Fabra busca faves

En la setmana gran de Paco Camps, al mediàtic judici es sumen també les conseqüències de l'inmens deute amassat als anys d'alegria i compadreo. El seu successor va convocar el passat dimecres una reunió d'urgència amb la cúpula empresarial valenciana per demanar-los que invertiren en els bons Nueva Rumasa de la Generalitat.

Fabra intentat col.locar bons patriotics.

Resulta que en set dies han de tornar el deute públic emés fa un any al 4'5% d'interés en forma de "bons patriòtics"(més coneguts com "bons el Palleter"). Els il·luminats pretenien tapar aquest forat emetent més paperets, però pareix que aquesta vegada els "inversors" no han picat. Si no arrepleguen 1800 milions d'euros estaran en bancarrota: és sabut que a tota republica bananera li arriba el seu sant martí.

Podriem estar hores repassant les empastrades i deliris de "grandea" que han posat València en el mapa (al cost d'hipotecar-la), però és més rellevant el que passa ara mateix entre les bambalines del món financer.

La Generalitat està fent rodar el deute per la neu a un interés rècord per als inversors; el creixement del deute però també serà de rècord i no pareix que d'ací un any la situació siga millor que l'actual. Però... qui compra aquestos "bons patriòtics"? Mel Gibson? Albelda? És possible, però la major part del deute públic està en mans dels bancs, de fet dels 1.000 milions que han "col·locat", 800 corresponen al que tenien compromés amb entitats financeres, que ve a ser un " ja m'ho pagaràs demà amb més interessos".

Menos mal que era un agarrat,
perquè el deute el té ben empinat

De totes maneres, la suma és una minúcia comparada amb els 20.547 milions d'euros de deute que acumulem tots els valencians, i pagarem, vaja si ho pagarem!

Mariano li diu "hacer lo que hay que hacer", el telenotícies "hacer los deberes", ací no diuen res però bé que van fent... La Generalitat està acumulant un deute amb el poder financer i empresarial que tots pagarem ben car.

Un exemple és el de l'intent de modificar lleis sobre construcció de sòl cremat després que Iberdrola avançara el pagament de les nòmines de la Generalitat en vistes d'eleccions. Abans d'eleccions Camps ja es va mostrar receptiu a modificar qualsevol normativa que impedira fer negoci a les empreses: "Cavallers, lo que faça falta!".

Però no parlem només de pelotasos especulatius (als quals ja estem acostumats), ara es tracta de la precaritzarització sistemàtica de serveis públics, posar-los en mans de gestors privats (ja sabem que passa quan fan estes coses, i si no que li pregunten a Zaplana, que cobra 600.000 euros a Telefònica per exercir un càrrec creat ex profeso). I la sanitat, segur que la posaran en mans de patriotes, com els constructors que gestionen l'hospital d'Alzira.

Les farmàcies es posaran en vaga la setmana que ve pels 120 milions d'euros que els deu la Generalitat. I el copago, eixa paraula màgica que fa un parell d'anys ni coneixíem, té pinta d' estar entre "lo que hay que hacer" per a poder pagar els interessos de l'any vinent.

Es veu que els mercats són extremadament perillosos quan s'enfaden, imagineu-vos tindre una legió de Botín-Hulks arrassant el país a lo Gengis Khan .

És preferible putejar a la resta de la societat, perquè ja sabem que quan se li deuen diners a la màfia les conseqüències solen ser molt doloroses.

Vist el panorama amb el deute, el desmantellament dels serveis públics i la lucrativa corrupció a la que estan aficionats, podríem comparar la tratgectòria de la Generalitat amb la d'una empresa d'aquelles que compren a  hipotecar-la, no pagar als proveïdors per a, un cop esmunyida la vaca, tancar la paradeta.