Una oferta que no podrá rechazar

La política és una cosa ben estranya; a Ontinyent, per exemple, mentre el PSOE celebrava la victòria (malgrat perdre dos regidors) al PP les cares llargues i la desil·lusió protagonitzaven la portada del Periòdic, ja ho deien ben clar als anuncis, necessitaven la majoria absoluta (això que és tan bo per a la democràcia).

L'alcaldíssima es preguntava que havia eixit malament..

No havien inaugurat prou coses? 

Haurien d'haver manipulat un poc més la TVO?

Hagueren hagut de fer-li cas a Rus i haver empadronat a tota la família de Hirsto Stoichkov??

Això mai ho sabrem.

També victoriosos estaven Compromís (que encara no havien tastat la Junta Electoral) i EU (que recuperava la representació), que esdevenien la clau del cetre municipal.

Lo Clan ontinyentí tremolava davant la catàstrofe apocalíptica que suposa per a les seves ments medievals el "tripartito" (es menjaran els xiquets, cremaran les esglésies i l'Ontinyent C.F. baixarà a la lliga d'empreses). 

Un clàssic del futurisme
apocalíptic espanyol.

Però gràcies a déu, les forces vives de la comarca poden estar tranquiles, alguns han entés allò de "no digues blat fins que no siga al sac i ben lligat"... i és que res és tan simple quan entren en joc les ambicions i les passions humanes més baixes (l'ànsia de poder).

El resultat (la no-majoria absoluta) ha fet que entrem en una partida de pòker (pareix que està de moda), amb farols i distrac-cions...  assistim al joc del gat i la rata, i pareix que va per a llarg, doncs han dit que no es constituirà l'ajuntament fins al mes de juliol.

Representants dels diversos partits miren d'arribar a un acord .

Però anem per parts:

El dia de les eleccions pareixia que el PP havia perdut l'ajuntament. Això semblava, però no. Alguns estan cagats davant la situació, pareix que no s'ho esperaven, i s'obliden de sobte del canvi que propugnaven. Potser ara cauen en la situació en què es troba l'ajuntament: els 20 milions de deute i les amenaces de no rebre ni un euro de València ni (d'ací un anyet) de Madrid. Això ja ho sabien quan es van presentar.

Entra en joc la rumorologia ontinyentina: alguns diuen que Filiberto va a per totes, altres diuen que alguns demanen el cetre i la terra (per demanar que no quede). Es plantegen diversos horitzons: deixar governar a Lina en minoria mentre disfruten còmodament des de l'oposició veient com s'ho fa per complir el seu programa de fantasies i il·lusions sense un duro a les arques públiques. Això o formar un govern en una situació econòmica precària que no permetrà inaugurar coses grans i boniques, sobretot amb l'obsessa posant pals a les rodes de la resta d'administracions.

Davant la situació, els de Compromís han proposat un govern de concentració, amb repartiment entre tots els grups de responsabilitats. La proposta tindria sentit en una situació de crisi si no fóra per la ingenuïtat del plantejament.

Demanen que l'omnipresent Lina Insa es retire, però xoquen amb una executiva local del Partit Popular modelada per ella mateixa, qui s'ha encarregat de rodejar-se de gent tan brillant que és l'única amb perfil "alcaldable" (una situació fruit d'un personalisme extrem i acaparador que la situa en el centre de tot). De fet seria absurd retirar-la ja que la gent l'ha votada a ella (haurien tret el mateix Maria Abad o Vicent Vila?? Mulloret??).

La idea de passar pàgina també és prou curiosa, ja sabem com se les gasta amb la dissidència (ni aigua) i en qualsevol dels kafkians plenaris emesos per la TVO es podia veure la prepotència i el despreci exhibit per la "moderadora" a l'hora de donar la paraula (no parlem ja de les intervencions). 

Ella mateixa es va afanyar a comparèixer acompanyada dels seus "retoños" per negar que anara a retirar-se.

Per què hauria de negociar? A efectes pràctics si no hi ha cap pacte el PP obté l'alcaldia, i això li dona prerrogatives per mantindre el control de l'ajuntament, encara que hagueren de suar tinta per aprovar els pressupostos. En aquest cas, ja coneixem el discurs victimista:  l'oposició només fa que posar pals a les rodes i tots els problemes i promeses incomplertes es justificaran amb la crisi ("en la que mos ha clavat Sapatero").

Pepe Pla, a la televisió comarcal (la de Rus) assenyalava l'altre dia que els resultats del PP a Ontinyent contrastaven amb els que havien obtingut a la resta de l'Estat i que el partit hauria de buscar recanvis... (ho diu qui està 20 punts per baix i signa alegrement les actes electorals).

Sí, esta vegada s'ha escapat la majoria absoluta, però vorem com pinten les coses amb 4 anys més de PP, que va camí de dominar totes les administracions amb amplies majories, amb una corrupció galopant "absolta per les urnes" i un panorama de reformes davant la crisi que faria les delícies de més d'un economista del FMI.

A Ontinyent, l'oposició s'ha trobat amb moltes casualitats que han desgastat els populars i que de ben segur no estaran d'ací 4 anys: el tema de les casetes, per exemple, que va aupar a Lina a la majoria absoluta, ha donat lloc a 2 partits (que han restat vots) i a un malestar que poc o gens ha beneficiat aquells que feren falses promeses. El paper d'alguns periòdics i ràdios que ara han posat la mà en el foc per desallotjar el PP possiblement estiguen cremats a la propera. I el més important, tots els que s'han molestat en anar a votar, possiblement es queden a casa o voten a la mare que els va parir a tots, després de vore com amaguen el cap baix de terra.

La tàctica del "avestrus", molt efectiva en cas de tronà.

La gestió de la crisi que hem vist fins el moment per part dels "partits majoritaris" ha estat pèssima; aprofitant uns i altres per introduir mesures neoliberals (retallades de drets socials, privatització de la sanitat i l'educació, etc., etc.) i desviant el centre d'atenció a base de denigrar-se mútuament.

Ens esperen uns anys durs, en un parell de setmanes ja hem vist com se les gasten a la "Cheneralitat", i açò acaba de començar. El marc local i comarcal és al cap i a la fi el lloc on s'apliquen les polítiques i des del mateix ajuntament es poden posar en marxa moltes iniciatives que, sense dependre de "grans inversions", articulen i integren la societat per fer possible alternatives que solucionen els problemes de la població.

Hi ha centenars d'experiències on buscar solucions:

- Horts urbans: amb 4000 parats no hauria d'haver cap centímetre per cultivar, això suposaria una millora de la balança comercial local i de la sostenibilitat del territori.

- Cooperativisme com a model empresarial: estan desmantellant les indústries davant dels nostres nassos i enviant-les a llocs amb mà d'obra barata mentre en la universitat d'empresarials estudien com fer negocis amb Xina.

- Gestió municipal dels residus i aprofitament dels orgànics per a produir compost i biogàs. Reciclatge de tots els residus per minimitzar els materials desaprofitats.

- Deixar d'invertir en obres inútils i fer inversions productives, com l'autoabastiment d'energia (que suposaria a llarg termini un estalvi milionari). Inversió en el poble de l'herència Nadal.

- Programes d'autoconstrucció de vivendes: en aquest cas aplicat a la rehabilitació, que ja en tenim prou de cases fetes.

- Canviar el paradigma de les festes: passar d'unes festes basades en el consum a altres basades en la participació ciutadana, que siguen integradores per la societat i enriquisquen el teixit associatiu del poble.

- Fomentar la participació ciutadana pot fer créixer aquesta implicació de la societat en una "política" desprestigiada i que viu de cul a la ciutadania.

Aquestes són algunes de les coses que es poden fer si realment es tenen ganes de canviar les coses. Ara falta que els qui tenen al seu abast les eines necessàries tinguen el valor d'arriscar-se a fracassar amb dignitat o asseure's còmodament a la butaca a criticar durant 4 anys l'autoritarisme i la gestió de Lina Insa i la seva cohort pretoriana.

L'espectacle està assegurat.