Hui, dia de la II República, els periòdics han amanegut plens de xapapote, una rampellada de patriotisme empresarial ha atravessat totes les redaccions. Cristina ha entrat de sobte en el selecte grup de mandataris tocapilotes encapçalat per Hugo Chávez, i les raons són les mateixes: l'exercici de la sobirania per redistribuir el repartiment dels recursos.
Veiem algunes de les portades:
I todos para uno!... Excel·lent efemèride per un dia com hui.
"España amenaza"en trencar relacions per defensar una companyia privada "Repsol", la família Kirchner "dueña de Argentina". Els polítics i els periodistes eleven el grau de tensió al màxim per fer front a Argentina (què s'han pensat, que poden fer el que volen amb el seu país?), assenyalant que el país es convertiria en un apestat internacional (ojo, que ho diuen els nous apestats d'Europa).
Ací podem vore altre símptoma del "qui paga mana"
El mateix govern que acata encantat les directrius europees per retallar i liberalitzar els serveis públics acudeix indignat a fer pressió per defensar els interessos de la seua companyia (després no s'estranyem si algú acaba de conseller d'empreses energètiques, o dels bancs que les controlen). Ja podríen haver mostrat el mateix ímpetu en la defensa dels interessos dels seus ciutadans.
I les millors per al final:
 |
| El llenguatge militar, torna el imperio español, donde siempre brilla el sol. Un telefonaso i listo! |
 |
| Quin poderío, quina escena més taurina! Una ofensiva diplomàtica en tota regla, amb bombons Ferrero Rocher, regals d'aniversari, i fotomontatges d'espaguetti western. |
Sempre que llegiu un periòdic, pegueu-li una ullada a la publicitat que porta, i recordeu, qui paga mana. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada