Fem fum

Lo fem, eixa tan nostra que es torna invisible quan el llancem al contenidor, està de moda entre els polítics de la comarca, ara no només s'el llancen per damunt (com ens tenen acostumats) ara també s'omplin la boca i s'el refreguen per les parts intimes. Fins ara el tema del fem havia estat còmodament soterrat a centenars de quilòmetres concretament a Múrcia i Villena, amb uns costos polítics més que raonables (la merda pals castellans). Però no comptaven amb la inventiva de Fabra i cia per a anar subhastant al millor postor la gestió de les seues competències. Serem esmunyits com una vaca fins que paguem la morterada que han malgastat la banda de lladres que te segrestada la generalitat. En aquest cas, han creat el "Consorcio" un organisme que a partir d'ara s'encarregarà de gestionar la "valorització i eliminació" de residus d'un grapat de comarques, passant el corresponent rebut a cada casa.

Des de la Mancomunitat de municipis han botat de seguida perque la "valorització" els suposa uns ingressos de vora 300.000 euros al any (que és el que els paguen els fabricants d'envasos per el reciclatge) i només els deixen la gestió de la recollida (on pareix ser que no hi ha mandanga).

 L'empresa encarregada de la "valorització i eliminació" serà FCC, un monstre corporatiu que s'ha especialitzat en l'esmunyir ciutadans i institucions al calor del neoliberalisme campant. Si entreu a la seva web, voreu aquest banner publicitari;

La web d'algúna administració pública? Una ONG? El Pare noel?  No!! és fomentos y contratas, empresa de lo més apanyà.

Ja ho veieu, igual construeixen una ruïnosa línia del AVE, que gestionen la llum, l'aigua i les escombreríes; tres sectos monopolístics, on l'empresa és la que marca el preu de mercat i s'assegura un cobrament casa per casa; la "cartera de clients" està assegurada.

Pensareu... clar, esta gent, amb tantes coses que fan i lo profesionals que pareixen, deuen de convertir la merda en roses a costos rècord i amb la tecnología més adequà.... però no, resulta que el que faràn els professionals de Fomentos y Contratas serà més car que el que s'ha vingut fent fins ara, i la gestió vindrà a ser la mateixa (abocar-ho tot a un clot).

En aquest cas, el rebut que ens arribarà a casa a partir del més vinent, servirà a l'empresa per a construïr el macroabocador de LLanera . Si Gurb, l'entranyable extraterrestre d'Eduardo Mendoza veiera la situació si pareixería ben curiosa:

Entre tots capitalitzarem a una multinacional podrída de diners per a comprar uns terrenys pels quals els directius de l'empresa no senten cap aprèci ni, probablement, voràn en sa vida.
 Els veïns del abocador seguiràn pagant durant anys sumes de diners fabuloses per enterrar les escobreries. 

Quan el forat siga ple, l'empresa posarà cuatre pins, un tobogàn i anirà a buscar altre lloc que rebentar per seguir esmunyint-nos.

Si volem vore un exèmple del que passa quan serveis bàsics, amb xarxes de distribució monopolístiques, passen a mans d'empreses privades, podem mirar el que està passant amb l'aigua a la ciutat de Barcelona: 

des de la seua torre amb forma de consolador lluminós, van incrementant cada dos per tres el cost de l'aigua potable, i tenen agafats dels ous a milions de persones. 

I el pitjor de tot, és que són empreses massa grans per caure, i que disposen d'una capacitat d'influència i generació de compadreos que fa ben difícil revertir la situació. 

Fabra el subhastador celebra amb el president de FCC l'enviament del primer rebut del consòrci d'escombreríes.

Pel que ens pertoca, a la generalitat pareix que porten un compadreo fenomenal amb els de FCC (si no no s'explica que contracten perque si un servei més car per als ciutadans), i la capacitat recaptatòria de la generalitat passarà per damunt de mancomunitats i ajuntaments. 

Ara venen les ploreres d'última hora, l'intent de campanya que han fet els alcaldes de la mancomunitat per a movilitzar a la població, s'ha topat amb el meninfotisme i l'apatía tradicionals. Ara s'enrecorden del pla de minimització que du 10 anys parat i que si no s'ha aplicat és perque no els ha donat la gana posar-se d'acord.  És precisament ara, quan els lleven la gestió, quan s'enrecorden que teníen un pla de minimització vegetant en algún caixó, i que si s'haguera aplicat arribaríem a reciclar fins un 70% del que es llança....

Preciós sobre el paper, però cuan veiem casos com el del abocador de Bèlgida o el de la Clariana d'Ontinyent (on les empreses fan el que els dona la gana amb  el reciclatge que arrepleguen per a la mancomunitat) hem de preguntar-nos també quina ha estat la gestió que s'ha fet ací del fem.

Mentrestant, això si, anem preparant-nos per a pagar més pel mateix servei, per a que la generalitat puga seguir amb el pagament dels deutes. Al darrere del seu cinisme i falta de vergonya hi ha la mateixa justificació que la de qualsevol negòci brut; "tinc que pagar una hipoteca", i aixi, entre pitos i flautes ens hem trobat tots, amb un futur hipotecat.