dijous, 28 d’abril del 2011

El pont de Sant Vicent!

Lo Clar anuncia a bombo y platillo que el dia 28 comencen les obres al pont de Sant Vicent. El que ja podem vore és el cartell promocional del Plan Confianza (tu fiat, fiat, que voràs com te la clave), on anuncien els 2.443.251 euros que costarà el pont; per fer-nos una idea de com es fan els càlculs, un pont amb quatre carrils costarà com 5 rutes del colesterol (per això hi ha més quilòmetres d'autovies que de carril bici).

Estos de LoClar són molt de combregar, ja siguen hòsties consagrades o notes de premsa de l'ajuntament.
Amén i cap a dins.

És una més de les casualitats a què ens té acostumats l'ajuntament, que res tenen a vore amb les eleccions (això sí que és imminent); els passejos, biblioteques, pavellons coberts, l'hospital, el poble és un autèntic espectacle de carrers alçats... i ara, posaran algunes pales a treballar un parell de setmanes perquè vegem la màquina a ple rendiment. I és que de forma descarada s'apunten a la seva gestió allò que es fa amb els diners de tots, i es posen la medalla en plan electoralista. Només cal mirar la nota de premsa que tenen penjada a la web, rematada amb la notícia de TVO.

Lina Pinsa, omnipresent a la premsa del Règim.

Això no és res estrany (que utilitzen els fabulosos vídeos de TVO per fer campanya a la xarxa) de fet, la "notícia" sobre el PP és realment una nota de premsa de l'ajuntament d'Ontinyent, d'on, afortunadament han llevat el gràfic on es classifiquen les inversions segons el criteri "PP/PSOE". En el seu moment ja denunciàrem la manipulació de la informació per fer paréixer les inversions públiques un mèrit dels polítics.
Ja ens agradaria vore un gràfic amb els diners públics que han empastrat uns i altres arreu de l'estat espanyol. La cosa és ben simple: calculeu els impostos que pagueu, multipliqueu pels habitants d'Ontinyent i, tot això, pels anys que han computat per calcular les inversions. Més d'un sant cauria de la tarima si trobaren el truc del seu miracle.


Aiiiiiii!!!!! I tots aquestos diners, aquesta "creación de empleo" que abandera el PP i el seu CV "som Resort"... quins resultats han donat a la nostra comarca? 


Aiiiiiiiiiiii!! Si tant extraordinari ha resultat aquest rècord d'inversions, que podem pensar de la gestió que n'han fet Lina i companyia? Com és possible que el número de parats no haja parat de créixer amb tants diners? Com funciona això del "per a on passa banya"?

Aiiiiiii!!!! Perquè a Xàtiva tota la gent somriu? Pot ser per les cintes de cassette amb acudits de Rus que tenen a tots els quioscs?? Deu ser la plaça de bous? el café?

dimecres, 20 d’abril del 2011

El que el lector vota, va a missa!

Les obres que hi ha ara mateixa arreu del poble no tenen res a vore amb les eleccions, segons han votat els lectors d'aquesta publicació. La raó de tantes inauguracions fetes a correcuita és el canvi climàtic i la inminència de la fi del món (més imminent encara que el pont de Sant Vicent). Mireu primer aquesta simulació feta pel meteosat per a bous del 2012:

El món ha quedat destruït, però afortunadament, la urbanització del Pilar s'ha salvat de la catàstrofe.

Com veieu, ve aigua per a bous, una putada per a alguns però un alicient turístic més: els bous a la mar. El resultat que observem explicaria l'estat actual del poble. 
Les obres no són per a arreglar els carrers, el que realment s'està construint són una sèrie de dics, trinxeres i reforços de l'encofrat urbà per evitar que la Vila i tots els seus atractius turístics s'enfonsen en la mar i passen a reunir-se amb les restes de la ciutat perduda d'Onteniente, que alguns especialistes situen al Pou Fosc. 

Tornem al tema; el pont Nou i el de Sant Vicent, les obres al Pilar, a Sant Rafel... és tot una tapadora amb l'objectiu final de posar un cinturó de formigó que blinde contra catàstrofes els principals atractius de la ciutat.

Cròquis de la malla de formigó armat que assegurarà la unió de Sant Rafel.

Fonts extraoficials apunten que la catàstrofe podria ser obra de cèl·lules separatistes del Front Popular de Sant Rafel o del Grup d'Acció Rafaelista.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Lo Clar, eixe niu de demòcrates de tota la vida

A Lo Clar porten un bullit mental des de que el Magreb va esclatar en flames. En el seu moment veiérem extensos articles d'opinió que es meravellaven de la capacitat de mobilització del Magreb i es preguntaven fins i tot que faria falta perquè ací passara el mateix (en clau intereconòmica, clar, amb el cap de Zapatero posat en una pica).
Ja vàrem vore que això de les mobilitzacions populars no els fan tanta gràcia quan paren a prop. Ara José Antonio Burriel ens il·lustra sobre el que vol dir democràcia al seu article "Las listas etarras", que ve a exigir la il·legalització de Sortu al País Basc, per a ell:

Candidats abertzales bascos en un acte electoral
Arxiu fotogràfic de LoClar

"¡Son etarras, nada de proetarras! Y como lo son, deben estar fuera de las instituciones democráticas. Lo demás son dimes y diretes, zarandajas que ocultan otras cosas"


Sí, segons ell, els 40.000 ciutadans bascos que no tenen dret a participar en les llistes electorals per haver estat en alguna de les llistes il·legalitzades són tots terroristes. Menuda democràcia aquesta, mentrestant, ací es convoquen manifestacions amb cares rebentades de reclam (això no és apologia de la violència?) i no passa res.

La llei de partits que va aprovar el PP, i que ha mantingut el PSOE, és la negació de la democràcia. En la redacció de l'Obscur no estem per il·legalitzar res; totes les opcions han de ser possibles ja que quan s'elimina per la força la via política només es deixa la via de la força, indesitjable en qualsevol dels casos anteriors. 

De totes formes us proposem una relectura canviant "etarras" per "franquistes"... el resultat és ben curiós. Que tasten la seua medecina!


Las listas franquistas
"Las associaciones de víctimas del franquismo y muchísimos ciudadanos que les apoyaron para pedir al gobierno que no permita la entrada de los franquistas en las listas". (...)

Amb la democràcia molts dels adeptes al règim es reconvertiren, inclòs algun ministre responsable de la repressió al carrer que després fundaria Alianza Popular i ...

"Se tiene la sospecha, y con fundamentos, que aprovechando diversos resquicios que las leyes tienen - y las interpretaciones sutiles que se pueden  hacer de las leyes- se va a hacer posible la presencia de los franquistas - disfrazados de lo que sea que para ello son camaleónicos - estén en las instituciones. ¿ Por qué, por qué esta claudicación?

Las explicaciones para esta presencia de los franquistas en las instituciones son variadas: mejor que estén dentro que estén fuera (no siga cosa que tornen a liar-la en El Pardo), se refuerza el polo nacionalista en España; se pactó en su dia y hay que cumplir-lo; etc.

La cuestión para mi es sencilla, los nacionalistas españoles quieren un pais grande y libre. Han empleado y lo seguiran haciendo todos los medios a su alcance." (...)




Perquè posats a comparar, el Partit Popular compta entre els seus fundadors i membres il·lustres a bona part del franquisme reconvertit, amb Fraga al capdavant. El Partit Popular no ha condemnat el règim franquista que va causar més de mig milió de morts i 40 anys de dictadura i persecució política. Al mateix temps que mantenen carrers i llegendes dedicades als carnicers de la guerra civil, impedeixen l'homenatge als republicans afusellats a València (mentre els sants segueixen eixint del temple al ritme del himne nacional).

La criminalització és el recurs fàcil. La democràcia és el poder del poble per a decidir per ell mateix, i el que demanen al País Basc és el dret a decidir sobre el seu futur, amb un referèndum... però ací hi han coses que no es toquen: algú recorda per exemple el referèndum que es va fer per decidir si els espanyols volien monarquia o república? O un referèndum sobre el rescat bancari?


No, això seria impensable, la nau està dirigida per dos bandes rivals de pirates, que s'amotinen periòdicament per canviar la bandera i algunes guirnaldes però sense moure un mil·límetre la pala del timó.

divendres, 8 d’abril del 2011

Que venen els vàndals!!!!

Aquesta setmana LoClar posa en portada una pintada que resa “socialismo para todos” amb el subtítol “Varios edificios públicos han aparecido con pintadas que podrían estar relacionadas con las protestas radicales de los últimos días”.

Socialismo, radicales... es referiran als mateixos del “libertinaje de expresión” que varen rebentar la visita de Camps? O als gamberros que abordaren a Rus? Dona igual, radicals, gamberros i sinvergüenses tots! Que ara van per ací embrutant el poble els vàndals estos.

A algú li podria cridar l’atenció la tipografia rúnica de la pintada, però seguim veient la notícia completa.
Según fuentes consultadas por Lo Clar, estos actos vandalicos podrian estar vinculados a grupos radicales”. A LoClar associen automàticament això a la “panda de tamborileros”, però una lectura atenta dels lemes pot aproximar-nos a l'orientació dels antisistemes.

Anem allà:

“Socialismo para todos”
“SS”
En esa misma calle, se había hecho otra pintada en la que se hacía una alusión a Caixa Ontinyent y a los judíos”


Després de consultar el nostre superordinador (un pentium 100, molt més potent que el 386 de LoClar) els resultats són els següents:
El socialisme del que parlen no és el de Zapatero ni Fidel, es refereixen al que practicaven a l’Alemanya dels anys 30.
Les SS no són la Seguretat Social, mirar punt anterior.
Això dels jueus i Caixa Ontinyent, fa falta comentar-ho?

Però clar, és molt més rentable parlar de vandalisme, criminalitzar, i aprofitar per suggerir coses a la portada (que després no apareixen a la notícia).
Ara, potser és que realment no s’enteren de la pel·lícula, classifiquen la humanitat en dos tipus de persones: la gent de bé (que vota a qui sabeu) i els radicals antisistema.

Com Vicente Pla Vaello, que la setmana anterior ja ens indicava els límits de la llibertat  "que lo nuestro nos costó, nada más (afortunadamente) y nada menos (que ya es decir ) que 40 años de dictadura, de represión de los que no pensaban de la misma forma que el régimen. Tanto costó a nuestros abuelos la libertad, que muchos han olvidado lo que significa".

Fraga, el de "un cañonazo y punto" prenent el bany al pou l'Olleta.
Bé, Pla es presenta en la llista del PP, un partit que destaca per la seua condemna ferma del règim franquista i que va ser fundat per Manuel Fraga, aquell demòcrata de tota la vida. 

Aquest amant de les llibertats qualifica de "libertinaje" la rebuda a Camps i diu que "ahora vienen 40 personas y ensucian el acto". I afegeix: "tenemos suerte de poder pensar de forma distinta a nuestro vecino sin que alguien venga y nos detenga por ello. Pero pensar diferente es una cosa, manifestar tu opinión es otra".
Que gran eres Sento! A la redacció ja tenim ganes de vore't als plens! Així que tenim sort de poder pensar com vullguem però això de manifestar la nostra opinió ja es diferent, no? Clar home, tu has estudiat, i saps que la Transició va ser cosa de Suàrez, mentre tota la gent que pensava diferent es quedava a casa mirant el NODO.

La  gent que opinava a casa durant la Transició.
Un joc: busca al militant del Partit Popular que hi havia amagat entre la multitud. Pista: va de gris.
Ara, en una cosa estem d'acord: "no obstante, llamar ladrones y corruptos (...) solo tiene un nombre: intolerancia". Intolerància sí, a la corrupció i a la poca vergonya.
"Libertinaje de gente que anuncia  los cuatro vientos su progresismo y luego se comporta de forma totalitaria queriendo imponer su visión de la realidad".

Fem una aproximació al totalitarisme: 
Un dels trets bàsics és el culte a la personalitat carismàtica del líder, el de tots i totes. Tothom l'honra i es genuflexa al seu pas. Tots els que l'envolten estan meravellats de poder estar a les seves ordres i li agraeixen sempre que poden que haja decidit entregar-nos la seva vida.

Altre punt és el control sobre la mentalitat (és per això que es diu totalitarisme). Aquest s'aconsegueix mitjançant un ingent esforç propagandístic, on podem vore les excel·lències de la gestió dels líders i els banys de multituds que es peguen (besar xiquets és universal).

Per a aconseguir això juguen un gran paper els mitjans de comunicació: premsa, cinema... i ara, la tele. Canal 9 és l'expressió més perfecta, és el canal d'expressió per on inunden de xovinisme, falles i il·lusions, i conformen la nova imatge del país. Sí, fa 20 anys viviem del turisme de Pajares i Esteso; ara és igual però amb glamour, arròs i tartana.


Aquesta ofensiva intel·lectual requereix llevar d'enmig les veus dissidents: mitjans de comunicació que desapareixen de la nit al matí i periodistes polítics que acaben a la secció d'Esports després de publicar informacions crítiques amb els capitostos.

Per a legitimar les actuacions dels líders, aquestos i la seua "ideologia" s'identifiquen amb el cos nacional (el volksgeist); ells són l'essència, i la seua voluntat, la voluntat del poble (al que prèviament han rentat el cervell a base de telediaris). Tot el que fa el líder és històric, marca un abans i un després, està dins del seu pla per fer ressorgir la nació en un nou món utòpic (el Cancún europeu en el nostre cas).
El cacau mental arriba a suggestionar fins i tot als subalterns, com hem vist últimament aquell que deia que passarà a la història com "Alejandro I el Inaugurador".

El partit s'identifica amb l'Estat i es confon amb la societat civil (dels de dins i els de fora).

Un únic partit posseeix el monopoli de l'activitat política legítima... bé, en el nostre cas només cal canviar un per dos i ens quedem igual (però bé, ací pinta altra victòria "absoluta").

Aquest partit únic està armat d'una ideologia que li confereix una autoridad absoluta (la resta, com diu Vaello, potser ni tenen ideologia). Ací està l'equip d'assessors pagats amb diners públics que articula el discurs del nacionalisme de taronja i falla. Un exemple clar: el de les taronjes podrides, que donaven mala imatge de la Comunitat Valenciana (quan el mal es troba en la putrefacció de la política valenciana).

Ara bé, no fem una valoració precipitada, aquestes són només algunes de les característiques dels règims totalitaris, pinzellades preocupants que ens recorden la imperfecció del sistema "democràtic". 

D'altra banda, algú va dir:
El poder tendeix a corrompre, 
el poder absolut corromp absolutament.

Solució del joc.

dimecres, 6 d’abril del 2011

El Capo, el 9 d'abril al teatre Echegaray


No vos podeu perdre l'Obra de teatre que portaran el proper dia 9 a l'Echegaray. Segons les fonts de la nostra redacció, un problema de filtracions d'aigues residuals al set de rodatge de l'Alqueria Blanca ha deixat fora de joc a Tonet i a la resta dels populars actors de la telesèrie valenciana per excel·lència.
Sort que estan allà els amics del PP per tornar el favor (una cosa sagrada, veient el cartell). S'han oferit per substituir els desventurats actors (com que ja estan acostumats a això d'actuar en públic...).

Amb alguns canvis de guió, la història és la següent:

El lotero és molt amic del Capo, que dirigeix l'organització provincial, però està enamorat de la seva nòvia i es veu embolicat en una aventura d'alt risc. Per les nits, el lotero escala per una corda fins la finestra de l'amant. Una de les tantes nits es va donar la casualitat que Rubish Bisnesmen estava al contenidor de baix buscant bitllets de 500 euros i va quedar sorprés en vore aquella figura fent ràpel a aquelles hores de la nit.
Bisnesmen va pensar que podia vendre al Capo aquella valuosa informació. Després d'amollar un grapat de binladens, el Capo va escoltar atentament cada detall del que li explicava aquell buscavides; l'agilitat amb la que es desplaçava per les parets, l'elegància, aquella olor característica... no podia ser altre.

A l'endemà, Pocarropa va aparèixer xafat en una cuneta, les derrapades a la carretera indicaven que es tractava d'un cotxe de gran cilindrada, roig ferrari. 
D'ací ve l'expressió "a pagarlo, pocaropa".

Vos hem xafat el final de la història, però d'aquesta manera podreu parar més atenció als detalls interpretatius (tot un regal als sentits) i no haver de perdre-vos en l'enrevessada trama d'aquest triller passional.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Lo Clan crea escola.

Si hom vol arribar a ser periodista a la nostra Comoditat Valenciana, és ben sabut que no pot anar per ací informant... de qualsevol cosa i de qualsevol manera. Aquesta setmana ens servim de la nostra última entrega de Lo Clar i del Periòdic d’Ontinyent per a mostrar-vos aquestes subtils diferències.

En primer lloc, observem la portada del Periòdic d’Ontinyent: Mariscada de Cocaína!, destaquen els nostres companys, un títol cridaner, es nota el treball que estem fent des de Loclar per reivindicar un periodisme més groc que les dents d'un fumador...

Fixeu-vos en "La delgada línea roja" que separa aquesta portada de l'escàndol.

Però...? Aquestes fotografies en portada fent-se eco de les protestes durant la visita de Camps? Un error garrafal! Als rojos ni aigua! El ABC del periodisme: no molestes a qui mana.

El tractament correcte és: fotos de Lo Camps i piruLina per tota la pàgina i ja si això, en l'últim paràgraf discretament mencionem les protestes, sense una sola fotografia, no siga que se’ns cole un politicuxo d'altre color.

La infografia i les fotos són una part fonamental del periòdic, els analistes de loClan han constatat que a la gent no li agrada llegir. Nosaltres tractem, edició rere edició, d'anar suprimint els textos; al cap i a la fi, si la gent llegira els texts ja fa temps que ens haurien enviat a fer la mà...
Per aquests motius la Lina (perdó, línia) infogràfica del nostre periòdic té una importància cabdal i, per descomptat està totalment al servici de nostra excel·lentíssima Alcaldessa.

A continuació us presentem un breu esquema de la nostra darrera entrega:
- Portada (evidentment): 1 pàgina
- Opinió (No podríem viure sense la nostra caverna mediàtica): 3 pàgines
- Actualitat (amb alguna cosa hem de replenar el pamflet): 6 pàgines
- Plan Con Fianza (el plat fort, el seguiment a les 12 proves de Lina): 7 pàgines
- Actualitat altra vegada (les falles bàsicament): 3 pàgines més
- Esports (l'opi del poble): 6 pàgines





Ací teniu un Power Point amb el resum informatiu de les últimes dues setmanes de Lo Clar; l'ofensiva electoral és descarada, i es dedica a cobrir diversos nitxos "electorals" (les casetes, l'educació, la sanitat, la creació de llocs de treball...). És com si l'equip de campanya i la redacció del setmanari s'hagueren fos en un rendibú orgiàstic d'aquells que tant els agraden.

I per arrimar un poc el muscle i que els nostres amics del PP no hagen de gastar tant en valles publicitàries (que ja s’ho gastaran en fiançes), els hem fet el favoret i hem convertit (discretament) el nostre periòdic en un pamflet del Plan Con Fianza, així per damunt...de les 24 primeres fotografies Lina apareix (inaugurant normalment) en 16 d’elles... Després es queixen de la gestió de la nostra superalcaldessa, qui no es cansa d’inaugurar i de posar a Ontinyent en el mapa una i altra vegada.

L'equip de ximpanzés que tenim per becaris estan mirant a veure si poden, photoshop mitjan, fer que aparega la alcaldessa entre la publicitat anunciant Joyerias Sancho, o en la secció de esports pujant a rematar el còrner i donant (una altra) victòria al poble!
Perquè mai es fa prou per la nostra alcaldessa! Lina! Bonica! Fallera! Superwoman! 

Lina, omnipresent, comprova l'estat en que ha quedat la Central Nuclear de Fukishima, sense protecció ni hosties, com Fraga a Palomares.





  

dissabte, 2 d’abril del 2011

ESPECIAL ELECCIONS:Rememorant: Ara fa 4 anys de la campanya pamfletària que va aupar a Lina al poder.

Estrenem secció :) gràcies a la entrada de període de precampanya electroral:

Hui rememorem pràctiques per intoxicar a la sociologia ontinyentina, i fer bascular els resultats d'unes eleccions. Frut d'aquesta campanya pamfletària ja el coneixem. L'enfosament del bloc que passava de 3.200 vots a 1.200 i la majoria absoluta al PP que no va veure que aquesta campanya era una bomba d'enginyeria que prompte li esclararia.


Ara fa 4 anys una campanya pamfletaria va començar per derrocar al Tripartit. Actualment, Lina us ha ajudat? O realment el Tripartit aplicava la legalitat vigent? I les promeses de Lina s'han complit? Algu recorda aquestos pamflets? Hui rememorant l'activitat pamfletària de la dreta ontinyentina. Ara ADECA que pensa fer? Reunir-se amb l'oposició i derrocar a Lina?
Video actual :