"Que vinga la llum, que no fa fum..."

Jose Luís Suchard

Sí, aquesta setmana, el líder espiritual de la nostra secta, fa una apologia de les línies elèctriques. Com és habitual en esta gent, tira mà del refranyer en llengua indígena (que és el que gasten ells quan volen tocar fibres) amb la cançó "que vinga la llum, que no fa fum".

Però anem al tema. Després de plantejar les deficiències de la xarxa elèctrica que hi havia en temps de Franco, comença a argumentar... "A nadie nos gusta que para que un vecino tenga energía, ya sea un vecino de parcela o una población limítrofe, pase por nuestro campo un tendido eléctrico, pero esa es una servidumbre que tenemos que aceptar en aras a la convivencia con otras gentes o poblaciones y, como no, también como garantía de que así nos aseguramos el suministro de energía eléctrica"

Això sí que és un exorcisme, el director marca la línia (informativa dic), i és que si fera falta, ell posaria un reactor al soterrani de sa casa i una subestació transformadora al terrat. Desvia la qüestió al egoisme i no li importa res de res la "terreta", però sí que trenca una estaca quan les plataformes petrolíferes amenacen el landscape del Dorado turístic valencià. Ací ens limitarem a admirar els tótems del progrés, en aras de la servidumbre de paso, sense importar si travessen el Torrater o si acaben asfaltant fins a l'últim centímetre de la nostra vall per a fer una autovia de 30 carrils que vaja a Gandia (les males llengües diuen que aprofitaran el forat de la cantera de Guerola per evitar fer 30 túnels de l'Olleria).

La cosa encara seguix, diu que sense la energia elèctrica "no funcionan nuestras empresas(...) ni los quirófanos, ni internet, ni el microondas...". Bé, és cert, sense energia tot açò no pot funcionar (i fixeu-vos en l'ordre), però com està funcionant ara mateix? amb l'energia lliure de Nicola Tesla? Com si no existira una cosa que és diu "eficiència energètica",  tot siga per incrementar el consum i fer d'or al càrtel elèctric. Perquè eixa és un altra, les empreses promotores són privades, i en l'empresa privada mana la llei del màxim benefici per damunt de tota la resta. I és que quan més diners es gasten per convèncer el personal de la seua bondat i responsabilitat corporativa, més merda tenen sota l'estora.

Dos pa tu, dos pa mi, com en les pel·lícules.

Per acabar, Pepelu Suchard remata: "No conozco a nadie que en su sano juicio pretenda repudiarla para volver nostálgico a la época del carburero, el candil o las velas. Por tanto garantizemonos su continuidad con las servidumbres que ello comporta, de modo que no nos veamos obligados a tener que reclamarla recordando viejos tiempos". Sí, ja sabíem que els ecologistes no estan en su sano juicio, però gràcies a la descripció del líder hem aconseguit fer un retrat robot dels ecologistes, ací el teniu:

Ecologistes radicals en la seua "madriguera". Font: Equip de disseny gràfic de Loclar.

Teniu dos opcions, la de dalt, o plenar-ho tot de cables i subestacions elèctriques per on li vinga de gust al càrtel elèctric. Ve a significar "vos tenim agafats dels collons i anem a ficar-ho per on passe pels nostres". 

Pareix que Pepelu no s'ha fixat en altra part de la cançó, prou interessant també, que entona...

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

i qu'al senyor alcalde li donen per el cul;^[4]

les bigues són plantães i la llum no ha vingut,

i qu'el senyor alcalde se'n vaja a fer la mà!^[5]

I parlant d'ajuntaments, pareix que a Telelina no han dit res de la concentració ni de res de res, i és que ja sabem que era molt més important la presentació fallera (eixa tradició tan ontinyentina), i no va poder enviar cap reporter durant les més de 4 hores que va durar l'esdeveniment. I és que, com es comenta pel vox populi ontinyentí, la directora d'informatius de TVO té una pobra imatge d'aquesta banda de ganduls que només es dedica "a protestar i a tocar els tamborets" .