Furtangarín i el "vivero de sociedades durmientes"

Dir que la muy antigua, muy noble, muy leal y muy caritativa ciudad de Onteniente ha tingut un paper fonamental en la consolidació de la monarquia hispànica en època contemporània no és ninguna novetat.
Bé és sabut que Alfons XII, besavi de l’actual burguer King, fou fill bastard d’Isabel II i, per tant, restaurat com a rei de manera il·legítima després de la Primera República. Era conegut com el Puigmoltejo en honor al seu pare biològic Enrique de Puigmoltó y Mayans, un ontinyentí com la copa d’un pi que mai no es va cansar de pegar xeuaes a una reina nimfòmana, en qualitat d’Oficial del Cuerpo de Ingenieros. Res no és d'estranyar provada la pluma del cosí germà i marit d'Isabel II, Francisco de Asís de Borbón, a qui ja li dedicaven bromes en l'època:

El borbó Francisco de Asís, pare putatiu d'Alfons II,
patenta els primers photoshops.

150 anys després d’aquestes gestes, la família reial espanyola ha tornat al petit país d’Ontinyent per tal de trobar la salvació del seu llinatge, però sobretot del seu patrimoni reial, eixe que ha guanyat durant dècades i segles a base d'extorsionar els súbdits.

En aquest cas ha sigut el gendre del rei Juan Carlos I de Puigmoltó, el duc Iñaki Furtangarín, sabedor de la bona reputació dels ontinyentins, qui ha sol·licitat els serveis urgents d’altre gran conciutadà nostre.

I és que segons ha aparegut darrerament a Las Provincias, i com no, també anuncia lo nostre LoClar, Furtangarín i el seu soci, Diego Torres, recorregueren a tota presa a Internet en busca d’algun mitjà que els permetera l’ejaculació fiscal de les seues fortunes fraudulentes. Com que últimament la Xarxa està plagada d’anuncis de prostitució a Ontinyent, els nostre intrèpid duc topà amb un bordell ontinyentí d’un tal Ramón Cerdá, “novel·lista”, amo i senyor de centenars de belles dorments completament preparades per ser venudes immediatament al millor postor.

Al·legories cavalleresques a banda, ací qui no corre, vola!
Per una part tenim a l’Urdangarín i l’Institut Nóos, uns més que es sumen a la llista de tots aquells rapinyaires que s’han dedicat a saquejar les arques públiques valencianes i balears, uns més d’entre tots els Camps, Fabres, Bigotes, Matas i Calatraves. Uns més d’entre tots els Gürtels, Brugals, Emarses i Palma-Arenes.

A l’altre costat de la jugada, Ramón Cerdá i les seues Sociedades Urgentes, un autèntic "banc de societats" segons defineix al seu web (el qual no té pèrdua) o un “vivero de sociedades durmientes”, com diuen els especialistes.

Furgandarín, perdut, pregunta a la Tourist Info on clavar el paquetorro.

Bon manoll deu haver-se guanyat este tal Ramón des de que fundara aquesta innovadora empresa que frega els límits de la legalitat i l’ètica. Mira per a on, fins i tot el mateix Don Vito havia recorregut a ella en 2005:

“En ese 'vivero de firmas dormidas' Francisco Correa compró en enero de 2005 Good and Better, SL, la firma que solo unos días después ya estaba siendo usada para generar una riada de facturas engordadas a la Comunidad de Madrid.”

“De la 'cuadra' de Cerdá también han salido sociedades como Artemis 2000 (investigada en el caso Fabra), Ekonos Group 2000 y La Luenga Inversiones SL (del 'caso Mercalicante') o Tempero 9000, SL (del caso ITV Valencia).”

Las Provincias

Després que Furgandarín, Correa, fins i tot Fabra, li hagen comprat societats per a escurar-nos les butxaques, al novel·lista Ramón Cerdá li la sua la resta.

Segons les seues pròpies declaracions en LoClar, “con independencia del uso que se le haya podido dar uso a esta sociedad, nuestro servicio es completamente legal y está reconocido en el Real Decreto 1/2010...”, unes raons que l’avalen legalment; però no té pèls en la llengua en admetre que “Sociedades Urgentes ha vendido una gran cantidad de sociedades de las cuales, tan sólo unas pocas se han utilizado para fines fraudulentos”. "Unas pocas" diu!!!
Amb un desvergonyit “son gajes del oficio” aquest Fantasma de los Sueños justifica la seua labor com a empresari en aquest món de corrupteles on, a més a més, ja fa temps que està apuntada la Corona.

Furtangarín, al Llombo, acompanyat pel Bigotes per recomanació de Correa.

Desemmascarant tota aquesta història de grans personatges amb relacions benemèrites amb la nostra vila reial em ve a la ment el cas de Benazir Bhutto, l'antiga Primera Ministra de Pakistan, a qui poc abans de ser assassinada havien arxivat una causa per blanquejar capitals mitjançant una sucursal de Bancaixa al nostre poble.     

Per tancar també amb un símil històrico-local, no estaria de menys que més prompte que tard tornara a sonar de bona gana la melodia que ens va deixar el nostre amic i compositor Melcior Gomis, i que retorne l'honor perdut a aquest prostituït llogaret d'Ontinyent.

Mireu quins esportistes més cultes dona este poble!