I no és cap conspiranoia, estem a València i ací no varen fer la gallegada, ho duien al programa, com els imputats.

Amb el rumb que estàn prenent les coses la única solució és plenarlos de nata cada vegada que Wert o algún sapastre del govern intente obrir la boca, com va dir Maria Antonieta, si no hay pan que coman pasteles.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

El 2013 eixim de la crisi, alegría!

Montoro, el pocavergonya que s'encarrega del ministeri d'Hisenda i Administracions públiques, ha dit ara que el 2013 eixirem de la recessió econòmica.

Ací podeu admirar la portada que li han dedicat els sequaços de la Gazeta
Atenció a la categoría dels columnistes de la gazeta.

"El Gobierno mantiene su apuesta" com si estagueren al Bet&Win o jugant a la quiniela... clar, amb lo fotuts que estem només ens poden salvar apostes loques, d'eixes que van a 20 contra un, alta rentablitat, catàstrofe segura. I encara afegeix que les retallades i reformes "crearàn empleo", si, en efècte, estàn apareguent llocs de treball arreu de la eurozona, a vore si amb l'èxode tornem a les remeses d'imigrans que alçaren l'espanya de Franco als anys 60 ( ja se sap que això del exòde no és res de nou per als gallecs).

L'enèsima declaració xipiriflàutica del ministre no resisteix si la confrontem amb el deute existent (impagable) ni amb les sucessives ampliacions del dèficit amb els rescats bancaris. La funció d'aquestes declaracions es insuflar confiança, fer acceptables les renuncies presents amb les il.lusions futures. Que aquesta fal.làcia estiga a tots els quioscos del estat, a la vista dels xiquets, no és més que un altre acte de terrorisme mediàtic del grup Intereconomía.

Al Periodico no ho veuen de la mateixa manera;


No sabem si serà el seu rellotge-calculadora o l'abús de la flor de temporà, però  el que és segur és que amb tres pisos a Madrid i cobrant les dietes d'allotjament com a ministre qualsevol eixiria de la recessió el mes que vinent.
Mentrestant seguirem esperant amb ànsia el 2013, l'any que eixirem de la recessió econòmica, com ja ho fóren anteriorment el 2012, el 2011 i  el 2010. Això si no mireu enrere perque l'únic que voreu seràn els zòmbis  del que un dia fóren dels vostres drets.

Seguiu la pastenaga.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Adoctrinament a la carta!

Pares i mares de tot arreu, ha arribat l’educació adoctrinadora gratuïta.

En els últims mesos, una colla de missioners ultracatòlics han prés el ministeri d'educació, encapçalats per Jose Ignacio Wert, un nostàlgic de la glande i libre admirador del Conde duque de Olivares.
Pepe Nacho s’ha proposat espanyolitzar a tos els joves que estudien a l’escola pública de Catalunya i a cualsevol altra base dels talibans perifèrics per qüestionar lo “ancha que es castilla”. De l’escola privada no en cal parlar perquè l’esglèsia ja se’n fa càrrec. 
Wert descatalanitza uns pescadors de Palafrugell  "No se dice barqueta, cabe decir bote".

El ministre, preocupat per les manifestacions que cada vegada són més nombroses s’ha esmerat amb les tisores per a que el fracàs escolar dels estudiants arribe al 90%, per tal d’així poder tenir mà d’obra barata policial i poder reprimir amb més garanties al poble, per a formar un antidisturbis només cal que tinguen clar els conceptes "adelante, atras, derecha i izquierda", i per això amb barrio sésamo van sobrats. 


Paco que abans es deia Francesc (fins que va anar al jutjat i es va canviar el nom) era el típic “independentista progre”. Paco anaba a totes les “manis”, a les assamblees del 15 M, etc. Quan va començar amb el programa de Wert li va canviar la vida, ara se sent més útil i després d’acabar el cicle formatiu en violencia gratuïta ha aconsseguit fer les pràctiques amb la policia espanyola d’antidisturbis.

Paco Michavila, alumne estrella de la primera promoció Wert.
Pel contrari al que ens puga semblar Wert s’excita cada vegada que va de visita oficial. On altres veuen manifestants indignats amb la seva gestió, el ministre veu un fracàs en l’educació dels joves manifestants, els que no van ser ben adoctrinats quan anaven a les escoles ( sense un cristo i el retrato del rei, els xavals perden el nord, que anem a fer).

Per acabar amb aquesta “lacra” el ministre, junt a la vicepresidenta s’han proposat utilitzar vocabulari que mai habien sentit parlar i que hores d’ara encara no saben el significat. Sor Soraya diu:

No sabem si quan parlen d’integral es referixen a la fibra dels entrepants dels estudiants perquè pel què respecta a les declaracions l’únic que els importa dels aprenentages dels joves és que es senten espanyols per a que isquen a celebrar eurocopes com a borregos en comptes d'eixir a reclamar els seus drets.

A més asseguren: el derecho a la educación es uno de ellos y al Gobierno de la Nación, le corresponde protegerlo"

No sabem si les ratallades tan brutals en educació són la seua  manera de protegir als alumnes o és en canvi una manera de seguir promocionant l'educació privada i un sistema educatiu on només la gent de diners puga accedir a l'ensenyament superior.
Una perla del ministre Wert, als marroquins no pot espanyolitzar-los?

Siga el que siga només haurem de seguir observant com es va desenvolupant el programa personalitzat de Wert, si funciona amb èxit tal volta es puga exportar el model a altres països com Grècia, els quals ja no se senten europeus.





dimecres, 19 de setembre del 2012

Els reis "magos"envien la carta en setembre

Juan Carlos I "el inestable" ha enviat una carta a tots els españols, be, realment la carta li l'haurà escrit algú, però ell posa la seua cara de moneda, eixa cara tan de rei que te ell, per a erigirse com el super-glue que mantindrà la unitat d'Espanya.
Heroe!


L'amant dels safaris ens diu que, davant la crisi que estem patint " lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. No son estos tiempos buenos para escudriñar en las esencias ni para debatir si son galgos o podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia. Son, por el contrario, los más adecuados para la acción decidida y conjunta de la sociedad, a todos los niveles, en defensa del modelo democrático y social que entre todos hemos elegido."


Una quimera és quelcom impossible... es una quimera demanar el dret a decidir dels ciutadans?
També és una quimera això de fer referèndums sobre les mesures que afecten als seus drets més bàsics, com les retallades, que s'estàn aplicant sense eixir en cap programa electoral.

Perqué el model democràtic i social no l'hem elegit tots, està plé d'injerències, començant per la del mateix monarca (no era una titella que servia per fer fotos, sopars i inaoguracions i que mantenia la boca tancada?) i seguint pel rastre de corrupteles, manipulacions mediàtiques i l'orgía bipartidista que fa lleis electorals a mesura.

Però seguim amb les disertacions del equip de redacció de la casa Royal


La segunda es que, desde la unión y la concordia, hemos de recuperar y reforzar los valores que han destacado en las mejores etapas de nuestra compleja historia y que brillaron en particular en nuestra Transición Democrática: el trabajo, el esfuerzo, el mérito, la generosidad, el diálogo, el imperativo ético, el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, la renuncia a la verdad en exclusiva.


El "brillo" de la trancisió va ser l'espectacular exercici de restaurar la monarquía i fer de la figura més antidemocràtica del estat el garant de la democràcia, va ser la renúncia al referèndum sobre el model d'estat. La renúncia a la veritat absoluta de la que parla són les nombroses injerències del aparell franquista (amb l'exèrcit a l'aguait) per assegurar que les coses no s'en eixiren de mare.

Les dues úniques consultes que s'han fet han estat acompanyades de vergonyoses campanyes institucionals a favor del "SI". En el cas de la constitució europea, els partidaris del no ja advertíen del rumb que estava prenent europa.
Ací varem votar que si com a imbècils... "
-"ès algo d'europa?? segur que cobrem subvencions! hurra!"
El que no sabien es que no era una constitució per repartir subvencions, sinó per a engrosar la vaca que duien vint anys alimentant. La constitució neoliberal europea no va poder ser, però el IV Reich de Merkel va maniobrar ràpidament per inclòure l'objectiu de dèficit en la nostra constitució.

Que va dir el Rei quan la reforma constitucional va posar als inversors per damunt dels drets de tots els seus súbdits ?
Un rei de de veres, d'eixos de "capa y espada", haguera actuat en plan noble sanguinari, desembainant l'espasa i anant a tallar caps per ahi amb la duquesa de Alba per salvaguardar als seus interessos.
Però el més probable és que estaguera de safari fentse copes amb inversors d'algún lloc, podría protagonitzar un film, "Playboy a los setenta", on protagonitzaría memorables jolgorios i divertides caigudes que faríen les delícies de grans i menuts.

Perque no sabem on ni quan te pensat el rei fer gala del "esfuerzo, mérito, generosidad, diálogo, imperativo ético" i la millor de totes "el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general".
De quin esforç parla? del de tots els qui treballen per a ell?
Mèrit? El de ser fill de son pare i haver-se desfet del primogènit?
Generositat? La dels qui li paguem un salari d'escandalo i li mantenim tots els palauets?



Amb aquesta carta, que ha reproduït amb alegría el càrtel mediàtic del regne, Juanca trau a relluír el mite forjat a tinta i antena del Juancarlos del 23-F, vetllant per la unitat de la grande y libre. És significatiu el pes i connotacions que li donen a la carta l'ABC i la Razón, "Aldabonazo contra el independentismo". Però la mateixa carta reial, ambigua com de costúm, també es pot interpretar com un "aldabonazo" a la seua ànsia per vendre periòdics a la meseta. Sense portades com les de la Razón, ABC, o la inestimable presència del grup intereconomía, és molt probable que no haguera hi hagut més d'un milió de persones al 11 de setembre, perque en definitiva la "división" no ve només d'un costat.

dijous, 13 de setembre del 2012

El PIB de Chipre

La Caspa mediàtica s'ha posat les botes amb la demostració de força de l'independentisme català, i aprofiten per a fer l'enèsima campanya anticatalanista, que tants diaris ven a la metòpoli imperial.
Si us fixeu amb l'anunci de baix voreu els que els fa falta a estos.
El titolar és magnífic, els catalans tindràn la renta de Xipre, aquella subdesenvolupada i conflictiva illa del mediterrani. És un comentari magnífic per a les barres de bar i les cues de verdurería, però un parell de recerques a google deixen en ridícul a la redacció del ABC.
Anem per parts, en primer lloc la referència a Xipre és com el "España no es uganda" de Rajoy. El PIB per càpita  de Xipre al 2011 era de 20.600 euros, mentre el d'Espanya era de 23.300 euros. No estàn gaire lluny no? 

Ara mirem quin és el PIB de Catalunya; 27.430 euros per càpita, molt superior al PIB de Xipre i d'Espanya. Per art de "birlibirloque" perdríen més de 6.000 euros del PIB?? Qui tindría la renta xipriota si Catalunya i Euskal Herría s'en eixiren del estat Espanyol? 
Font; INE i DatosMacro

Si mireu al gràfic voreu que al País Valencià estem per baix de Chipre en ingresos, però afortunadament tenim polítics amb salero que ens convencen que ací anem per davant de tots. 
Cuan diu "lengua" es referix al paladar pa beure orxata i menjar paella, perque això d'enorgullir-se del valencià en castellà... es com si Michael Jackson diguera que està orgullós de ser negre.




dimecres, 8 d’agost del 2012

sPain is different

El franquisme va encunyar una campanya publicitaria que s'ha quedat marcada a foc, i la dreta espanyola no podía ser menys diferent, està impregnada de tradició política, de la pau dels "vencedores y vencidos" al #quesejodan no hi ha tanta distància, la victòria absoluta militar s'ha tornat una victòria absoluta electoral i el control absolut dels mitjans (pregunteu-li a Ana Pastor).
Per fi arriba l'esperat assalt pirata a TVE (tret d'intenne)

I després de la victòria total han vingut les represàlies; han perdut els immigrants sense papers, que ara tindràn que pagar més que si es feren una assegurança privada  i el PP els "anima" a eixir del pais (ja saben el que tenen que fer no..?)

Han perdut els treballadors, els parats, els jubilats, els dependents, els consumidors, els usuàris de la  sanitat i la educació... si no t'afecten és que no vius en el país o t'ha tocat la bonoloto en la vida.
Esperanza endolla lo que li passa per la figa


La constitució espanyola, eixa que ens explicaven que garantia els nostres drets, pareix que la gasten per a torcar-se el cul. Perque es poden xafar impunement el dret a la educació, a la sanitat, a la vivenda, a una vida digna... però si algú toca la propietat privada, els centineles mediàtics salten a apagar el foc, com podem vore en aquesta entrevista del ABC al alcalde de Marinaleda
http://www.abc.es/radio/podcast/20120807/hablamos-alcalde-asaltado-supermercados-para-62411.html

El locutor està consternat, diu que han de búscar altres vies, que això no pot ser... és el que passa quan el sistema es troba amb una respòsta que ataca a la seua base, que posa al descobert els peus de fang amb els que ens està xafant.
Que passaría si tots feren el mateix?? El caos més absolut??
"Periodista" consternat amb el robatòri de carros del mercadona

Les grans superficies porten anys robant i ofegant als productors, explotant als seus treballadors, especulant amb els aliments i gestionant d'una forma pèssima l'alimentació de la societat.

En un moment de l'entrevista, el "periodista" (que pareix que estiga pegant-li un puro més que entrevistant-lo) li diu; "Pero usted ha invitado algún pobre a comer a su casa?"

Ací vejem la mentalitat del guanyador en tot el seu esplendor, "por navidad ponga un pobre en su mesa", la caritat cristiana, que eleva al qui la dona i humilia a qui la reb, que estarà agraït tota la vida per un plat de calent. Eixa és la bona via, la de cáritas, els "parches" al sistema per a que seguisca funcionant sense trobar-se cap mort en el carrer que enturbie la missa del diumenge.

Aquesta és l'actitud corrècta, i no la d'algún antisistema com Gordillo, que va a l'arrel del problema. Fa uns anys era cèlebre la frase de "no cal donar-los el peix, cal donar-los la canya", amb el paternalisme pròpi dels primermundistes.  Això és el que han estat fent Sanchez Gordillo i la gent de Marinaleda des de fa anys; han prés les terres, han creat cooperatives per a que la feina fóra dels treballadors i no d'uns pocs.... els resultats estàn a la vista de tots.

I ara, quan fa falta menjar i els qui en monopolitzen la distribució prefereixen llançar-ho a les escombreries abans que donar-ho als necessitats, ells han plenat el carret i l'han dut a associacions que es dediquen a donar la cobertura social que l'estat no s'encarrega de fer.

Sería interessant comparar la criminalització que s'ha fet d'aquesta acció, i de Gordillo (com a cap visible), amb la afabilitat amb la que han tractat els mateixos mitjans a lladres com Camps, Matas, Emilio Botín (blanqueig de capitals), Díaz Ferrán (impagaments de més de 20 milions d'euros a la seguretat social..).
Endur-se sense pagar un carret és més perillós que tot l'anterior? Pareix que si, perque tots els lladres de calibre han robat de les arques públiques, i com que són públiques són de tots, no com la propietat privada. Aquest raonament absurd pareix que triomfa com el colacao en els cercles judicials de l'estat espanyol.

La democràcia és govern del poble, ara mateix el govern no esta seguint el programa electoral pel qual el vàren elegir i ha reconegut que no te poder de decisió.
Quin sistema polític té el país on vius?

diumenge, 5 d’agost del 2012

El carrussel corruptivo; partit oferit per Bankiaja


Atencióóóónnn Mariano Rajoy acusado de marcar su huella dactilar sobre el códice calixtino, mientras tanto alonso recorre con el Ferrari las colinas quemadas en llombai, rubalcaba achanta, Rajoy recorta, y la democracia encaja otro gol, Merkel aplaude, Zapatero levanta la ceja y de Guindos da la cuarta cifra distinta de la deuda de Bankia.

Se acerca septiembre, aguirre por la banda, y gallardón nombra de nuevo un marqués fascista. 3 puntos para el iva standard. La policia a lo suyo dando ostias, los locales sin cobrar, y rita erupta el gin tonic. La prensa habla de siria, el griego se arrepiente de no votar a Syriza, y mientras dívar le acaricia el muslo a una traductora de rumano. Rajoy esputa al micrófono mientras Fabra llama gilipollas a alguien y alguien grita yo soy español español español.

Pero que ha pasado? Ramón Cerdá ha publicado nuevo artículo, parece que es roja directa. Costa abre la puerta de la tienda lacoste, Camps le guiña un ojo a dios, y la puerta del hemisfèric se rompe de nuevo mientras ontinyent celebra un certamen nacional de toro embolado. Andrea fabra dice que se jodan todos, pero rectifica, no iba para todos, al parecer montoro será el tecnócrata asignado por la troika y Marx se retuerce en la tumba. Obama se ha esposado a un barrote en Guantánamo para la foto y ahora ha perdido la llave, bush escupe el tabaco de mascar en el rancho, sonrie, y Mas se suma a Andrea pidiendo peajes para toda españa.

Un enfermo en catalunya recibe una colleja al pedir una botella de agua, Cospedal pide a los enfermos que se manifiesten, Monica oltra se prende a lo bonzo y se abraza a Rajoy. Rosa diez acude a una clínica para quitarse el tattoo de la svástica, Toni Cantó muere por séptima vez, Alarte se enreda en una pancarta y cae al suelo, los antidisturbios le hichan a pelotazos.

Viva la república!! Dice Leticia enseñando las tetas, al rey le suena el movil y un elefante cae al suelo en botswana mientras españa pierde otra medalla en london. Tras los aplausos del pp a los recortes bono descubre a saenz de Santamaría follando con rodrigo Rato en una caseta de las juventudes del papa, Rita eructa el gin tonic, Zaplana se queda encerrado en la maquina de rayos uva, y urdangarín descarga un .doc en google.

Dos mineros han cogido a un antidisturbio, este llora, le clavan una cañeta de fueros artificiales por el ano, se disponen a prender la mechaaaa y draghi que niega el rescate. Merkel aplaude a su hermana precavida y a su prima de riesgo, un judio es amontonado cual estiércol en Austwitz, aznar saca la polla de bush de su boca y blair le atiza con la fusta. Los de amanecer dorado son empalados por latin kings, un manifa lanza una pedrada a cayo lara y pide disculpas, un tsunami comunica la playa con blasco Ibáñez, Rita eructa el gintonic.

Hollande le da una chuche a Merkel, Gallardón sale de Altamira, acaba de cruzarse con el oso pepe, y Wert se convierte en lagarto. Iniesta gana un goya por kalisse para todos, chapatorra se aburre con su tweet, y una cámara oculta capta a los componentes de gato al agua pasándose cubitos con la boca con jorge javier. Belén esteban mata a jesulin, sardá emigra a marte y buenafuente de frota fuerte en la ducha el olor a antena 3. Ana pastor habla, llenamos el power de dignidad, fulminan a teresa Fernández y pedro jota trata de poner la voz grave sin éxito. Abc habla del tránsito de venus, españa gana ya a los tres paises que la superaban en nivel de pobreza, el pp aplude en el congro, Rato se corre y le da una bofetada a Santamaría. El cura de la vila pinta otro aparcamiento de minusválidos en la puerta de casa, daniel san captura la mosca con los palillos chinos, rita eructa el gintonic, rus rescata a una persona con capacidad reducida con una cuerda, el 15m monta las tiendas en sol, louis voiton quiebra, emarsa sale a bolsa, Gallardon se golpea en el pecho, aguirre cae a un río misteriosamente atada a un bloque de hormigón, el antidisturbio cicatriza el ano y el minero clava otro cohete, la novia de rita se desenmascara en la sexta borracha y con una polla de plástico en la cabeza, draghi que no compra deuda, y a LovDaSouL se le acaba el tabaco. 'España bebe, España se droga.'

LovDaSouL

dissabte, 4 d’agost del 2012

La polèmica Real? donde esta la polemica?


Donem la benvinguda a un nou col.laborador, LovDaSoul, que s'estrena amb aquesta carta a l'artícle de Ramón Cerdà, el King de les empreses fantasma

Nosotros que sí somos gente agradecida, Ramón, no sabemos en realidad cuan grande es esta oportunidad que nos brinda esta especie de “arrebato facha pero no”, por darnos pie a “posicionarnos pero sí”. Yo diría que quizás unos días no fueron suficiente para que ud. mismo dilucidara el tembleque que sus palabras transmiten.
Foto no retocada de Ramón Cerdà

Muchas gracias por decidir armarse de valor y escribir este artículo, el motivo es también muy simple, es usted un blanco fácil. Me gustaría saber... si su posicionamiento no es ideológico, de que tipo es? Viendo que usted no se quiere mojar en el fascismo latente en sus declaraciones, no es de extrañar que le resulte “excesivamente dura e injustificada” casi cualquier interpretación de casi cualquier cosa, no es que sea que no respeto las opiniones de los demás, pero es que usted tiene alguna? Yo diría que quiere defender al rey, diría que es usted monárquico, y diría que está en contra de la memoria histórica de este país, aunque parece que usted “no tiene arrestos” para hacerlo.

No quiero desglosar este balbuceo fascista poco a poco, pero en algunos casos me resulta inevitable. Al parecer le cree usted ese aura eh..., ese halo indescriptible al rey que trabaja desde la sombra sin gastar un solo euro de dinero publico, pero yo solo pienso que semejante estupidez solo puede venir del tipo de persona capaz de decir que “muchos de los que lo critican están disfrutando de un trabajo en plena época de crisis.” Señor Cerdá, que a usted le den voz para escribir no significa que tengamos que darle las gracias al rey por un trabajo precario, que por otra parte no es un disfrute, es un derecho. Veo que está usted un poco desorientado con todo este tema de la crisis y que quizás los recortes del gobierno hayan hecho mella en su juicio y, por si estuviera en lo cierto, le reitero que el trabajo no debe ser considerado como un privilegio, porque también bien cabe decir que la constitución lo recoge, y no me refiero a la constitución del 31, me refiero a la de después de los golpistas.

Parece también que tiene usted fe en la existencia de un departamento oculto en el seno del país que genera dinero para la casa real, podría ser el instituto Noos, pero no es el caso, el caso es que dice usted que la casa real tiene un presupuesto asignado y que por tanto nada concreto nos ha costado nada concreto, solo la totalidad del presupuesto. Estamos ante un pozo sin fondo del que nadie tiene que responder? Sí? Como la Gürtel? O acaso el dinero público asignado no se gasta si no se gasta la totalidad del mismo de una sola vez? Nótese que he empleado la palabra público a continuación de la palabra dinero, con esto hago referencia a ese dinero que las personas pagan con impuestos y todo eso, no se si estará usted al corriente, seguramente el rey sí, no se preocupe señor Cerdá.
Juanca guanya en l'últim segon gràcies a la peculiar tècnica que ha estat practicant últimament

Quizás usted cree que la gente pone el grito en el cielo por alargar dos años la edad de jubilación, quizás por el tema este que le comento de la mella que los recortes pudieran haber hecho en su juicio, haya olvidado usted comparar un empleo común con el “empleo”, por decir algo, del rey, cuando mientras uno se rompe la cadera de cacería millonaria en Botswana, el otro se la rompe cargando camiones.
Quizás haya olvidado también que el que se la rompe cargando camiones tiene obligatoriamente que pagar impuestos del sueldo que él se gana para que el rey pueda ‘trabajar’, porque ese presupuesto que según usted se le asigna sin costarnos nada, eh, no existe, como la dialéctica de nivel elevado que usted cree emplear, para que me entienda.
 Quizás haya olvidado también que tenemos el salario base más bajo de europa y uno de los impuestos sobre el valor añadido más altos.

Quizás haya olvidado que la gente normal, eh, la que trabaja de verdad si puede, porque gente como usted se encargan de difundir el mensaje de que el trabajo es un privilegio y a pasear la estupidez de su cobarde y titubeante indignación seguramente porque no tenga otra cosa mejor que hacer, eh, esa gente, se manifiesta por un sin fin de motivos como, entre otros, esta impunidad que tiene usted para escribir esta bazofia anémica de información digna del que quiere y no puede, digna del que justificaría el despilfarro valenciano por turismo, sí, el de las traductoras de rumano, del que justificaría los recortes a la mayoría de clase media y baja que le llevarán a la pobreza y que no llevarian al rico, los recortes en la educación para que sea más fácil todavía manipular a gente como han hecho con usted, en la sanidad pública, en la investigación, en todo lo público, los impagos del gobierno a los trabajadores públicos, del que confunde el arte con la tortura de animales, los recortes al funcionariado con la única salida y demás, y lo que es peor, digna del que lo justificaría, o trataría de hacerlo, con pocas luces.

Con la estupidez de comparar el hecho de colgar la bandera republicana en su aniversario, con colgar la americana el 4 de julio, dice usted más de lo que seguramente le gustaría. Seguramente gente como usted ni se de cuenta pero, señor Cerdá, debo decirle que soy yo quien se pregunta a que se debe tanta contradicción. No es usted monárquico, ni republicano, votaría ‘caza no’, pero defiende que el rey cace si es para que algún privilegiado consiga un empleo, le da igual lo que cuelguen del ayuntamiento pero le parece un insulto, le pagamos el presupuesto entero al rey pero no nos cuesta nada, escribe este artículo pero no quiere hacer burla del rey...

La república es historia del país, de éste, no el 4 de julio, eso para empezar. La bandera republicana es historia de este país, no la de estados unidos. Se votó democráticamente en pleno si colgarla o no, con lo cual, díganos Cerdá, es usted también ‘democrático pero no’??

Lanzo este aviso contenido, para que sepa que después de este escrito le apunto como el rey apuntaba a aquel elefante, y que según nuestras impresiones usted parece igual de indefenso. No soy rey, pero tampoco elefante, ahora, pienso que mantener al rey en el mismo puesto de WWF una vez trascendida la cacería a los medios, es como mantenerle a usted escribiendo en un medio de divulgación después de semejante demostración de explícita parcialidad que ni usted reconoce.
Para terminar citaré algo que escuché y es que no todas las opiniones son respetables, es respetable el hecho de opinar, pero una soberana gilipollez no tiene porqué ser respetada en absoluto.

Barrite conmigo, voy en busca de agua.

LovDaSouL

dijous, 19 de juliol del 2012

Rubalcaba i la reforma constitucional

Hui al congrés de diputats, els PPirates donaràn llum verda a les mesures que ells diuen que no els agraden. Una sentència de mort que el temps dirà si és per al govern o per als governats, de moment a Madrid, algúns ha segut previsors, i han punxat les rodes a al pàrquing de la central lechera asturiana, per vore si van a repartir garrot pujats dalt d'una bicicleta.

Els del PP ja han dit que no els agraden les reformes (s'ho tindrem que creure) i el PSOE, diu que les retallades són  una barbaritat, com si amb ells no anàra la cosa, no ens referim només a la pèsima gestió que ha fet de la crisi el socialisme de postal.

Reforma constitucional, solat descàrreques elèctriques al president del govern quan el dèficit es dispara.
El 23 d'agost del any passat (no fa ni un any), ZP va emprendre a presses i corregudes una reforma constitucional, aprofitant el despiste estival i el rodillo parlamentari del PPSOE. La constitució passava a inclòure un "principi d'estabilitat pressupostària" que posava el pagament del deute per damunt dels interessos ciutadans (quan ja se sabia que el deute era impagable).

Traduït en fets és el que està passant ara mateix, que es sacrifiquen la sanitat, l'educació, els treballadors, els aturats i pensionistes (és a dir tots nosaltres), per poder pagar el deute exorbitat que ha contret la imparable maquinària del partit únic.



Rubalcaba i Rajoy es van fer la foto amb Zapatero per escenificar el "consens" i la satisfacció que els produïa una reforma constitucional a la que s'oposàren la resta de formacions. Molts assenyalaren que es tractava d'un autèntic cop d'estat, ja que, sota el pretèxt de l'estabilitat pressupostària, es podíen vulnerar tots els drets que la constitució ens assegurava.

La pregunta és, perqué hòsties van dient que no els agrada fer el que estàn fent o que això és la major vulneració dels nostres drets, si uns i altres han piratejat la constitució per fer possible el desballestament del estat de benestar i la intervenció de les autonomíes?

Que no estàn igual d'empastrats en els xiringuitos de les caixes d'estalvis? Que no tenen enxufats i mercenàris de multinacionals que treballen al servei del capital i no dels ciutadans? Que han fet alguna cosa per eliminar despeses absurdes abans de tocar als més desafavorits?

Qui t'ha fet eixe forat? li diu el mort al degollat.
Sou merda i en merda vos convertireu.

dijous, 12 de juliol del 2012

Senyor Rajoy, vosté és un inútil

I no ho diguem nosaltres, ho reconeix ell mateix quan afirma que no te poder de decisió ni marge de maniobra... però no sabía "lo que hay que hacer"?

Les retallades d'ahir (65.000 milions d'euros) deixen en una anècdota les retallades que ja estem patint en sanitat i educació. Per a fer-nos una idea, el rescat grec (que ha esclavitzat el país per pagar als inversors) suposa un 2% del PIB, el nostre rescat ronda un 5%...

I els parlamentaris de la clec, acustumats a aplaudir quan parla el líder, aplaudíen cadascuna de les mesures anunciades, amb un entusiasme compartit per la patronal (sera que la reforma laboral els compensa lo del IVA). 

D'entre les anunciades podem destacar la reducció del 30 dels concejals "per trams de població", que es suma a la idea de fusionar ajuntaments i eliminar els "serveis duplicats que ofereixen". 
Al darrere d'aquest estalvi s'amaga un atac dirècte a la sobirania (be, com a la resta d'estalvis que proposa esta gentola). Per una banda la desaparició de concejals  comportaria la desaparició de la diversitat d'opinions als ajuntaments de les poblacions xicotetes, reforçant encara més el bipartidisme (i el sistema "partitocràtic" que imposa les directrius des de dalt i no des d'una reflexió local).
En comptes de netejar de ganduls i tècnics quatre-mil-cincents-euristes les administracions locals, el que faràn serà allunyar encara més la política dels ciutadans i privatitzar serveis. Ara la política estatal la marca Bruseles, la autonòmica Madrid i la local el poble del costat. Totes les polítiques impopulars responen a la "obediència debuda" i la gravetat de la situació. 

Rajoy de fet, ha muntat un número musical que representarà a tots els municipis de més de 10.000 habitants del estat español; ací en teniu un fragment.


Rajoy va triar un mal dia, els miners acabaven d'arribar a Madrid i molta gent va eixir a rebre'ls com a herois, malgrat l'esforç que han fet per criminalitzar la seva lluita i l'estat de setge en el que es troba la conca minera d'Asturies.
La gent va rebre als qui havien tallat carreteres i s'havien enfrontat amb tanta força als antidisturbis. Apología de la ressistència al cor de la capital i càrregues policials (s'acabaven de quedar sense paga extra i per algún lloc s'han de desfogar).

Ací teniu l'únic que impedia al poble defenestrar la política del saqueig,

Pagarem més per menys, mentre ens recorden que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Però arribarà el moment de recordar-los que estàn legislant per damunt de les seues possibilitats (la nostra paciència), i el dia que 100.000 persones intenten entrar al parlament per parar-los els peus, no tindràn gas suficient per ofegar-nos a tots.


dilluns, 9 de juliol del 2012

La espiral estiuenca

La espiral reformista i socioeconòmica ens ha deixat sense paraules, us deixem amb algunes de les notícies destacades del darrer mes;


Però la F1 no és res comparat amb el volum de negòci que ens duria açò;
Volem un eurovegas en València!


dilluns, 11 de juny del 2012

Eurodeute 2012, Podemos?

El nacionalisme banal  inunda el país cada vegada que juga un torneig la selecció, i ara més que mai. Serà casualitat que anunciaren el rescat al mateix temps que inauguraven l'Eurocopa?


Malgrat l'anunci de Coca-cola, que ens convida a oblidar la crisi i disfrutar del futbol, les orelles de Marianico xiulaven de mala manera cada vegada que eixia a la retransmissió. Allà estava Rajoy, amb els paràsits reials, pegant salts i abraçant-se per la pressió que els lleva de damunt "la Roja".

Als brillants redactors de la premsa cavernària els ha faltat l'aire per barrejar velocitat i cansalada i s'han afanyat a establir un paral·lelisme entre la remontada i el rescat: "al loro! que no estamos tan mal".


"Reacció", "guanyar crèdit", adobat amb anuncis de vi i viagra, molt taurins ells.


El BCE ha anunciat que descomptarà 1.000 euros del deute per cada gol que clave la selecció.

No sabem si parlen del furbol o d'economia, estos també estan en la "Champions league"

Recomanem els deu Hits de Maranico el corto que han recopilat al diari ARA:  prepareu-vos que ens en donarà per a fer un llibre.

divendres, 8 de juny del 2012

El Consell es rearma després de la immolació del taliban Vivancos

Des de que la setmana passada s’immolara el Taliban de Conselleria en la nostra ciutat de fills de frares, el tema ha fet córrer rius de tinta en les redaccions dels diversos periòdics de la terreta. L’integrista radical Mariano Vivancos va alçar tanta polseguera que encara es poden sentir els efectes de l’explosió als corredors de la Generalitat.


Després que el Consell realitzara l’última estocada al moribund cadell de l’Opus Dei, una de les primeres reaccions a la seua destitució la protagonitzà l’irritat sector cristià del PP, pel qual Vivancos s’havia fet un home dret i fet a base de mamar la sangre de Cristo baix la sotana del senyor Cotino.


L’Obscur crea escola, observeu en aquesta notícia com els del Levante recorren al sutil sarcasme:
- “El cese, (...) cayó como una bomba en el PP, sobretodo en el sector cristiano, donde estaba ubicado Vivancos”.
- “Además de considerarse un torpedo en la línea de flotació al sector cristiano”.


Com explica el Levante, Vivancos no era cap pipiolo que acabara d’arribar a l’administració del PP, sinó que era un dels homes de confiança de Cotino (actual president de les Corts) que ja amb Zaplana i Camps va ocupar càrrecs d’importància com a assessor i gestor en diverses conselleries, i a l’hora d’elaborar programes electorals. És per això que des de l’últim congrés del PP valencià, i ara amb aquest nou moviment de fitxes, sembla que estem assistint a una reestructuració interna del Consell, una lluita fraticida entre les diverses famílies populars, un autèntic rearmament de la Generalitat per intentar maquillar la seua cara de rància i apaivagar l’excés de fachonería que havia caracteritzat l’etapa del Beato Camps.


El passat dilluns Serafín Castellano, seguint ordres d’Alberto Fabra, convocava d'urgència la plana major del Consell, que es reuniria a presses i corregudes amb uns objectius ben precisos:
“unificar el mensaje del partido y de la Generalitat, y evitar situacions como la generada por el ya exalto cargo de la Conselleria d’Educació”.
“hacer ver al segundo escalón de la administración que el partido se la juega y que es necesario evitar resbalones que puedan hacer que la marca PP sea mal vista por la ciudadanía”.


Sembla ser que lluny quedaren aquells anys d’impunitat pepera, aquella època daurada en què personatges tan entranyables com Alfonso Rus podien proferir insults a viva veu. El PP valencià ja no veu les coses tan fàcils, i tan prompte com sona la flauta planten orelles per corregir el seu discurs i veure la manera d’aferrar-se a un govern que cada vegada més trontolla de la millor manera que pot.

dijous, 7 de juny del 2012

Rafael Blasco busca un telèfon públic

El Camalleó de la Ribera ha aparegut a la portada del Levante trucant des d'una cabina telefònica!



Per què un senyor amb tanta categoria truca des d'una cabina telefònica?
Estes imatges ens recorden a les d'una sèrie que retratava els bajos fondos de Baltimore. Ací la teniu:

El superconseller protagonitza una sèrie de culte.

Un polític de prestigi fa mans i mànigues per desfer-se de les persecucions d'una de les poques unitats de policia que no es dedica a repartir garrot entre la ciutadania. És possible que estiguera intentant tindre una de les converses tan interessants i lucratives com les que veiem reproduides en aquest article del diari "información". D'entre les escoltes policials hi ha el ja cèlebre "priorizemos lo nuestro antes que lo de los negratas" o els plans per violar a una diputada de Compromís que tenien Tauroni i un advocat de la trama.

Avarícia, racisme i violència de gènere entre els qui dominaven la conselleria de Solidaritat, res d'estranyar però si veiem la trajectòria d'aquest animal polític (una autèntica bèstia parda de la política regional) que és Don Rafael Blasco. Pel que hem pogut saber, Tauroni i la resta d'aprofitats que rodejaven a Blasco, ja fa temps que li feien la cort, i l'han seguit en plan comparsa, muntant xiringuitos a la porta de les conselleries per on passava el camaleón.

Blasco clava mà a una conselleria en la seua època de socialiste

Blasco és la màxima representació del cèlebre "estos son mis principios, si no le gustan tengo otros" de Groucho Marx. Des dels seus inicis al FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic), va botar al PSPV quan va veure d'on bufava el vent i va ser conseller amb Lerma fins que es va destapar una requalificació de terrenys a Calp i fou destituït.

Després del fallit intent de crear un partit nacionalista que agrupara blaveros i catalanistes, Blasco recorre un altre tram de l'arc parlamentari i entra de nou al govern valencià de la mà de Zaplana, l'empastrador intocable.

El recorregut de Blasco però, no s'ha limitat a canviar de jaqueta segons qui ostentara el poder, també ha fet un periple per diverses conselleries: Obres Públiques, Sanitat, Territori i Habitatge...

Dios los crea y ellos se juntan

A Blasco li devem la polèmica Llei Valenciana d'Urbanisme del 2005, que va rebre crítiques de la Unió Europea i feia possible la proliferació de PAI's i pelotasos urbanístics (ara pareix que ningú sap perquè va rebentar la bombolla inmobiliària...). Blasco va recordar els seus temps de revolucionari i va fer una llei que posava per davant de l'interés privat un interés col·lectiu: el dret a l'habitatge.
Sobre el paper és una gran idea, però la facilitat amb què els constructors untaven els ajuntaments, feia que les urbanitzacions residencials passaren a ser "interés públic". Això obligava als propietaris a urbanitzar o vendre els terrenys (com si anaren a fer un hospital o una carretera). Allò va ser pitjor que una plaga de conills.
Quantes empastrades s'han fet al caliu d'aquesta llei? I amb les que fera quan era conseller socialista?

Blasco en posició de cagar en pena.

D'una cosa estem segurs, en cas que triomfara la revolució dels indignats o sofrirem una invasió interplanetària, Rafel Blasco trobaria la manera de tindre un paper important en la forma de govern que poguera resultar. Blasco no és de ningun partit, la seua ideologia és el poder, i les sucoses prebendes que se'n deriven.


divendres, 1 de juny del 2012

Vivancos IV, la demagògia al poder.


El passat dimarts 29 de maig els assistents a la Sala Gomis d’Ontinyent van poder gaudir de la implacable oratòria de Mariano Vivancos, el ja exdirector general de l’Agència Valenciana i Prospectiva de la Conselleria d’Educació, tot un as en la màniga que ens tenien preparats els assessors de la Generalitat per seduir l’auditori ontinyentí.


Com bé sabeu, l’acte en el qual participava aquest personatge formava part de la campanya “Responem” de la Generalitat, un autèntic tour pepero per desenes de pobles i ciutats del País Valencià amb el qual alguns talibans com este santet han tractat durant les últimes setmanes d’alliçonar, encara més, els seus fidels més acèrrims sobre la necessitat d’acceptar les retallades i altres mesures que el Consell i el govern de Rajoy estan duent a terme amb l’excusa de la crisi.

L’estratègia dels populars per a aquesta campanya era fàcil: “Anem pels pobles, toquem als peperos per telèfono a que vinguen a plenar la sala, els fem una xarraeta com si foren tontos i si això muntem una paella. Si ix algun tocapilotes diem que moatros no tenim culpa de res, la culpa de tot la té Zapatero”En poques paraules el que porten fent durant anys amb les peperomanis, presentacions de projectes i informatius de Canal 9. El que no sabien és que la cosa se’ls podria complicar en el rigorós directe ontinyentí, i que si se'ls ha complicat! El nostre amic Vivancos ha sigut un autèntic kamikaze! S’ha immolat ell soletes per la glòria de Cotino!

Els que no poguérem acudir a tan memorable cita podem encara delectar-nos de les bones arts del senyor Vivancos (no confondre amb el de la peli del Woyming) gràcies al canal Anmorsigol. En els diversos vídeos que hi ha penjats les perles de l’exdirector es compten a grapats!


Analitzant el seu discurs el primer que no sorprèn és el seu tracte infantil als assistents. Paradigmàtic del que estem dient resulta l’inici de la seua intervenció (vídeo 4/4, minut0:40): “el gobierno valenciano está haciendo una labor didáctica en relación a todas la medidas importantes de ajuste que se han adoptado en los ultimos meses”. Excel·lent! L’exdirector enceta la seua classe magistral situant el govern valencià, i indirectament a ell mateix, com a “professor” davant d’un públic “alumne” al qual pretén instruir: “labor didáctica”. La poca vergonya de dir açò un alt càrrec d’un dels governs rapinyaires i incompetents que ens han portat a la ruïna, i que ara es creu amb la virtut d’anar donant lliçons de com s’han de fer les coses, s’exemplifica amb el somriure burlesc que se li dibuixa a la cara mentre s’espolsa aquestes paraules.
La intervenció continua fins que algunes rialles l’interrompen: “el punto de partida todos lo conocemos, han sido 8 años de gobiernos irresponsables que nos han llevado a una situación catastrófica a nivel nacional”. Argument número 1: “Zapatero és el dimoni, la Generalitat semos el Santo Job”. S'enrecordeu de Camps?




Tot i la indignació d’un dels assistents, que sembla veure’s obligat moralment a deixar la sala, l’exdirector continua tractant com a “monyicots” als que s’hi queden, i diu: la Comunidad Valenciana es como una familia que ha tenido en los últimos tiempos una merma muy considerable de ingresos”. I continua: “vamos a poder ver en breve los resultados de ese esfuerço col·lectivo que estamos reclamando”. De categoria, però si els resultats de tot plegat ja els estem veient: la prima de risc pels aires, l’estat espanyol a punt de ser intervingut, una de les comunitats més endeutades, amb més atur… Bancaixa? Bankia? Qui ha dit Bankia? “Ese no es el tema del debate” “respon” Vivancos.

Les respostes del “Responem” són totes per exculpar el govern de la Generalitat; les intervencions dels assistents tocacollons són demagògia, discurs ideològic. Un alumne d’ESO (vegeu el vídeo 1/4) li pega un autèntic repàs argumental sobre, entre d’altres, la situació precària de l’educació pública a causa del malbaratament dels nostres diners i el tio li contesta que els grans esdeveniments no han costat ni el 0% de les inversions de la Generalitat. Veges tu d’on ha eixit tot el deute i tots els sobrecostos! Lina Insa només s’enrecorda del paper del vàter...


Com es pot veure si per Vivancos fóra eliminaria l’escola pública:
“Digo yo que tan pública es la concertada como la pública”. És ací quan li agafa el calentón i sense poder evitar-ho solta el masclet que políticament el rebenta: "frenamos a algunos talibanes que estan en algunos centros introduciendo una ideología que no es la que queremos para nuestros hijos". (4/4, minut 5).

Després de tot açò però, ara sí que han sigut hàbils els assessors de la Generalitat, abans que el tema se'ls anara de les mans el Consell ha destituit a aquest impresentable que presumeix d'una alta formació precisament en el moment en què es veu incapaç de respondre a un treballador mileurista que li pregunta perquè no retallen els sous i luxes dels polítics (vegeu d'on ix este figura). Poc tardaran a enxufar-lo en alguna empresa privada d'algun amiguet. I encara tindran la cara de dir que actuen amb contundència contra els actes de terrorisme.

En pròximes edicions, més canya al mono. La Generalitat és una mina.