dimecres, 30 de novembre del 2011

L'Ontinyent prostituït (1era part)

Si el passat hivern LoClar es presentava al premi Pulitzer amb el reportatge sobre el cognom Onteniente, enguany ho farà amb altre gran treball: la recerca, anàlisi i revelació d’un dels tabús més desconeguts de la societat ontinyentina, la prostitució.
Els reporters de LoClar han descobert recentment que a Internet hi ha pàgines on s’ofereixen serveis sexuals i, mira per a on, han buscat si podrien trobar-ne a Ontinyent...


Pel que hem pogut saber, l’eufòria despresa després de les ereccions generals ha posat als cadells peperos ben calentorros i els instints luxuriosos els inclinen obertament als delits carnals. Com que quan el pardal s’empina s’acaba la doctrina, en la redacció de LoClar, s’han posat a mirar pàgines guarres i ara, com si d’un catàleg es tractara, et deixen en els quioscos tota la informació necessària per aconseguir les "dones" que exclamava Rus, sobretot després que l’abastiment de xampany als supermercats haja quedat completament exhaurit. Pels corredors de la redacció es comenta que bona part dels litres de cava de Requena –mai mos beurém cava catalá!- es consumiren a l’ajuntament de València i la següent tongada ja la tenen reservada per quan es dicte l’ordre d’enderroc del Cabanyal (bé, també diuen que es veien corredisses de falleres procedents del Majestic pel despatx de l’alcaldessa, cosa poc probable...).


Després de l’orgasme del diumenge d’ereccions, l’ofici més antic del món ha pres rellevància i a Ontinyent es mereix la portada del periòdic més seriós de la localitat, que fora de sensacionalismes aborda el tema amb claredat. És per això que il·lustra en la portada les diverses facetes d’un Ontinyent prostituït:


-         A la part de dalt, l’equip d’emboladors que protegirà el mobiliari urbà i les persones de les punxades de tots els cornuts i cornudes haguts i per haver.
-         A la dreta els motius d’esta embranzida de deler pel sexe (lletres i imatge parlen per sí soles)
-         I en la foto de portada, alló que diuen de “se’ns corren damunt i els diaris diuen que plou” (mireu si va fluid Lo Clariano!)

Tot plegat, pareix que als de LoClar se’ls haja oblidat amb què omplia l’horari nocturn la seua televisió germana loba MK Localia, on la pornografia i els anuncis de prostitució i trobades amoroses han corregut durant anys per la pantalla.

I és que com bé diu una dita mallorquina, quan el cap d’abaix s’engalaverna, el de dalt no governa. Mostres de mitjans de comunicació i grans governants puteros en tenim per donar i vendre:

Qui no recorda les històries de l’entranyable Berlusconi? I què direm dels seus canals de televisió de qualitat?
I quants no han volgut ser emperadors Silvios en la nostra terreta de xoriços i llonganisses??
Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiih!!

Què direm del Canal Ou i el seu ex-secretari general Vicente Sanz, el Joganer? 
Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiihhhhhhhhhhhhhh!!

I què en dieu dels hotels de luxe per a traductores romaneses dels nostres amics d’Emarsa? Parlaven també valencinglish o només francés i grec??
Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiihhhhhhhhhhhhhh!!

En fi, massa per a la carabassa, pròximament més fogassa...



dilluns, 21 de novembre del 2011

El que el lector vota, va a missa!

La votació ha estat molt més renyida que no pas les eleccions així que hem decidit desempatar amb els vots dels 34 milions de votants, en uns comicis on el sofà s'ha plantat com la segona força política del país (amb més de 9.000.000 milions de persones que no s'alçaren)...
La decisió presa pel lectorat a la pregunta "Com t'agraden els xoriços" ha estat: si porten càrrec públic millor...

A la sidra són deliciosos.

Als qui havien votat l'opció "em repeteixen, estic fins als nassos", podem avançar-los que si no volien caldo, ara tindran quatre tasses ben plenes, i que passat el vendaval, no es descarta que tornen a coronar al rei del levante feliz després de les seves aventures judicials (que ben segur s'arreglen ara que el vent va tot de cara).
Perquè no hem d'oblidar que l'actual president del govern va dir que sempre està al costat, darrere, davant o qui sap si inclús orbitant en Paco Camps, el rei Sol.

dijous, 17 de novembre del 2011

Alfonso Rus ja celebra la victòria del PP

Alfonso Rus ha anunciat aquesta setmana la seva intenció de celebrar el tsunami azul del 20N amb "dones i xampany" (el que a Italia es diu festa "bunga bunga").

Alfonso Rus celebrant la seua reelecció com alcalde de Xàtiva fa uns mesos.


















Les polèmiques declaracions han provocat una onada de crítiques des del passat dimarts, un grup de dones  que no compartien la ilusió de passar una vetlada triomfal bevent xampany amb Rus, organitza pires de sostenidors a la porta del ajuntament de Xàtiva.
Alfonso Rus, com sempre, ha matitzat posteriorment les declaracions afirmant que es referia al ball de les ames de casa de Benigànim, que sempre que guanya unes eleccions  li preparen una vetllada amb cucanyes coca d'almela i un bingo.El moment estelar de la nit és un bingo especial, en el qual la guanyadora ix a cantar el karaoke amb Alfonso Rus (que rememora els seus dies de showman orquestril).

Rus en un moment de la cançó "Soy un truhan soy un señor" de Julio Iglesias.

L'obscur s'ha posat en contacte amb ADENA-WWF per informar-los del avistament d'un "macho ibérico" de pura cepa, una espècie en perill d'extinció que ha suscitat recentment l'interés dels ecologistes. Ens han comunicat que ja el tenien censat i que de fet estàn estudiant el seu ADN per introduir-lo en un programa de fertilització invitro que repoble la costa mediterrània i acabe amb la plaga de metrosexuals que està assolant la conca mediterrània.

dilluns, 14 de novembre del 2011

Crema antiarrugues Gonzalez Pond's

Si tot segueix així d'ací poc el nostre amic Esteban Gonzalez Pond's es convertirà en portaveu, ministre o alguna cosa semblant. Serà un privilegi per a tots els valencians haver presenciat (gràcies a canal Ou) l'ascensió fulgurant d'un caradura de tal calibre, que de ben segur que ens deixarà frases mítiques per a la posteritat.

És un humanista, un liberal de pedra picada que de no ser polític estaria fent surf a la costa californiana.

Li hem pegat una ullada al programa electoral del PP per veure el tipus de canvis que proposen. A primera vista són tot bones intencions i plans infalibles (mera que els tenien calladets eh! això és sentit d'estat!). Mirant la part dedicada a educació ens hem topat amb aquest propòsit d'any nou dels Populars:


A hores d'ara, ignorem si la RAE ha editat un altre diccionari on canvien substancialment les definicions de "Respeto", "independencia" o "Interferencias" o si realment el PP de València és un ent autònom vingut d'una gal·làxia llunyana per saquejar el planeta, perquè situacions com la de la dimissió de Román de la Calle per la retirada d'una exposició de fotos o la prohibició d'actuacions de Xavi Castillo en més d'un feu local, plantegen un savoir faire molt distint del que prodiguen (i de fet tenen un bon currículum).

Del tema educatiu però, hi ha un altre punt al seu programa que tracta de dissipar els "sambenitos" que, diuen, els han penjat. El punt és el següent:


Aquest punt, l'onzé de la llista (recordem que el primer era l'eliminació del partidisme en la cultura...) és dret bàsic, innegociable, que no hauria d'estar a cap programa. Però de nou ens topem amb una realitat distinta a les bones intencions, veient els llocs on estan duent a terme les seues polítiques: a Madrid per exemple hi ha una estratègia de foment de l'educació concertada que és analitzada per una professora de sociologia de la educació de la Complutense de Madrid en un article al País o també podem vore directament a Lucía Figar, consellera d'Educació de la Comunitat de Madrid, on explica el que està fent amb l'educació madrilenya a un congrés de quicos italians.

El panorama és sumament obscur, però per donar-vos un poc d'optimisme (i veieu que estarem en bones mans), vos deixem amb algunes frases cèlebres d'Esteban Gonzalez Pond's, que passarà als anals de la història al costat de grans oradors com Winston, Adolf o Chiquito de la Calzada:
" Yo creo que Camps es claramente inocente ". (19.09.11) 
" Si bien hoy ha sido el límite de velocidad, mañana podría apagar la luz a las diez de la noche, limitar el consumo de carne, u obligarnos a vivir dos familias por casa....son unas  medidas soviéticas"
"Si me hubiera tocado vivir en 1212"no habría mirado la batalla [de las Navas de Tolosa] desde la grada sino que habría luchado en ella hasta quizá dar allí la vida. Habría sido un español de mi tiempo, tan honesto y entregado como procuro serlo del presente y ¿quién no?"( 15/10/10 )
I per acabar, una cosa que sabem que molts de vosaltres farieu:
 " Me tatuaría a Rajoy en la mano"( El País.21.11.10 ) ( 25.02.11 )  

diumenge, 13 de novembre del 2011

Lo BOO: Boletín Ofisial d'Ontinyente

Estrenem la secció del BOO, lo Boletín Ofisial d'Ontinyente, on Lo noi de la Sacarina, assidu lector de la secció de notícies del web de l'ajuntament (una autèntica mina plena de diamants en brut), rebusca perles dins aquest espai d'autobombo, on els polítics juguen ser periodistes, redactant notícies per vore si alguna es cola en el noble l'art del Ctrl+C, Ctrl+V periodístic.

Estrenem la secció amb aquesta imatge:

Micros i càmeres que fotografien altres càmeres, fins i tot pareix que Filiberto fa de reporter!

Menuda sensació d'expectació mediàtica a la Fira Gastronòmica, un brot de salmonela? braves amb E-coli?...
No! És l'alcalde presentant la fira, en una "notícia" on l'alcalde remarca l'impuls econòmic i turístic i es destaca la presència de polítics de la contornà (de picaetes és rar que se'n perden una). Al final afegeix algunes dades dels horaris de la fira... i és que l'autèntica notícia es troba al mateix web un dia abans... i aquesta era un refregit d'autobombo on no se sap ben bé el que es promou.


També està molt bé aquesta notícia, que va colar a la premsa  la grandiloqüent cita de Kennedy (la manida no et preguntes que pot fer el teu país per tu, sinó que pots fer tu pel teu país)... tot resseguit amb una col·lecció de les més intenses i emotives parts del discurs per la unitat de la pàtria.

Rodríguez en un dels moments àlgids del discurs, no sabem qui collons és el que l'interromp.

En properes aparicions i discursos grandiloqüents no descartem que en un futur proper ens sorprenga amb perles com "Ich bin ein Ontinyentí" (Soc un berlinés) o "deu ser possible que tot ontinyentí puga disfrutar dels privilegis de ser ontinyentí sense importar el barri del que vinga".

Sí, han passat els 100 dies de gràcia, i des de la nostra publicació estarem amatents a totes aquelles notícies que seguisquen amb els mals usos als quals ens tenien acostumats de l'agència de premsa municipal. Encara els queda molt per aplegar al nivell autobombístic dels seus predecessors, però ací ens encanten les notícies sobre presentacions i esdeveniments on, en comptes de vore's les instal·lacions o una imatge representativa de l'esdeveniment en qüestió, només es veuen polítics fent-se la foto.

dijous, 10 de novembre del 2011

Ante viento y marea! Bipartidisme!

La casta està en plena cursa, al bombardeig habitual es suma l'esforç sobrehumà de tornar-se omnipresents i omnipotents (resulta que tenien les solucions i les idees més brillants guardades per a la campanya). Van de gira com els Rolling Stones, aclamats per multituds extasiades de vore'ls en carn i osos.

Però algú els escolta? Són tot castells en l'aire; ilusió, confiança i demés retòrica de film Disney, polèmiques sobredimensionades que tracten d'ocultar que el 90% dels programes el.lectorals d'aquestos partits són idèntics i mantenen la ruta del neoliberalisme per la que amb tanta alegría passeja europa.

Els mateixos que ara es plantejen com dos opcions oposades, amb retrets i discussions de parvulari, són els que fa uns mesos reformaren la constitució (eixa que era tan complicada de tocar) a toc de trompeta i sense consultar la reforma del text amb els afectats, en una clara violació de la nostra sobirania.

El panorama del era per guardar-lo a la video-teca per vore'l els diumenges passats per aigua; 
D'una banda Rubalcaba, advertint del futur de Mad Max que espera a la sanitat pública. Pareix ser que fa uns mesos se li va apareixer Pablo Iglesias en un somni i li  va mostrar el futur marianesc i la senda de la socialdemocràcia. La pantomima de les primàries té una explicació; Chacón va afirmar recentment en una entrevista concedida a L'obscur, que Rubalcaba es va presentar a la moncloa vestit com Moisés amb una barba com la de Karl Marx i el programa el.lectoral picat en pedra, ara molts podem entendre les llàgrimes de la ministra. Després de vuit anys menjant de la mà dels mercats financers, pactant a la nova constitució reformes ben obscures ara ho volen arreglar amb un volantí.

A l'altre costat tenim a Rajoy, una altra jove promesa de la política que de ministre d'Aznar ja va demostrar el seu sentit del humor dient que lo del prestige eran "unas galletitas" (ell si que pareix el monstruo de las galletas) i que després de 8 anys liderant l'oposició va ser incapaç d'eixirse'n del guió que duia escrit, de fet no podia dir més de 4 paraules sense mirar la taula (tants diners que es gasten a la campanya i no li posen un telepromter!). Això si, pel discurs que duia, parlant de la seua consideració pels treballadors i els drets socials en alguns moments pareixía que Rajoy havia tingut la mateixa aparició que Rubalcaba.

I l'endemà la batalla per les molles a "59 segundos", això si, la mostra del pluralisme polític es limitava a un tercer partit d'àmbit estatal i alguns perifèrics (per a que es se senten representats i no els pegue per separarse)... això i uns videos recalentats del grup mixte... 

Gaudiu de la ilusió de la festa de la democràcia! 
El poder de decidir quin paper tires a les urnes cada 4 anys!