Els reis "magos"envien la carta en setembre

Juan Carlos I "el inestable" ha enviat una carta a tots els españols, be, realment la carta li l'haurà escrit algú, però ell posa la seua cara de moneda, eixa cara tan de rei que te ell, per a erigirse com el super-glue que mantindrà la unitat d'Espanya.

Heroe!

L'amant dels safaris ens diu que, davant la crisi que estem patint " lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ahondar heridas. No son estos tiempos buenos para escudriñar en las esencias ni para debatir si son galgos o podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia. Son, por el contrario, los más adecuados para la acción decidida y conjunta de la sociedad, a todos los niveles, en defensa del modelo democrático y social que entre todos hemos elegido."


Una quimera és quelcom impossible... es una quimera demanar el dret a decidir dels ciutadans?
També és una quimera això de fer referèndums sobre les mesures que afecten als seus drets més bàsics, com les retallades, que s'estàn aplicant sense eixir en cap programa electoral.

Perqué el model democràtic i social no l'hem elegit tots, està plé d'injerències, començant per la del mateix monarca (no era una titella que servia per fer fotos, sopars i inaoguracions i que mantenia la boca tancada?) i seguint pel rastre de corrupteles, manipulacions mediàtiques i l'orgía bipartidista que fa lleis electorals a mesura.

Però seguim amb les disertacions del equip de redacció de la casa Royal


La segunda es que, desde la unión y la concordia, hemos de recuperar y reforzar los valores que han destacado en las mejores etapas de nuestra compleja historia y que brillaron en particular en nuestra Transición Democrática: el trabajo, el esfuerzo, el mérito, la generosidad, el diálogo, el imperativo ético, el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general, la renuncia a la verdad en exclusiva.

El "brillo" de la trancisió va ser l'espectacular exercici de restaurar la monarquía i fer de la figura més antidemocràtica del estat el garant de la democràcia, va ser la renúncia al referèndum sobre el model d'estat. La renúncia a la veritat absoluta de la que parla són les nombroses injerències del aparell franquista (amb l'exèrcit a l'aguait) per assegurar que les coses no s'en eixiren de mare.

Les dues úniques consultes que s'han fet han estat acompanyades de vergonyoses campanyes institucionals a favor del "SI". En el cas de la constitució europea, els partidaris del no ja advertíen del rumb que estava prenent europa.
Ací varem votar que si com a imbècils... "
-"ès algo d'europa?? segur que cobrem subvencions! hurra!"
El que no sabien es que no era una constitució per repartir subvencions, sinó per a engrosar la vaca que duien vint anys alimentant. La constitució neoliberal europea no va poder ser, però el IV Reich de Merkel va maniobrar ràpidament per inclòure l'objectiu de dèficit en la nostra constitució.

Que va dir el Rei quan la reforma constitucional va posar als inversors per damunt dels drets de tots els seus súbdits ?
Un rei de de veres, d'eixos de "capa y espada", haguera actuat en plan noble sanguinari, desembainant l'espasa i anant a tallar caps per ahi amb la duquesa de Alba per salvaguardar als seus interessos.
Però el més probable és que estaguera de safari fentse copes amb inversors d'algún lloc, podría protagonitzar un film, "Playboy a los setenta", on protagonitzaría memorables jolgorios i divertides caigudes que faríen les delícies de grans i menuts.

Perque no sabem on ni quan te pensat el rei fer gala del "esfuerzo, mérito, generosidad, diálogo, imperativo ético" i la millor de totes "el sacrificio de los intereses particulares en aras del interés general".
De quin esforç parla? del de tots els qui treballen per a ell?
Mèrit? El de ser fill de son pare i haver-se desfet del primogènit?
Generositat? La dels qui li paguem un salari d'escandalo i li mantenim tots els palauets?



Amb aquesta carta, que ha reproduït amb alegría el càrtel mediàtic del regne, Juanca trau a relluír el mite forjat a tinta i antena del Juancarlos del 23-F, vetllant per la unitat de la grande y libre. És significatiu el pes i connotacions que li donen a la carta l'ABC i la Razón, "Aldabonazo contra el independentismo". Però la mateixa carta reial, ambigua com de costúm, també es pot interpretar com un "aldabonazo" a la seua ànsia per vendre periòdics a la meseta. Sense portades com les de la Razón, ABC, o la inestimable presència del grup intereconomía, és molt probable que no haguera hi hagut més d'un milió de persones al 11 de setembre, perque en definitiva la "división" no ve només d'un costat.