El Consell es rearma després de la immolació del taliban Vivancos

Des de que la setmana passada s’immolara el Taliban de Conselleria en la nostra ciutat de fills de frares, el tema ha fet córrer rius de tinta en les redaccions dels diversos periòdics de la terreta. L’integrista radical Mariano Vivancos va alçar tanta polseguera que encara es poden sentir els efectes de l’explosió als corredors de la Generalitat.

Després que el Consell realitzara l’última estocada al moribund cadell de l’Opus Dei, una de les primeres reaccions a la seua destitució la protagonitzà l’irritat sector cristià del PP, pel qual Vivancos s’havia fet un home dret i fet a base de mamar la sangre de Cristo baix la sotana del senyor Cotino.

L’Obscur crea escola, observeu en aquesta notícia com els del Levante recorren al sutil sarcasme:

- “El cese, (...) cayó como una bomba en el PP, sobretodo en el sector cristiano, donde estaba ubicado Vivancos”.

- “Además de considerarse un torpedo en la línea de flotació al sector cristiano”.

Com explica el Levante, Vivancos no era cap pipiolo que acabara d’arribar a l’administració del PP, sinó que era un dels homes de confiança de Cotino (actual president de les Corts) que ja amb Zaplana i Camps va ocupar càrrecs d’importància com a assessor i gestor en diverses conselleries, i a l’hora d’elaborar programes electorals. És per això que des de l’últim congrés del PP valencià, i ara amb aquest nou moviment de fitxes, sembla que estem assistint a una reestructuració interna del Consell, una lluita fraticida entre les diverses famílies populars, un autèntic rearmament de la Generalitat per intentar maquillar la seua cara de rància i apaivagar l’excés de fachonería que havia caracteritzat l’etapa del Beato Camps.

El passat dilluns Serafín Castellano, seguint ordres d’Alberto Fabra, convocava d'urgència la plana major del Consell, que es reuniria a presses i corregudes amb uns objectius ben precisos:

- “unificar el mensaje del partido y de la Generalitat, y evitar situacions como la generada por el ya exalto cargo de la Conselleria d’Educació”.

- “hacer ver al segundo escalón de la administración que el partido se la juega y que es necesario evitar resbalones que puedan hacer que la marca PP sea mal vista por la ciudadanía”.

Sembla ser que lluny quedaren aquells anys d’impunitat pepera, aquella època daurada en què personatges tan entranyables com Alfonso Rus podien proferir insults a viva veu. El PP valencià ja no veu les coses tan fàcils, i tan prompte com sona la flauta planten orelles per corregir el seu discurs i veure la manera d’aferrar-se a un govern que cada vegada més trontolla de la millor manera que pot.