A Lo Clar porten un bullit mental des de que el Magreb va esclatar en flames. En el seu moment veiérem extensos articles d'opinió que es meravellaven de la capacitat de mobilització del Magreb i es preguntaven fins i tot que faria falta perquè ací passara el mateix (en clau intereconòmica, clar, amb el cap de Zapatero posat en una pica).
Ja vàrem vore que això de les mobilitzacions populars no els fan tanta gràcia quan paren a prop. Ara José Antonio Burriel ens il·lustra sobre el que vol dir democràcia al seu article "Las listas etarras", que ve a exigir la il·legalització de Sortu al País Basc, per a ell:
 |
| Candidats abertzales bascos en un acte electoral Arxiu fotogràfic de LoClar |
"¡Son etarras, nada de proetarras! Y como lo son, deben estar fuera de las instituciones democráticas. Lo demás son dimes y diretes, zarandajas que ocultan otras cosas"
Sí, segons ell, els 40.000 ciutadans bascos que no tenen dret a participar en les llistes electorals per haver estat en alguna de les llistes il·legalitzades són tots terroristes. Menuda democràcia aquesta, mentrestant, ací es convoquen manifestacions amb cares rebentades de reclam (això no és apologia de la violència?) i no passa res.
La llei de partits que va aprovar el PP, i que ha mantingut el PSOE, és la negació de la democràcia. En la redacció de l'Obscur no estem per il·legalitzar res; totes les opcions han de ser possibles ja que quan s'elimina per la força la via política només es deixa la via de la força, indesitjable en qualsevol dels casos anteriors.
De totes formes us proposem una relectura canviant "etarras" per "franquistes"... el resultat és ben curiós. Que tasten la seua medecina!
Las listas franquistas
"Las associaciones de víctimas del franquismo y muchísimos ciudadanos que les apoyaron para pedir al gobierno que no permita la entrada de los franquistas en las listas". (...)
Amb la democràcia molts dels adeptes al règim es reconvertiren, inclòs algun ministre responsable de la repressió al carrer que després fundaria Alianza Popular i ...
"Se tiene la sospecha, y con fundamentos, que aprovechando diversos resquicios que las leyes tienen - y las interpretaciones sutiles que se pueden hacer de las leyes- se va a hacer posible la presencia de los franquistas - disfrazados de lo que sea que para ello son camaleónicos - estén en las instituciones. ¿ Por qué, por qué esta claudicación?
Las explicaciones para esta presencia de los franquistas en las instituciones son variadas: mejor que estén dentro que estén fuera (no siga cosa que tornen a liar-la en El Pardo), se refuerza el polo nacionalista en España; se pactó en su dia y hay que cumplir-lo; etc.
La cuestión para mi es sencilla, los nacionalistas españoles quieren un pais grande y libre. Han empleado y lo seguiran haciendo todos los medios a su alcance." (...)
Perquè posats a comparar, el Partit Popular compta entre els seus fundadors i membres il·lustres a bona part del franquisme reconvertit, amb Fraga al capdavant. El Partit Popular no ha condemnat el règim franquista que va causar més de mig milió de morts i 40 anys de dictadura i persecució política. Al mateix temps que mantenen carrers i llegendes dedicades als carnicers de la guerra civil, impedeixen l'homenatge als republicans afusellats a València (mentre els sants segueixen eixint del temple al ritme del himne nacional).
La criminalització és el recurs fàcil. La democràcia és el poder del poble per a decidir per ell mateix, i el que demanen al País Basc és el dret a decidir sobre el seu futur, amb un referèndum... però ací hi han coses que no es toquen: algú recorda per exemple el referèndum que es va fer per decidir si els espanyols volien monarquia o república? O un referèndum sobre el rescat bancari?
No, això seria impensable, la nau està dirigida per dos bandes rivals de pirates, que s'amotinen periòdicament per canviar la bandera i algunes guirnaldes però sense moure un mil·límetre la pala del timó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada