dilluns, 27 de desembre del 2010

Publicitat institucional del regional Alcoi València

AVE madrid valencia alcoi comparació salvem el tren

La generalitat s'ha gastat uns quants duros repartint revistes i fent publicitat per apuntar-se l'ave, però dins de la festa del ave (el futur ha arribat) no hi ha lloc per la línia de tren Xàtiva- Alcoi, que mor d'inanició per la manca d'inversions (be que han invertit en autovies i carreteres). Una via, sense electrificar amb una regularitat de serveis mínims que perpetúa el cercle viciós de la lenta agonia d'aquesta línia.

Els diners s'els gasten llavant la cara a les estacions ( que ara són d'adif, dins el procés de privatització que li espera al ferrocarril) o fent autovies al port d'albaida i la valleta d'agres.
 També s'els gasten en l'AVE, una fotracà de milions que servirien per millorar i ampliar la xarxa de ferrocarrils, vertebrant territòris i fent realitat la sostenibilitat amb la que tant es plenen la boca uns i altres.
Però no, ací anem a bufar, tindrem més quilòmetres d'alta velocitat radial que ningú i els madrilenys podran  anar a València més ràpid que nosaltres, que (amb sort) seguirem disfrutant del paissatge.

Imatges de la inaoguració del traçat original de la línia Xàtiva-Alcoi



Algún científic del INE és capaç de calcular aquestes equacions?

Aiiiiiiiiiiiiiiii!!!! Quant de temps costaria anar a Madrid a la velocitat punta del nostre regional?

Aiiiiiiiiiiiiiiii!!! I anar amb l'ave des d'Alcoi fins a València???

dissabte, 25 de desembre del 2010

Vaya vaya aquí no hay playa!


Aquesta setmana ens hem trasbalsat quan hem vist la portada de Loclan...  emprant una comparació que ens sona d'alguna cosa manifesten que ací no aplega l'AVE.
Increïble, per la portada pareix que ara reivindiquen coses i tot... "massa bonico pa ser de veres". El reciclatge del cartell de la plataforma que han fet els servirà per a vendre diaris, esperavem trobar un ampli reportatge, amb impressions de la plataforma, d'algún polític... però només hi ha una columna i un lladrit del Germà Rateret (li dediquen el doble als pastorets de les escoles pag 19-22).
Anem per parts;

En l'esquet article que dediquen a la plataforma, el primer paràgraf (on posen la informació més rellevant els periodistes normals), es dedica a parlar del AVE...
"De los beneficios y repercusiones de esta nueva línea se han escrito chorros de tinta y han ocupado gran cantidad de informativos"...
Després d'açò i de descriure la rapidesa i eficiència del pardal ferroviari dedica un paràgraf a recordar la pèssima situació del tren, redactant (sense afegir res més) la informació de la portada....

I ara si,  a la part amb més audiència de totes les notícies ( el final), trobem una mena de nota de premsa ;
"Desde la plataforma Salvem el Tren organizaron el pasado sábado, con motivo de la inauguración, un viaje en tren hasta Valencia para dar la bienvenida al AVE con la reivindicación de un tren regional digno y de calidad y también con la exigencia de que se cumpla el convenio que firmaron el Ministerio de Fomento y la conselleria de infraestructuras en abril de 2010"
La "bienvenida" diu... be, això era tot... que esperaveu? a Jose Luis Torró carregant contra el despilfarro del AVE i les infraestructures al servei del turisme i no dels ciutadans?
Això és impensable, a aquest periodista de la caverna nacional-catòdica li cau la baba amb l'AVE quan ix del terròs ( a Canal 9 o a l'ABC no el voreu fer aquestes comparatives tan xules entre l'ave i el nostre Txixarra regional). Si voleu saber alguna cosa del tren, millor mireu a la pàgina de la plataforma; http://salvemeltren.blogspot.com/


Ara que els del PSOE tampoc es queden curts en la carrera per apuntar-se un tanto fins a l'extrem del ridícul (pagant gent per que facen l'imbècil donant roses posats d'LSD) bo... el millor de tot, el cartellet final " Alta responsabilidad, te traemos el AVE" (fixeu-vos amb l'increible paregut Alarde i Obama en la foto...).
l'O- Xè Jorge...  que tu quantes travesses del ave has posat ? Cap?
J.A.- Yes we cap.
Obama? no és jorge Alarde portant-nos l'ave.



No es despedirem  sense unes paraules des del tio rabietes per anar fent boca ...
"Por qué sigue disminuyendo la afiliación política y sindical tanto en Ontinyent como en toda España en partidos de izquierda y en sindicatos de clase? ¿Es la contundente respuesta ciudadana ante la frustración que suponen las actuaciones de partidos y sindicatos ante una devastadora crisis como la que padecemos?"
A vore qui és el listo que respon aquestes preguntes.

p.d. A la nostra redacció en tenim algunes per a la gent del lupanar..
Aquestos milions de desilusionats... estaràn afiliant-se al PP en massa després de vore la felicitació de nadal que han fet? Els sindicats verticals són el futur? Es traduirà aquesta contundent resposta ciutadana en quelcom més radical i incendiari com va passar amb les casetes?


divendres, 24 de desembre del 2010

Les casetes d'Ontinyent!

"Lo croniste del Túria" membre de l'AVL i eminència comarcal del parlar medieval ens deixa aquesta crònica de les lluites intestines que sacsejen la vila ( que ni en la Barraca tu!)


Es diu dels hipòcrites que fingeixen l’amor i procuren fer mal.
Lo trobador del Túria, Lo croniste de lo regne de valència.

Ma crònica d’enllà del Túria es centra a les últimes aparicions del “chermano lobo” i els seus comentaris sobre el tema urbanístich de les casetes. El tarannà habitual de Loclan és vesteix pel sastre de la hipocresia: en lo valencià plah, el que es diu tindre el Déu per la boca i el Dimoni al cor.
Castellet del promotor d'Adecca
Estes setmanes, el butlletích ofichial dels “libegales” i “conservadors” , ha llançat un missatche de concòrdia als partits politichs, com los socialistes i los nacionalistes (catalanichstes malparichs cauchants de tot lo mal del món del nostre senyor), per no utilitzar un tema tant important per als ontinyentinchs i deixar-lo fora del debat polítich. Qui s’atreveix a jugar en una cosa tant important per a la gent, és que sols vol aconseguir el sellonet de la alchaldia. Quina pocha vergonya que tenen esta oposichió políticha! I el “Chermano Lobo” crida per lo sincher achermanament de totes les forces polítiches, una unió de les forces per solventar el greuge sens traure redich polítich a les urnes que estan a la volta de la Vila. Qui aprofite este tema per desgastar lo goverch de la màxima jurada en cachp, serà molt mala persona.
Redacció de Lo Clan.
L’aplech de forces vives i neoliberalchs de provínchies, organitzades al seu plamflet “Lo Clan” han oblidat la tremebunda campanya contra el tripartich, Porteroch i Reguartch que portirin a terme. L’hemerotcheca està plena d’acusacions insinuoses, insidies vomitives, i pràctiques més pròpiech d’una campanya feichista per fer caure el Tripartich.  Duranch mesos, i jo com a lo croniste “done fé”, es va politichar la problemàtica de les casetes i los chalets, per fer políticha de desgast.  Ui, sí, el seu ansomnio fet rialitatch!! En estos tempchs ahí si que no van tindre cap eschrupol per no politichar el tema, al contrari, fou lo arma “arrojadisa”, la gran promecha de solució i canvhi. I ara? Els del l’aplech de forces vives ens canten lo conte de la germanor? Què els pasa? Que lo veuen vindre i ara los asusta que la gent obriga los ullchs? I, ara perquè callen los del pamflet com si no fosch amb ells lo problema, com si en pretèrichs temps no jugaren a sacsar la capsa de los pors i la mentida?  
I aichò és el que fan ellchs, actuar d’amagat i obrar hipòcritament, mai no esch comprometen acusant ningú obertament, tirant la pedra i amagant la mà, echsent un mitchà murri i hipòcrita. Són lo pamflet d’amagar ses ungles com es moixos, fent la Puta i la Ramoneta. I lo trobador del Túria, hi fa crhònica, per a que perdure en ses jochs florals.


La redacció de L'Obscur ha realitzat una recreació cinematogràfica ( a l'estil de Valor i Coraje) dels la cacera de bruixes que se li va fer a Portero quan va intentar arreglar el tema. Us deixem amb l'impactant document.



dilluns, 20 de desembre del 2010

Marioneta Invaders !

Per a avui, un parell de notícies del rebost on es veuen algunes contradiccions en la línia editorial del Loclan;
El primer cas és el d'aquesta notícia;
loclar-ontinyent-lina-insa
Mira que contents!

Si, un any més Ontinyent estava present a la fira de Muro. Com ve sent tradicional en totes les fires, l’ajuntament ha cedit dues magnífiques escultures de cera de Lina i Filiberto (que donen fe dels “atractius” del nostre poble). Pareix ser que estàn funcionant, segons el rotatiu prop de 8.000 persones passaren a demanar informació sobre Ontinyent i fer-se una foto amb els nostres embaixadors.
Aquestes obres d’art no haurien estat possibles sense la inestimable ajuda dels treballadors de TVO, que han aportat de les seves oides els 149 kg de cera necessàris per esculpir els ninots (per cert, Filiberto pareix Ramón García a punt de fer les campanades).

Si be aquest és el tarannà habitual de Loclar hi han senyals que alguna cosa es mou dins la seva redacció, aquest reducte de dissidència interna ens envia missatges encoberts que de vegades passen desapercebuts a l'art i ofici del sastre Torró.

Açò és del que estavem parlant...

Festival internacional de Titelles


Si, la notícia tracta sobre el festival de titelles d'Albaida, però el titolar i la fotografía (a cavall entre el sensacionalisme i vassallatge habituals) fan una extranya parella.

pd. Aquesta és una publicació satírica, en cap cas hem volgut ferir la sensibilitat ni l'honor de cap titellaire

dissabte, 18 de desembre del 2010

Com eixir de la crisi segons Loclar

A l'editorial d'aquesta setmana, Loclan ens planteja un panorama apocaliptic; "Pienso que no hace falta decretarlo. Toda España está en alarma total y nuestros gobernantes no quieren enterarse" . La doctrina del shock... "No soy nada optimista con el panorama que se adivina"

I ara que ja estem preparats, ens revel.la el nou testament de la patronal, manaments curts i dirèctes que ací reproduim comentats pel nostre traductor de llenguatge empresarial;

" La única verdad es que el trabajo produce trabajo" 
La veritat és unica i la tenim nosaltres; el treball produeix beneficis.

"Hay que trabajar más y mejor si queremos salir de la crisis."
Quan més i millor es treballe més gent podrem fer fora i menys cotitzacions pagarem. Quanta més gent hi haja a l'atur més apretat tindran el cul els que encara treballen.

A les imatges; un treballador ideal per als moments actuals;

Be, seguim;

" La productividad es un concepto ignorado en nuestro pais."
Ja ho diu la dita; Ningú s'ha fet ric treballant

 "Nuestros productos tienen que abaratarse si queremos que se vendan, y por tanto, hay que producir mas con el mismo o menor coste. No hay otra manera"
La verdad, no hay otra manera... això s'ha de repetir com un mantra; producir mas con menor coste; el cost ix de la ma d'obra (i la productivitat de les hores extres). Mai direm res d'abaratar beneficis només els costos. És la "internacionalització"; posar la fàbrica a un país amb jornals misèria i convertir açò en un xiringuito de reexportació.

"Los convenios no pueden ser colectivos, deben ajustarse a cada centro laboral." 
Amb açò tindrem a grupets de treballadors amb el cul apretat i sense capacitat de negociació per poder posar les condicions laborals que ens done la gana ( i si no t'apanya fora hi ha una cua). Els sindicalistes, eixos entranyables gangsters.

"las fiestas entre semana deben ser trasladadas al lunes. Los puentes laborales rompen la inercia en el trabajo y son un nido de accidentes laborales el dia de antes y el de después."
Els dies festius distrauen a les persones de l'autèntica raó de la seva existència, fins al punt que alguns es lesionen fent activitats a l'aire lliure, un entorn clarament nociu per l'èsser huma, que gaudeix de major qualitat de vida en entorns laborals. 



Ilustrant la situació de la que estem parlant vejem les portades d'aquesta setmana; El periodic d'Ontinyent destaca que Manterol farà fora 50 treballadors. Loclar destaca  "Ontinyent a -5º", i deixa una finestreta per als treballadors, al costat del  que pareix una sugèrencia als mateixos; " La cosecha de la aceituna de este año muy buena en cantidad y en calidad" (pareix dir " a fer olives "). 

Una altra qüestió (ara ens posem en plan Germà Rateret);
Lo de les olives apareix en l'apartat de cultura, s'haurà perdut "agri" o  es tracta de la nova cultura de les olives?


És cultura fer olives amb les veles congelades? Quants quilos d'olives haurà collit el Germà  Rateret? Quants diners negres hi han escampats per masos?


 Perqué els treballadors de manterol, en canvi són "economía" i no "cultura" (del despido)? Quantes empreses estàn dedicant-se a la importació exportació?

I qué fa l'ajuntament d'Ontinyent per solucionar la situació social? en propers episòdis, la respòsta; 
El túnel de medio millon de dólares.

dimecres, 15 de desembre del 2010

L'Obscur veu la llum

Aquesta setmana Lo Clan fa del bou el seu reclam. Però no hem vingut a divagar sobre el nombre d'intoxicacions etíliques i aparicions de la Puríssima "nuestra excelsa patrona", estem ací per relatar la caiguda en una espiral de delinqüència i autodestrucció d'un home respectable. No és altre que José Blanco: sí, el mateix ministre, sorprés en plena faena per les càmeres de TVO.
  

Però abans d'entrar en els detalls d'aquesta trepidant intriga, volem fer un comentari sobre el titular:

En una de les poquetes frases (si aplega) que trobem en aborigen, assenyalen:
"El bou, festa de tots"...
És ben cert que és tracta de la festa popular ontinyentina; seguint el llibre d'estil hem dissenyat una portada per a les festes de moros i cristians:


Però anem al tema, un escàndol que deixarà Moriarti a a l'altura del betum. El 27 de novembre Jose Blanco, més conegut com l'Asaltaestuches, "se quedó con un bolígrafo del Ayuntamiento de Ontinyent". La notícia realment era que havia vingut a signar una subvenció per apanyar un tros del Palau (300.000 euros) però resulta que era tot una trama del "amigo de lo ajeno"
Segons el rotatiu, "al regresar al despacho de la alcaldía una de las ayudantes de la alcaldesa Lina Insa, que procedia a devolver a su lugar el Libro de Honor, reparó que el bolígrafo, marca Montblanch, (...) había desaparecido".
El nostre infiltrat F.T. ens ha informat que es va produir una situació de tensió extrema, doncs era el bolígraf dels diumenges (300 euros, el bic de tota la vida) i algú se l'havia apalancat.
Com a col·leccionista de bolis i plomes estilogràfiques, la lideressa estava avessada a aquest tipus d'enganyifes i males arts per part dels seus coreligionaris i totes les seves sospites van caure, com és natural, en els sequaços de ZP. 
 ---Capçalera de batman, músiqueta odiosa i zoom "a gogó"---

Malgrat la  movilització de tres cossos de policia, dos brigades de bombers i el mateix Córdoba, els esforços foren inútils. Quan tot pareixia perdut (Pepiño és el Dexter de la papeleria) la Purissimeta va obrar un miracle i un groupie del club de fans de l'alcaldessa (la TVO) va trobar la prova definitiva: imatges del ministre perpetrant el robatori.

Ací tenim el moment en el que el treballador era recompensat per la seva troballa:


Segons han pogut saber els col·legues de LoClan "desde la alcaldia de Ontinyent no se tiene previsto reclamar el bolígrafo, cuya cuantía ronda los trescientos euros, por considerar que se trata de un despiste". No és d'estranyar, ja que molts companys de partit han tingut distraccions similars amb rellotges, maletins, vestits i fins i tot contractes de fem... i és que els camins de la Purissimeta són de plata massissa (com el boli eixe).

Última hora! Els periodistes de LoClar, preocupats pels devastadors efectes del robatori per a les malmeses finances locals, es van posar "en contacto con el Gabinete del Ministerio de Fomento (...) se limitaron a decir que remitian la información al jefe del Gabinete, pero declinaron responder si tienen previsto devolver el bolígrafo o no"

A Madrid, el secretari va comunicar inmediatament la informació al ministre de Foment, que estava reunit amb els controladors. En aquell moment Blanco i els controladors van patir un atac de riure que va camí de batre rècords i que es postula com un dels principals esculls per a la ressolució del conflicte entre el Govern Central i els controladors aeris.