Les retallades d'ahir (65.000 milions d'euros) deixen en una anècdota les retallades que ja estem patint en sanitat i educació. Per a fer-nos una idea, el rescat grec (que ha esclavitzat el país per pagar als inversors) suposa un 2% del PIB, el nostre rescat ronda un 5%...
I els parlamentaris de la clec, acustumats a aplaudir quan parla el líder, aplaudíen cadascuna de les mesures anunciades, amb un entusiasme compartit per la patronal (sera que la reforma laboral els compensa lo del IVA).
D'entre les anunciades podem destacar la reducció del 30 dels concejals "per trams de població", que es suma a la idea de fusionar ajuntaments i eliminar els "serveis duplicats que ofereixen".
Al darrere d'aquest estalvi s'amaga un atac dirècte a la sobirania (be, com a la resta d'estalvis que proposa esta gentola). Per una banda la desaparició de concejals comportaria la desaparició de la diversitat d'opinions als ajuntaments de les poblacions xicotetes, reforçant encara més el bipartidisme (i el sistema "partitocràtic" que imposa les directrius des de dalt i no des d'una reflexió local).
En comptes de netejar de ganduls i tècnics quatre-mil-cincents-euristes les administracions locals, el que faràn serà allunyar encara més la política dels ciutadans i privatitzar serveis. Ara la política estatal la marca Bruseles, la autonòmica Madrid i la local el poble del costat. Totes les polítiques impopulars responen a la "obediència debuda" i la gravetat de la situació.
Rajoy de fet, ha muntat un número musical que representarà a tots els municipis de més de 10.000 habitants del estat español; ací en teniu un fragment.
Rajoy va triar un mal dia, els miners acabaven d'arribar a Madrid i molta gent va eixir a rebre'ls com a herois, malgrat l'esforç que han fet per criminalitzar la seva lluita i l'estat de setge en el que es troba la conca minera d'Asturies.
La gent va rebre als qui havien tallat carreteres i s'havien enfrontat amb tanta força als antidisturbis. Apología de la ressistència al cor de la capital i càrregues policials (s'acabaven de quedar sense paga extra i per algún lloc s'han de desfogar).
Ací teniu l'únic que impedia al poble defenestrar la política del saqueig,
La gent va rebre als qui havien tallat carreteres i s'havien enfrontat amb tanta força als antidisturbis. Apología de la ressistència al cor de la capital i càrregues policials (s'acabaven de quedar sense paga extra i per algún lloc s'han de desfogar).
Ací teniu l'únic que impedia al poble defenestrar la política del saqueig,
Pagarem més per menys, mentre ens recorden que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Però arribarà el moment de recordar-los que estàn legislant per damunt de les seues possibilitats (la nostra paciència), i el dia que 100.000 persones intenten entrar al parlament per parar-los els peus, no tindràn gas suficient per ofegar-nos a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada