Després que el
Consell realitzara l’última estocada al moribund cadell de l’Opus Dei, una de
les primeres reaccions a la seua destitució la protagonitzà l’irritat sector
cristià del PP, pel qual Vivancos s’havia fet un home dret i fet a base de
mamar la sangre de Cristo baix la
sotana del senyor Cotino.
L’Obscur crea
escola, observeu en aquesta notícia com els del Levante recorren al sutil sarcasme:
- “El
cese, (...) cayó como una bomba en el PP, sobretodo en el sector cristiano,
donde estaba ubicado Vivancos”.
- “Además de considerarse un torpedo en la línea
de flotació al sector cristiano”.
Com explica el
Levante, Vivancos no era cap pipiolo
que acabara d’arribar a l’administració del PP, sinó que era un dels homes de
confiança de Cotino (actual president de les Corts) que ja amb Zaplana i Camps va ocupar càrrecs d’importància
com a assessor i gestor en diverses conselleries, i a l’hora d’elaborar programes
electorals. És per això que des de l’últim congrés del PP valencià, i ara amb
aquest nou moviment de fitxes, sembla que estem assistint a una reestructuració
interna del Consell, una lluita fraticida entre les diverses famílies populars, un autèntic
rearmament de la
Generalitat per intentar maquillar la seua cara de rància i apaivagar
l’excés de fachonería que havia caracteritzat l’etapa del Beato Camps.
El passat dilluns
Serafín Castellano, seguint ordres d’Alberto Fabra, convocava d'urgència la plana major
del Consell, que es reuniria a presses i corregudes amb uns objectius ben
precisos:
- “unificar el mensaje del partido y de la Generalitat , y evitar
situacions como la generada por el ya exalto cargo de la Conselleria d’Educació”.
- “hacer
ver al segundo escalón de la administración que el partido se la juega y que es
necesario evitar resbalones que puedan hacer que la marca PP sea mal vista por
la ciudadanía”.
Sembla ser que lluny
quedaren aquells anys d’impunitat pepera, aquella època daurada en què
personatges tan entranyables com Alfonso Rus podien proferir insults a viva
veu. El PP valencià ja no veu les coses tan fàcils, i tan prompte com sona la flauta planten orelles per corregir el seu discurs i veure la manera d’aferrar-se a un
govern que cada vegada més trontolla de la millor manera que pot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada