dijous, 29 de març del 2012

Vaga general!

Hui és el dia de la vaga, a l'espera de saber com queda, us deixem alguns cartells motivacionals que ha fet la patronal per fer fracassar la vaga. 






Pàjaros!!! las ratas del aire!!

dimecres, 28 de març del 2012

Jornada de reflexió

Estem en una jornada de reflexió, prèvia a l'exercici d'un dret democràtic aconseguit amb la sang dels qui feien vaga quan era il·legal. La situació ha canviat molt, pareix que els sindicats ara són el dimoni, gàngsters de pancarta i xiulet. S'ha arribat a dir que es forren a costa dels treballadors...

Si fóra del PP segur que li donaria l'euro a Càritas.
La situació és prou absurda: la patronal (els qui realment s'omplin les butxaques a costa dels treballadors) ha llançat els treballadors damunt dels sindicats gràcies a mitjans com Intereconomia, la Razón i cia (i això qui ho paga??). 

Els experts asseguren que la reforma destruirà llocs de feina. És fàcil:
 a major productivitat fa falta menys gent per fer la mateixa feina.
Tampoc s'ha quedat curt el govern en el llavat de cara de la reforma, el ministeri de treball ha pagat un vídeo propagandístic on apareixen les mil meravelles de la reforma. Entre els hilarants lemes que apareixen impresos a la pantalla en trobem un que resa "+derechos"... Derecho? sí, el de pernada que li han donat a la patronal amb la reforma: eliminar convenis col·lectius, acomiadaments arbitraris (a telecinco treien l'altre dia gent que havien tirat al carrer perquè havia tingut una operació i coses semblants). 

Florentino sí que paga bons jornals (si eres futbolista clar, no si estàs asfaltant una autovia).
Al 20 minutos podreu trobar una recopilació dels arguments d'uns i altres, els del govern són molt curiosos: un d'ells és no "enfadar" a la Unió Europea (que no ens comparen amb els grecs, que nosaltres traguem ben a gust), que suposaria un cost de 1.000 milions d'euros (aquesta és per a posar-la amb els arguments a favor...),  "la última huelga es reciente y fracasó" (gran argument per a no fer-la: no està de moda), i la millor de totes, "los sindicatos no han estado a la altura defendiendo el derecho de los trabajadores", y nosotros hemos aprovechado para desplumaros a todos -els ha faltat afegir-.

Només per allò dels anuncis de Telefónica del 15 M ja mereixeria un monument el César Lagarto este.

Per a una informació més detallada del que suposa la reforma laboral podeu entrar a aquest web.
Demanem a tots els indecisos que s'afegisquen a la vaga, com heu vist això de perdre 1.000 milions en un dia els pica, i ho fariem entre tots sacrificant un poc cadascú.
Cal valorar si paga la pena perdre un dia dignament que passar anys patint aquesta legislació sense saber que haguera passat si el dia 29 s'haguera liat de deveres.
Exemple típic de patriota laboral ("esquirol" per als rojos sindicalistes).

El que decideixen i dissenyen una vintena de pájaros al CEC ja s'ha imposat contra la voluntat de milions, i ara es qüestiona fins i tot el dret a patalejar.


Aprofiteu aquesta vaga, que veient com van estos, pot ser l'última (legal).





dilluns, 26 de març del 2012

El dia 29, a treballar com a Xinos!


Paco Roig anima als seus treballadors a acudir a treballar el dia 29.
Els de la patronal estan a tope amb lo de la reforma, autocars de traductores romaneses van i venen dels despatxos de la CEOE de lo trempats que van amb la reforma laboral que els ha arreglat Marianico (que de corto no te res). Amb el feeling que es porten no sería d'extranyar que revisen fins i tot el dret a vaga, un dret constitucional (que ha passat amb els patriotes constitucionals??).

La patronal, amb les facilitats establertes per la mateixa reforma per la que es fa la vaga, ha iniciat una campanya de pressions, amenaçant amb deixar al carrer als qui hi  participen  (tot i que és un dret, no absentisme laboral). D'entre els cententars d'empreses que estàn coaccionant als treballadors en trobem moltes que estaven presents en la reunió del Consell Empresarial per la Competitivitat, els mateixos amb els que es va reunir el rei per transmetre'ls la seua preocupació pels parats.
El auelete de telefòrnica està a la última!

Entre les denuncies recollides per la web sinmiedo, en trobem moltes de Mercadona, el corte inglés, abengoa, acciona, Carrefour, Cortefiel, adif, aena, Banc Santander, Bankia, BBVA, Adif, Coca Cola, Agència Valenciana de Salut, ... i una llista interminable.
Casolitat?
No, la llei l'han dissenyada els pàjaros del CEC i la CEOE, i si aconsegueixen ningunejar les protestes, seguiràn amb les seues reformes lucratives a costa de la qualitat de vida de la resta.

El dia 29 a treballar com a Xinos. I si no treballeu, sempre podeu deixar de consumir durant un dia, i que el senyor Roig pague als seus treballadors per mirar mosques i torcar la pols.

P.d. Vistes les reaccions d'alguns patriotes del hacendado, convidem a vore les impresions d'alguns treballadors, o a indagar per les queixes laborals que han existit amb la política de l'empresa.

Bourbon i el compadreo empresarial

Com tots sabeu, Juanca no pot dormir per culpa de l'atur juvenil i la crisi. Si tan preocupat està, podria renunciar als diners que costa mantindre'l, però clar, ell és rei i té idees molt millors.
Ha anat al lloc on couen les faves, que no és el Congrés dels Diputats, sinó el Consell Empresarial per a la Competitivitat, un contuberni que es reuneix mensualment per decidir que fer amb Espanya. Perquè us feu una idea ací teniu als col·legues:

De izquierda a derecha, Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), Isidoro Álvarez (El Corte Inglés), Pablo Isla (Inditex), Antonio Huertas (Mapfre), que se estrenaba tras sustituir a José Manuel Martínez; Rafael del Pino (Ferrovial), César Alierta (Telefónica), don Juan Carlos, Juan Roig (Mercadona), Emilio Botín (Banco Santander), Simón Pedro Barceló (Grupo Barceló), Francisco González (BBVA), Leopoldo Rodés (Grupo Havas), Isidro Fainé (La Caixa), Isak Andic (Mango), Florentino Pérez (ACS), José Manuel Entrecanales (Acciona), Fernando Casado (director general del CEC) y José Manuel Lara (Planeta). Faltó Antonio Brufau (Repsol), de negocios en Argentina 
Aquest lobby es reuneix per elaborar documents de referència per als governs: amb ells es va reunir Salgado i amb ells es reuneix De Guindos. Per entendre'ns, són la patronal de la patronal, els famosos "mercats", aquells que han marcat la línia per on caminen les reformes que ja comencen a traure el cap (prepareu-vos ara que ha acabat el paripé electoral d'Andalusia). La situació és prou absurda: si Juanca té problemes de son que es prenga unes pastilles, però pensar que per un sermonet (venint, a més, de qui ve) arrancarà la llagrimeta a aquesta colla de manguis és tan ridícul com el codi de bones pràctiques per als bancs que va fer públic el govern.

Mireu com va ser l'esmorçar:
"El Monarca se incorporó a la reunión mensual del consejo, acompañado por Rafael Spottorno, jefe de la Casa del Rey, para luego presidir un almuerzo en el que tuvo sentados a su lado a los presidentes del Banco Santander, Emilio Botín,y del BBVA, Francisco González, y en frente al anfitrión, como presidente del CEC y de Telefónica, César Alierta."
Segur que van parlar de la situació que estan passant moltes famílies, i de com s'havien omplit les butxaques uns i altres venent tòxics, desnonant famílies i sangrant milions d'euros en factures de telèfon.

Quina és la propera cosa absurda que demanarà el rei? Demanarà als espanyols que deixen d'acudir als prostíbuls? Convidarà als polítics a viatjar en transport públic? Demanarà als jutges que lluiten contra la corrupció? Convocarà una manifestació per la tercera república??

El que també resulta fascinant és el compadreo existent entre la banda de Gilitos i els governs. Ací tenim alguns exemples:
Elena Salgado, que ha passat directament a la nòmina d'Endesa. El sector elèctric, que depén de la reglamentació del govern per fer negocis, és dels que més valora l'experiència en política. Com va dir Ignacio Escolar: 
"José María Aznar, Miquel Roca y Elena Salgado están en Endesa; Pedro Solbes, en Enel; Josu Jon Imaz, en Petronor; Felipe González, en Gas Natural; Miguel Boyer, en Red Eléctrica Española… Nuestros expolíticos son gente con energía."
Un altre exemple és el de Luís de Guindos, ex d'una empresa del sector financer que es dedicava a les empastrades, o els més recents casos del fitxatge de l'home de Sáez de Santamaría (i la dona d'Eduardo Madina) per Telefònica... Com veieu els braguetasos no només es peguen amb toreros i futbolistes.
La llista és interminable ací teniu altres exemples, però si busqueu "portes giratòries" (revolving doors) a Google, trobareu més informació de com funcionen les coses.

dimecres, 21 de març del 2012

Paco Camps returns

Ens hem quedat impactats per l'entrevista que ha concedit Paco enmig de l'Albufera. Incapaç de respondre als periodistes de deveres, Juan Sin Miedo ha concedit una entrevista a la prestigiosa revista Telva (des de que és cum laude només atén a la premsa científica).
Per apreciar les patinades mentals en tot el seu esplendor hem de veure el bucòlic escenari preparat per aquest artista de les aparicions públiques:


El titular de l'entrevista ja és espectacular: "El hombre más perseguido de España". Sí senyors, més que Antonio Anglés i el Dioni junts "en sus tiempos mozos". Mireu com el presenten:
"Su mano salvó a Rajoy del precipicio tras perder las elecciones de 2008. Todo apuntaba a que FRANCISCO CAMPS estaría muy cerca del próximo jefe del Gobierno hasta que se convirtió en la estrella invitada a su pesar al sainete de El Bigotes, El Sastre y compañía."
Sainet? "Estrella invitada a su pesar"? Seguim que açò promet:
"¿Cómo aguanta uno la presión durante dos meses sentado en el banquillo?(...) Pero aquello era dantesco. Ese señor Crespo esposado, que no llevan así ni a los presos etarras. Esos supuestos amigos míos que pululaban por allí..."
 Es veu que els estudiants valencians són d'Al Qaeda!

 Camps aclareix també qui està darrere de tot el muntatge:
"Este proceso forma parte de una estrategia montada por ciertos grupos de presión afines al PSOE con el fin de desestabilizar la Comunidad Valenciana. Hablo de lobbys con muy malas intenciones que quieren acabar con el PP."

I ací li tenim que donar tota la raó, anaven il·luminant el camí que els espera a la resta:
"¿No se arrepiente de nada?
No. ¡Pero si es que lo único que he hecho ha sido ganar elecciones y hacer que la Comunidad Valenciana se sintiera por primera vez en muchos años fuerte, próspera, digna, moderna y leal a España! Nos hemos situado como motor de este país. Durante el invierno nuclear del gobierno de Zapatero, Valencia alumbraba el camino del futuro de España."
"¿No cree que ha habido también cierto despilfarro?
Pero vamos a ver... Ahora se ha puesto de moda la austeridad, que está muy bien. ¡Pero es que ésa ha sido mi bandera siempre!"
I ací la millor, la que augura el seu retorn a la presidència de la Generalitat, el govern espanyol i la OTAN si fa falta:

Mentre altres fan anuncis de Loewe,
Paco promociona el turisme a l'interior d'Alacant.
"¿Qué ha aprendido?
Mucho. Ahora me doy cuenta de que estoy más preparado que nunca para ser presidente de la Generalitat Valenciana o del Gobierno. Tras estos años en la primera línea de la política sé que todavía tengo más hechura. Mi recorrido ha sido un cursus honorum romano. Fui concejal del Ayuntamiento de Valencia y arreglé el tráfico en la ciudad. Y mire, aquí ya no existen los atascos. He sido consejero en el Gobierno Valenciano, Diputado Nacional, vicepresidente del Congreso, delegado del Gobierno, presidente de la Generalitat Valenciana... No he llegado a ministro pero he estado cerca. Empecé ordenando el tráfico y terminé dirigiendo todo el escenario, que es lo bonito, lo que a mí me gusta. Es que al final mi bagaje es impresionante... Ya, si a usted no hace falta que le pongan medallas. Porque voy con la verdad por delante y digo las cosas como son."
La intenció inicial era fer algun comentari jocós, però ho diu tot tan claret i amb tanta poca vergonya, que fa impossible afegir res més que puga superar les seues pròpies paraules.

dilluns, 19 de març del 2012

Lo Costat Obscur 4: Lo senyor de les trames

Aquesta setmana abordem una de les celebrities locals, l'ontinyentí de moda, un home que ha creat més de 9.000 empreses i encara té temps per a escriure triologies literàries. Sense més preàmbuls us deixem amb Lo Costat Obscur:



Com podeu veure, l'escriptor mereix un lloc destacat en el pavelló de celebritats locals, us recomanem ampliar la informació a les pàgines de la seua empresa i el seu blog literari, on trobareu les sinopsis de les seues obres més destacades.
Però el que més ens interessa és la seua vessant empresarial. En la seua web se'l pot veure molt preocupat per remarcar la legalitat de la seua activitat: ell només crea empreses, fa la paperassa i les ven. El que passa és que fa un tipus d'empresa que pareix que atrau les trames corruptes com la merda a les mosques: per la seues oficines han passat personatges destacats de casos corrupció com Urdangarín o Fabra, i trames com la de les ITV, Mercalicante, la Gürtel o l'estafa del Fòrum Filatèlic, a més d'una llista de personatges turbis relacionats amb el narcotràfic i ciutadans italians de Sicília i Nàpols (que no pareix que vingueren buscant les seues arrels catalano-aragoneses). Tot açò ho podem vore en el recull fet pel web "Transición Estructural", dins l'especial "La España Podrida", on trobareu un bon rastre de les més suculentes notícies...

Príncep de les mosques, abelles, espiritisme, novel.la negra... d'on traurà la inspiració?
seran les seues obres metàfores dels tramoistes que veu desfilar per la seua tauleta?

Tot i que ell no està al darrere de cap de les activitats fraudulentes (simplement crea l'empresa), el producte oferit per Ramón ha estat utilitzat moltes vegades per fer el que es coneix com "estafa del nazareno", consistent en comprar mercaderies i esfumar-se sense pagar-les. Les empreses asseguradores tenen ordre de no assegurar cap empresa eixida de la seua "cuadra". I recordeu, en estos temes, sempre es veu la punteta de l'iceberg.

Al Germà Rateret li ha quedat una udolada per fer:

Auuuuu!!!!
Segons sociedadesurgentes.com, Ramón té 500 empreses preparades per ser comprades per algun "joven emprendedor" d'eixos que van per allà, amb capitals d'entre 3.000 i 3.000.000 euros...
D'on trau Ramonet tots eixos diners per constituir tals lupanàtiques empreses???? Alguna ong li dona 10 euros per cada llibre que regala??? És ell mateix un altre home de palla??


Auuuu!!!!
Dedicant-se al que es dedica... perquè sempre que pot es posa el seu barret "Panamà"????

Des d'ací animem a Ramón a seguir amb la seua tasca filantròpica, sense gent com ell seria molt més difícil fer trames i evadir capitals, ha simplificat els passos i estalviat papeleos per adeqiar els negocis al "pensat i fet" dels valencians. Que tens un projecte absurd escrit en un tovalló d'un prostíbul? En unes hores pots fer realitat el teu xanxullo, sense haver de córrer finestretes ni deixar més noms dels imprescindibles als registres de la propietat.

Us deixem amb Ramón emulant a Cortocircuito, el robot que llegia llibres... (a partir del segon 54)



Us plantegem una votació paral.lela:
En una competició de lectura, qui guanyaria, Ramón Cerdá o Cortocircuito???

 
Duelo de titanes!!!

Salutacions obscures!

dimecres, 7 de març del 2012

"A lo mejor nos pasamos en ambición, pero no ha habido despilfarro"

Els sapastres de la Razón publicaven hui aquest titular; el més sorprenent és que parla Rita Barberà i es refereix a València. Aclareixen que:
La alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, ha rechazado hoy que hubiera "despilfarro" en el gasto de las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana en los últimos años: "A lo mejor nos hemos pasado en ambición, pero no hay despilfarro".

Ambició no, deliris de grandesa és el que tenien enmig d'una borratxera de banys de masses i xanxullos (la punta de l'iceberg és l'únic que ha eixit a la llum, i mira que els ha esguitat...). A qualsevol observador estranger li pareixeria una absurditat de declaració veient el percal, però estem a València.

Taula amb els costos de manteniment d'algunes empastrades cèlebres.

L'esperit faller, a part de debilitar les neurones amb la inhalació de poliuretà socarrat, transmet al nostre adn la idea de que és normal gastar-se milers d'euros en cartró-pedra per a pegar-li foc a la setmana següent. "Y así es como se han estado haciendo las cosas durante los últimos años" que diria Camps.
No s'ha balafiat però, això sí, alguns han tingut massa ambició. Deu referir-se als qui han volgut traure profit i fer valdre la màxima del "per on passa, banya", contribuint a unflar els pressupostos dels projectes, no malbaratadors sinó "ambiciosos en excés", de Camps i cia.

Rita segueix justificant-se:
Barberá ha precisado que no es lo mismo "un despilfarro en un gasto corriente superfluo que en una inversión productiva" y ha reconocido que en la Comunitat Valenciana "estamos viviendo una etapa de una mala imagen interior impresionante, no exterior, pero ahí está la obra".
Ara precisament que el govern central, juntament amb les comunitats teledirigides, pregona contra el "despilfarro" per justificar uns retalls salvatges en els serveis públics (el "gasto corriente", vamos...) Barberá diu que han fet inversions productives... I tant que productives! Des de Terra Mítica, a l'aeroport de Castelló, passant per la Ciudad de la Luz i tots els "grandes eventos valensianos" que ara apareixen a reportatges de cadenes estrangeres com a símbols de la fallida.

Godzrita acaba dient:

"Ahí están las inversiones, 18.000 millones de euros de inversión, ahí está la nueva Fe y la Ciudad de las Artes y las Ciencias, que recibe más turistas que ningún otro monumento de España".

En efecte: un hospital on no caben les lliteres per les portes i la Ciutat de les Arts, el conjunt d'escultures més visitat de l'estat espanyol. Per millorar encara més l'atractiu, estan pensant d'enterrar algun apòstol (o esperar a la canonització de Camps) per convertir-ho en lloc de peregrinatge. Passar pel túnel dels taurons del oceanogràfic atorgarà perdó a tots els peregrins que vinguen en any xacobeu. Perquè llevat d'arts i ciències allà s'ha vist de tot: hípica, presentacions de cotxes, anuncis publicitaris, superherois de Marvel, tenis, festes de pijos repel·lents... d'això se'n diu una inversió productiva! I que no diguen que no inverteixen en cultura tu!.

Estampeta de Santa Rita per als peregrins més faldillers
i luxuriosos que demostra el desgast del poder.

dijous, 1 de març del 2012

Lo Costat Obscur 3: La tàctica Teletubbie



Nova entrega del videoblog Lo Costat Obscur de la redacció de l'Obscur. Aquesta setmana abordem el paper dels violents en les manifestacions contra les retallades a València, que el passat dilluns 20 de febrer aconseguiren fer la convocatòria més ràpida gràcies a la potència mediàtica de les seues porraes. És el que té posar a una cínica rencorosa i sense experiència en algarades socials de delegada del govern.
Ens ha quedat fora un gag on un gris esgarrava historials mèdics a la porta de l'Hospital Clínic. Una situació molt graciosa eixa de furtar historials de ciutadans agredits i anar pegant pallisses per la ciutat amb el furgó del equipo A. Ha trascendit que a Ontinyent també tenim camises negres disfressats de policia que apallissen gent a plena llum del dia.
A internet circula una foto il·lustrativa, la d'un clauer amb la cara de Franco que resa "no se os puede dejar solos"... tot un exemple de la mentalitat preconstitucional imperant entre els qui estan ací per reprimir sense pietat quan el poble es desperta per prendre el carrer.

La tàctica teletubbie ha estat certificada com a pacífica per l'Institut Mohandas Ghandi d'Acció Directa No Violenta.

Una tubiabraçada obscura.